Catalunya respira, almenys de moment. L'acord assolit al Consell de Ministres de Pesca de la Unió Europea ha evitat l'escenari més temut pel sector pesquer mediterrani: una retallada dràstica dels dies de feina que hauria deixat la flota pràcticament amarrada al port.
Brussel·les mantindrà en 143 els dies de pesca per als arrossegadors del Mediterrani el 2026, els mateixos que aquest any, un resultat que el Govern i les confraries catalanes valoren de manera positiva després de setmanes d'intenses negociacions i pressió política.
El conseller del ram, Òscar Ordeig, ha celebrat l'acord, tot i que sense llençar les campanes al vol: "Pescarem els mateixos dies que l'any passat, però la feina no s'ha acabat aquí".
Un acord clau després d'un punt de partida crític
El resultat pren especial rellevància si es té en compte el punt de partida de la negociació. La proposta inicial de la Comissió Europea plantejava reduir els dies de pesca fins a només nou a l'any, una retallada que el Govern qualificava sense matisos de "devastadora" per a la flota mediterrània i per a l'economia de les zones costaneres.
Un pescador al port de Palamós
"Partíem d'un escenari molt desfavorable i s'ha evitat un impacte que hauria estat letal per a la flota i per a les comunitats que viuen del mar", ha subratllat Ordeig, que ha agraït l'esforç negociador del Ministeri d'Agricultura i Pesca, encapçalat per Luis Planas.
Aliança mediterrània
El conseller ha volgut destacar el paper coordinat de les comunitats autònomes afectades i, especialment, la posició comuna amb França i Itàlia per defensar els interessos de la pesca mediterrània davant Brussel·les. A això s'hi suma, segons el Govern, el compromís del mateix sector i l'aportació tècnica i científica de l'Icatmar, clau per rebatre els plantejaments inicials de la Comissió.
"El sector ha demostrat responsabilitat i compromís amb la sostenibilitat", ha defensat Ordeig, en referència a les mesures aplicades durant els darrers anys sota el paraigua del Pla de Recuperació del Mediterrani.
"Ara, treballarem per una nova política pesquera a la UE més favorable al Mediterrani", ha afirmat per la seva banda Jaume Duch, conseller d'Acció Exterior. En un missatge publicat a la xarxa social X, ha assegurat que "la Comissió Europea ha rectificat gràcies al clam rotund que hem mantingut també des del Govern, a Catalunya i a Brussel·les", i ha qualificat l'acord com a “una bona notícia” per a un sector que ha definit com a clau per al país.
Adéu a la penalització per l'escamarlà
D'entre els aspectes més celebrats de l'acord destaca l'eliminació de la penalització específica vinculada a l'escamarlà, una mesura que afectava de manera directa la flota catalana tot i que els informes científics no acreditaven una situació de sobrepesca.
"És una correcció necessària i una victòria per al sector català", ha afirmat el conseller, que ha recordat que aquesta penalització situava Catalunya en clara desavantatge respecte a altres territoris del Mediterrani.
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig
El suport del sector i de la patronal
L'acord europeu ha estat igualment ben rebut per la patronal espanyola d'armadors. El secretari general de Cepesca, Javier Garat, ha assegurat que es tracta “objectivament del millor resultat possible” donades les condicions de la negociació i la posició inicial de la Comissió Europea.
Garat ha valorat especialment que la flota hagi aconseguit mantenir els dies de feina “sense haver d'aplicar noves mesures” addicionals a les que ja compleix per garantir la sostenibilitat, i ha destacat també la importància de l'aliança amb França i Itàlia per frenar les retallades.
La reforma del reglament, el gran objectiu
Més enllà de l'acord immediat, un dels compromisos que genera més expectatives és l'anunci del comissari europeu de Pesca, Costas Kadis, d'impulsar una reforma del reglament del pla de recuperació del Mediterrani.
"No té sentit que la situació d'una sola espècie pugui bloquejar la pesca de més de 150", ha advertit Ordeig, que situa la revisió de les anomenades "espècies d'estrangulament" i la regulació de la gamba com a prioritats de les pròximes negociacions.
De l'amenaça de vaga a l'alleujament contingut
L'alleujament arriba tot just un mes després que el sector pesquer català amenaçés d'anar a la vaga si Brussel·les no flexibilitzava el calendari de pesca, alertant fins i tot de la possibilitat que no hi hagués gambes a les peixateries catalanes per Nadal.
Després de cinc anys de restriccions, la flota denunciava aleshores treballar amb dades científiques desfasades i advertia d'un risc real d'abandonament de l'activitat.
Sostenibilitat i bonificacions tècniques
El Govern també ha posat l'accent en les mesures de selectivitat ja implantades, que permeten assolir una mitjana de 143 dies de pesca. Entre elles destaquen les portes voladores, un sistema que redueix l'impacte sobre el fons marí de la pesca d'arrossegament i que utilitza només el 32% de la flota catalana.
Imatge de xarxes de pesca amuntegades
La Generalitat defensa mantenir les bonificacions internes per a les embarcacions que aposten per aquestes millores tècniques i anima la resta del sector a avançar en aquesta direcció.
En paral·lel, la Generalitat ha obert la convocatòria d'ajuts FEMPA per al 2026 i 2027, dotats amb 8,5 milions d'euros. D'aquests, 3,8 milions es destinen a la promoció de la pesca sostenible —incloses millores tècniques i descarbonització— i 4,7 milions al sector aqüícola.