El Gremi d’Hotels amenaça i expulsa grans despatxos d'advocats de la guerra pels pisos turístics

És l’últim capítol en la guerra pels pisos turístics de Barcelona. El Gremi d'Hotels ha amenaçat despatxos d’advocats amb retirar-los de tots els conflictes en què litigen els seus advocats si s’atreveixen a prendre partit en la batalla pels allotjaments vacacionals.

Els propietaris de les 10.000 llicències volen evitar costi el que costi que el 2028, tal com ha promès l’alcalde Jaume Collboni, es quedin sense explotar els seus habitatges. Per això, han acudit al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per tombar la normativa. 

'Pla B': els pisos turístics recorren al TJUE per tombar el decret català

A Luxemburg es dirimeix el futur d’unes reclamacions patrimonials contra el govern autonòmic per un import de 4.250 milions d’euros. Els propietaris, a través d’Apartur, demanen que l’expropiació es declari il·legal.

Expliquen fonts del sector que van sondejar el despatx Garrigues perquè els defensés, però aquest s’hi ha negat. Les mateixes veus expliquen que darrere de la negativa s’hi amaguen "pressions" de Jordi Clos i el Gremi d'Hotels, una màxima que Garrigues nega de manera taxativa. El Gremi d'Hotels, en canvi, no respon a les preguntes d’aquest mitjà, tot i que altres fonts del sector confirmen la història.

Jordi Clos al Cercle Eqüestre de Barcelona Cedida

Temor al sector

Les mateixes veus afegeixen que Garrigues preparava un informe sobre l’impacte dels pisos turístics a Barcelona i examinava la possible il·legalitat de la seva prohibició. De sobte, es van retirar del cas. No van ser els únics: a un altre reputat jurista català també li van arribar els mateixos advertiments velats, segons ell mateix explica. 

L’amenaça no va ser explícita, però el gran patró del turisme català sí que va deixar caure que podia retirar el despatx de tots els litigis hotelers de Barcelona, com el conflicte laboral al Majestic, on defensen la família hotelera davant els treballadors.

Jordi Clos, el gran home del turisme català, es resisteix a tornar a Catalunya

Fonts del sector de l’advocacia expliquen que, ara, "molts dels altres grans despatxos espanyols no tindran coratge per ficar-se en un conflicte que els pot portar més problemes que beneficis".

Clos, l’ombra del poder

En reiterades ocasions, el patró del turisme català ha lloat la decisió de Jaume Collboni de tancar pisos turístics abans de 2028. No obstant això, sí que defensa mantenir aquells pisos organitzats en finques senceres dedicades a aquest negoci, precisament el negoci que ell posseeix. 

Jordi Clos compta amb diversos apartaments turístics a la capital catalana, situats als carrers Muntaner, Mallorca, Avinyó i Allada i Vermell, a més de 111 habitatges als carrers Passeig de Gràcia, Gran de Gràcia, Pujades, València, Villarroel, Viladomat i Milà i Fontanals, va informar The Objective.

Turistes amb maletes EFE

Amb una fortuna de 760 milions d’euros --entre les 100 més grans d’Espanya--, l’hoteler també és l’impulsor del Museu Egipci de Barcelona, una pinacoteca al carrer València amb peces arqueològiques de gran valor històric.

L’amenaça a Garrigues és l’últim greuge d’una entitat presidida per Clos, també al capdavant de Turisme de Barcelona, tot i que manté la seu social de la seva cadena Derby a Madrid. "Clos és qui marca el ritme del turisme a Barcelona: és el rostre invisible de gairebé tot el que es fa o es deixa de fer. La persona més influent", exposa una altra veu del sector que prefereix mantenir l’anonimat.

Turisme, un altre greuge

A Turisme de Barcelona, per exemple, també intenta torpedinar els pisos turístics. El Barcelona Convention Bureau (BCB), entitat sota la qual la ciutat es promou a l’exterior com a destinació de congressos, convencions i viatges de negocis, no promociona els allotjaments vacacionals.

En buscar allotjaments a la plataforma, aquesta només ofereix hotels, que van des de grans cadenes a petits allotjaments boutique, tal com consta a la seva pròpia pàgina. Turisme argumenta que no apareixen al web perquè no n’hi ha cap que estigui associat, tot i que des del sector concreten que tampoc se’ls permet formar-ne part.