Una sentència pionera del Tribunal Suprem —la 800/2025, dictada el 23 de juny—, ha sacsejat els fonaments del sistema de dependència en declarar que l'aportació econòmica dels grans dependents no pot considerar-se un preu públic, sinó una taxa.
El Suprem assenyala que es tracta de serveis essencials, no voluntaris ni substituïbles, per la qual cosa qualsevol aportació de l'usuari ha d'estar fixada per una llei estatal i no per decrets autonòmics, com ha passat durant anys.
Fins ara, la majoria de comunitats —inclosa Catalunya— han regulat aquests copagaments per decret, assumint que eren preus públics. Amb la sentència, aquesta arquitectura queda invalidada i exigeix una reorganització immediata.
Residència per a la Tercera Edat
La repercussió no s'ha fet esperar. Entitats de gent gran en diferents territoris han demanat paralitzar els cobraments fins que existeixi un marc legal i adverteixen que milers de famílies podrien reclamar devolucions. Fins i tot els dependents de Grau I i II podrien beneficiar-se si els serveis essencials que reben s'ajusten al criteri del Suprem.
Al centre de la tempesta
La sentència arriba a Catalunya en un moment crític. Aquí conviuen tres tipus de places —privades, col·laboradores i concertades— i un sistema fiscal que, segons el sector, acumula anomalies des de fa anys. La principal: l'aplicació desigual de l'IVA.
Els centres col·laboradors facturen amb tarifes que es consideren IVA inclòs, mentre que els centres concertats han d'afegir un 4% addicional. La Generalitat rep factures que inclouen tant la seva part com la de l'usuari, ambdues amb IVA, però només paga la seva. La del resident queda atrapada dins d'una factura ja emesa a l'administració, cosa que impedeix emetre'n una altra a l'usuari sense duplicar-la.
Per esquivar aquesta contradicció, els centres generen rebuts bancaris no vàlids com a factura, una pràctica que ha obstaculitzat inspeccions d'Hisenda, segons relata Andrés Rueda, el director de ASCAD (Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència).
Imatge d'arxiu d'una residència del grup DomusVi
A aquest embolic administratiu s'hi afegeix una qüestió que el sector considera decisiva: la Generalitat exigeix a les residències que li emetin una única factura pel total del servei —inclosa la part de l'usuari—, suportant així voluntàriament l'IVA corresponent a milers de persones.
En paraules de Rueda, aquesta operativa no té sentit ni jurídic ni econòmic. El lògic, diu, seria que cada part rebés la seva factura: l'administració, la seva; l'usuari, la seva. En canvi, la Generalitat absorbeix l'IVA de 12.000 a 14.000 residents concertats cada mes, una xifra molt elevada que el sector no entén per què es continua assumint.
"L'únic que podem pensar —raona Rueda— és que a la Comptabilitat General li interessa que figuri l'import total de la factura, no el real que hauria de pagar. Si no ho corregeixen, serà per algun interès que no coneixem". Sigui quin sigui el motiu, afegeix, ningú ha donat explicacions i el sistema continua intacte malgrat els reiterats avisos.
El sector, desconcertat davant el buit legal
Amb la sentència a la mà, el problema es multiplica. Si el copagament és una taxa, no pot portar IVA. Tot el que s'ha facturat fins ara —a Catalunya i a tot Espanya— queda sota sospita. I a aquest risc s'hi afegeix un altre encara més gran: la possibilitat de reclamacions massives per part dels usuaris.
Rueda alerta que, des del juny, el sector està sent "insubmís" al dictamen del Suprem sense que l'administració hagi revisat la facturació ni hagi donat instruccions. "A qui reclamaran els usuaris l'IVA cobrat de més? A la residència? A la Generalitat? Ningú ho ha aclarit", adverteix. El temor és que la manca de resposta oficial acabi traslladant als centres un problema que l'administració fa anys que ajorna.
Rueda denuncia un model ple de contradiccions: "La Generalitat ens exigeix que facturem també la part de l'usuari, però després no la paga. I no puc emetre factura al resident perquè queda duplicada. Vivim en una incoherència permanent".
Tarifes congelades i un model que ja venia ferit
El problema fiscal es creua amb un altre de fons. La Generalitat paga moltes places per sota del cost real. "Fa més de 20 anys que les tarifes no s'actualitzen en condicions. L'usuari ja està pagant el 47% del cost, quan hauria d'estar entorn del 33%", assenyala Rueda.
El director d'ASCAD sosté que la barreja de tarifes insuficients, instruccions confuses i un marc legal ara qüestionat genera un escenari "insostenible".
Una via d'aigua sense instruccions per tapar
Malgrat la rellevància de la sentència, la Generalitat continua sense proporcionar criteris clars sobre com adaptar la facturació i com s'hauran de gestionar les eventuals reclamacions.
Mentrestant, les residències temen que l'efecte dòmino acabi comprometent la sostenibilitat de tot el sistema. Rueda resumeix la preocupació: "Això són molts diners i molta responsabilitat perquè tothom es faci l'orni".