Una controvertida opció de compra permet adquirir un xalet de Sant Cugat valorat en 900.000 euros per 276.000
L'acord es va signar com a solució d'emergència per a una propietària sense liquiditat i ara amenaça amb una execució unilateral
Contingut relacionat: El Govern posa límit a les opcions de compra davant el descontrol del mercat
Les controvertides opcions de compra tornen a estar en el punt de mira d’un nou cas polèmic d’adquisició d’un habitatge mitjançant aquesta fórmula contractual.
L’escenari és Valldoreix, a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), una de les zones residencials més cotitzades de l’àrea metropolitana de Barcelona.
El desenllaç, encara obert, apunta a una operació immobiliària tan rendible sobre el paper com inquietant en les seves formes i conseqüències.
Una pràctica legal que, en determinats contextos, incorpora clàusules que freguen l’abusiu i generen situacions de clara desprotecció patrimonial.
Units en una opció de compra
Els protagonistes d’aquesta història són: Francisca C., una dona de 70 anys, jubilada i propietària d’un gran xalet amb piscina; i Òscar B., advocat.
A tots dos els uneix un contracte d’opció de compra signat el 2021 que va néixer com una solució d’emergència i que, quatre anys després, amenaça amb desembocar en una execució unilateral, una pèrdua patrimonial milionària i un seriós conflicte fiscal.
Rica en patrimoni, pobra en liquiditat
La història, però, comença molt abans que se signés cap document. L'abril de 2021, la Francisca travessava una situació límit. Posseïa un habitatge d’alt valor, però mancava de liquiditat per afrontar les despeses més bàsiques.
Arrossegava un deute de gairebé 4.900 euros en concepte d’Impost sobre Béns Immobles (IBI), corresponent a cinc exercicis impagats, i sobre la casa pesava, a més, una hipoteca antiga amb Deutsche Bank.
Necessitava diners de forma urgent. Però hi havia una línia vermella que no estava disposada a creuar: no volia abandonar casa seva.
Una casa en venda Europa Press
El pacte davant notari
Així, el 16 d’abril de 2021, Francisca i la seva filla Rosalía van signar davant notari un contracte d’opció de compra amb l’Òscar. L’acord, jurídicament complex, es va articular com una mena de salvavides financer.
L’advocat es comprometia a pagar una prima mensual de 1.065 euros a canvi de reservar-se el dret exclusiu a comprar l’habitatge en el futur, el preu del qual va quedar fixat inicialment en 315.000 euros.
El contracte incorporava, a més, una garantia clau per a la propietària: un dret d’habitació que li permetria continuar vivint a l’immoble fins a la seva defunció o durant un màxim de 30 anys, fins i tot en cas d’executar-se la compravenda.
La clàusula vuitena
Però l’element més delicat del contracte estava amagat en una clàusula concreta: la vuitena. Una disposició que facultava l’Òscar a executar la compra de forma unilateral, sense necessitat que la propietària tornés a acudir al notari.
N’hi havia prou, doncs, que el comprador consignés els diners i ho comuniqués formalment. Una mena de “pilot automàtic” immobiliari amb efectes jurídics plens.
8.520 euros en concepte de "prima"
Anant als detalls; l’escriptura original sí que detallava amb precisió la primera tanda de pagaments en concepte de "prima d’opció".
Durant vuit mesos —del 15 de maig al 15 de desembre de 2021— l’advocat es va comprometre a abonar 1.065 euros mensuals a la Francisca, cosa que suma un total de 8.520 euros.
A partir d’aquí, el terreny es torna relliscós.
El contracte va ser prorrogat en dues ocasions: una el 25 de gener de 2022 i una altra el 19 de setembre de 2024. Tanmateix, no es disposa del contingut íntegre d’aquestes escriptures de pròrroga, per la qual cosa es desconeix si es va mantenir la mateixa prima mensual, si es va modificar l’import o si, directament, es va deixar de pagar a canvi d’altres condicions contractuals.
![Pisos](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2023\/10\/06\/cronica-directo\/curiositats\/799930199_8929962_320x180.jpg"])
Un preu que baixa mentre el mercat puja
Les pròrrogues van introduir, a més, dos canvis substancials. El primer, l’ampliació del termini màxim per executar l’opció, que es va fixar finalment en el 15 de desembre de 2025.
El segon, molt més cridaner: el preu de compra es va reduir, passant dels 315.000 euros inicials a 276.000 euros. Tot això en un context de mercat clarament a l’alça a Valldoreix.
Casa de la Vila de Valldoreix
L’ultimàtum
Amb el rellotge a punt d’esgotar el termini, el passat 3 de desembre de 2025 l’Òscar va moure fitxa. L’advocat va enviar un burofax a la Francisca comunicant-li la seva decisió d’exercir l’opció de compra i la va citar a la notaria per al dia 10 de desembre.
En el mateix escrit li va advertir que, si no compareixia, recorreria a la clàusula vuitena per signar la compravenda en solitari. Un advertiment amb efectes jurídics reals.
Immoble valorat en 900.000 euros
La Francisca no va acudir a la cita i dos dies després, poc abans del venciment del contracte, el 12 de desembre de 2025, David Martínez Cubells, el seu advocat, va demanar un certificat cadastral.
El resultat va ser un autèntic gerro d’aigua freda: el valor de referència fiscal de l’habitatge ascendeix a 893.121,69 euros.
La diferència és abismal. El comprador pretén adquirir per 276.000 euros un immoble que Hisenda valora en gairebé 900.000. I en matèria tributària, el preu pactat importa menys que el valor que fixa l’Administració.
Per a la Francisca, l’acord va ser una taula de salvació. Per a l’Òscar, una oportunitat d’inversió d’alt rendiment. Per a l’Administració i David Martínez Cubells, advocat de la Francisca, un cas que fa olor d’infravaloració.
La lletra petita
Però hi ha més. Tot i que el preu es va fixar en 276.000 euros, en la pràctica, l’operació és molt diferent. Segons el plantejament del comprador, d’aquesta quantitat es descomptaria la hipoteca pendent —uns 211.399 euros— que ell assumiria directament davant el banc.
La resta quedaria condicionada a les primes ja abonades. I aquí torna la gran incògnita: només està acreditat un pagament total de 8.520 euros. Tota la resta no consta documentalment ara com ara.
El resultat és que la Francisca perdria la propietat del seu habitatge, s’alliberaria del deute bancari i conservaria el dret a continuar vivint-hi, però rebria una quantitat molt reduïda de diners líquids en el moment de la signatura.
