A pocs mesos de la fallida de les restes d'Ofertix, l'outlet en línia de moda que va assolir gran fama en el seu moment, Antonio Manuel Alcántara --el polèmic empresari darrere del projecte-- es veu ara esquitxat per diversos suposats delictes.
En concret, és el Jutjat de Primera Instància número 2 d'Esplugues de Llobregat l'encarregat d'investigar també el cofundador de Privalia pels delictes de segrest, extorsió, revelació de secrets i difamació.
Aquest procés legal, iniciat el 2021, ha fet un gir preocupant. El querellant, identificat com a C.A., no només s'ha vist obligat a presentar nous escrits sinó que, a més, es mostra "preocupat" per la constant difusió de la seva informació personal a internet, assenyalant directament Alcántara.
El 2024, la defensa de la víctima va presentar una ampliació de la denúncia després de constatar una nova escalada d'atacs digitals, posteriors a una roda de reconeixement judicial de l'investigat.
Segrest
El cas es remunta a l'octubre de 2021, quan A.C. va ser víctima d'un segrest en què va ser obligat a "signar uns documents en què s'autoinculpava de ser el responsable de pàgines web fraudulentes i d'haver estafat 30 milions d'euros", segons la denúncia consultada per aquest mitjà.
La privació de llibertat es va prolongar durant tres dies, un període en què els segrestadors li van exigir transferir 55.000 euros i el van obligar a signar un altre document en què reconeixia un deute de tres milions d'euros amb Alsanta Capital, amb termini de pagament fins a finals de 2022.
Segons l'escrit, l'única administradora de l'empresa, domiciliada a Barcelona, seria la parella d'Alcántara. Un dels elements que vincula Alcántara al cas és que, segons la denúncia, ell i la seva parella serien els únics que coneixien dades sensibles, com els comptes bancaris i el DNI de la víctima.
"Dany a la imatge"
Després del segrest, es van produir diverses publicacions a internet sota pseudònims, en què s'incrimina A.C. com a estafador i líder d'una banda.
De fet, en la querella presentada a inicis de 2023, la presumpta víctima sosté que "des de fa temps" es publiquen en pàgines web les seves dades personals i informació que danyen la seva imatge, generant-li por.
Segons la denúncia, l'única persona que podria haver tingut accés a aquestes dades per la força durant el segrest hauria estat Alcántara.
Més acusacions
Va haver de passar més d'un any perquè, al febrer de 2024, A.C. vegués Alcántara a la roda de reconeixement, un procediment en què la víctima identifica el sospitós entre diverses persones. Segons l'escrit, una roda prèvia s'havia suspès perquè Alcántara no es va presentar.
No obstant això, després de la identificació, les acusacions contra A.C. van continuar circulant a internet, acusant-lo d'estafa a través de suposats brokers falsos, i presentant la situació com una trama internacional.
En els comentaris en línia s'explicava tot el que havia passat, i molts d'ells reapareixien amb els mateixos continguts sota diferents pseudònims.
De moment, el cas continua en avaluació per part del jutjat, mentre el querellant es mostra preocupat pel risc que la situació representa per a la seva imatge.
Polèmic empresari
Antonio Manuel Alcántara va ser un dels fundadors d'Ofertix, una de les primeres plataformes de moda en línia a Espanya. Després de l'èxit, amb el pas del temps, el negoci es va expandir, adquirint altres plataformes de comerç electrònic: LetsBonus, Groupalia i Offerum.
Alcántara també va participar en la creació de Privalia durant els seus inicis, tot i que la seva implicació es va limitar al 2007, confirmen des de la mateixa companyia i, des de llavors, no existeix cap relació amb ell.
L'èxit no va durar gaire. El 2017, Groupalia va patir una caiguda dràstica d'ingressos, cosa que va obligar a acomiadar part de la plantilla i arrossegar cada cop més impagaments. Finalment, el juliol passat, la matriu del grup va ser declarada en concurs d'acreedors després d'acumular un deute de 2,7 milions d'euros.
Un "broker"
El 2023, VozPópuli va informar sobre el segrest d'A.C., assenyalant-lo com a broker, i va assegurar que tot el cas formava part d'un pla orquestrat per extorsionar diners. Segons la investigació, Alcántara va utilitzar la seva parella per fer transaccions financeres mentre ell no podia utilitzar directament el patrimoni de les seves empreses.
Els diners es van reinvertir a través de brokers, entre ells el mateix inversor que després va ser segrestat. A més, Alcántara va denunciar per estafa A.C. per l'apropiació de 150.000 euros i està sent investigat actualment. Tanmateix, el procediment es troba en fase d'instrucció.