Va escriure Karl Marx que la història es repeteix dues vegades. Un bon exemple d'això el reflecteix el laboratori català Hipra, que va desenvolupar la vacuna contra la Covid el 2023, quan l’emergència sanitària ja havia remès i el mercat estava saturat per Pfizer i Moderna. Ara, torna a arribar tard amb la pesta porcina africana (PPA).
L’empresa investiga el virus des del 2019 i fa dos anys que lidera un projecte europeu per a desenvolupar una vacuna, però no preveu començar el assaigs fins al 2026.
Hipra arriba tard
És el seu projecte més ambiciós, però la complexitat dels assaigs clínics i els obstacles regulatoris estan alentint un procés que, ara mateix, requeriria urgència. I encara que fonts internes del grup reconeixen que ja té diversos prototips que han funcionat, encara no poden utilitzar-los en porcs.
Un cop més, un virus s’ha propagat sense que Hipra pugui fer res per evitar-ho. S’ha tornat a quedar a tocar de l'èxit, com ja li va passar amb la pandèmia de la Covid, quan tot i la lloable fita de desenvolupar una vacuna, aquesta no va augmentar la seva facturació tant com s’esperava, com sí que va passar amb Pfizer, AstraZeneca o Moderna.
Segons detallen fonts del sector a aquest mitjà, hi ha dues altres vacunes espanyoles per a la PPA en fase d’investigació: una desenvolupada per José Manuel Sánchez Vizcaíno a l’INIA Madrid i una altra per part d’IRTA-CReSA juntament amb una farmacèutica europea.
Tanmateix, els tempos són lents: totes les vacunes les ha d’aprovar la Unió Europea, amb la seva respectiva i clàssica burocràcia. A més, fonts científiques detallen la complexitat de la PPA en la virologia veterinària. A diferència de la Covid, el virus de la PPA és de gran mida, complex i no genera anticossos neutralitzants de manera senzilla.
Grup europeu d’investigació
Hipra intenta desenvolupar una vacuna atenuada (amb el virus viu, però debilitat) que sigui segura, un equilibri que és diabòlic: si és massa potent, mata el porc; si és massa dèbil, no l'immunitza.
La farmacèutica d’Amer --el poble, precisament, de Carles Puigdemont-- lidera la investigació juntament amb el consorci europeu VAX4ASF, en què participen 17 països del continent, a més dels Estats Units i Kenya.
Campus Hipra
Hipra va veure un nínxol de mercat en aquesta malaltia el 2019, any en què la PPA va matar la meitat dels porcs de tota la Xina. A Espanya no hi havia registres del virus des del 1994, i semblava erradicat, fins que ara a Collserola s’han detectat una desena de senglars morts per la malaltia.
La veritat és que, en l’últim exercici, l’empresa va reduir un 36% el seu benefici net a causa de la "normalització" després de la Covid i necessita un nou motor de creixement en els seus comptes. Aquest blockbuster que justifiqui les fortes inversions en R+D i torni a portar la companyia a les xifres de creixement de doble dígit ha de ser la vacuna contra la PPA.
Fantasmes de la Covid
El gran rival, de moment, és Vietnam, on sí que s’està comercialitzant una vacuna desenvolupada amb tecnologia estatunidenca, si bé de moment no queda clar si el seu ús és segur o no ho és.
Fonts de la indústria veterinària adverteixen que, en un sector tan globalitzat, l’excel·lència científica no serveix de res sense agilitat comercial. Si Hipra no aconsegueix posicionar la seva vacuna a curt termini, corre el risc de quedar relegada a un paper secundari en la lluita contra la malaltia animal més important de la dècada, repetint l’amarg esquema de la Covid: tenir la solució quan el problema ja l’estan resolent els altres.
A més, ara mateix el retard d’Hipra no és només un problema de laboratori; és una bomba de rellotgeria per a la balança comercial espanyola. Amb el virus actiu a Collserola, el sector porcí --que aporta milers de milions al PIB i converteix Espanya en el principal exportador de la UE-- viu amb l'ai al cor.