El Cercle d'Economia ha recordat aquest divendres a Barcelona a Ernest Lluch, assassinat fa 25 anys per la banda terrorista ETA.
Lluch, a més de polític, va ser el primer secretari general del Cercle i vicepresident de la seva Fundació. Era un soci molt actiu de l'entitat, fins al punt que, després del seu assassinat, el que van trobar a la seva taula van ser alguns papers relacionats amb la seva feina al fòrum econòmic, tal com han recordat la seva filla Rosa Lluch i Jordi Alberich durant l'homenatge.
El record l'ha obert la presidenta de l'entitat, Teresa Garcia-Milà, que ha volgut "honorar la seva memòria i el seu compromís cívic", ja que no només va ser un soci actiu, sinó una "consciència crítica i una veu exigent, que combinava una ironia intel·ligent amb un gran rigor intel·lectual". Lluch creia en "la força de les idees i en la capacitat de les paraules, amb un diàleg honest i valent".
L'han seguit el president de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó, que ha recordat divertides anècdotes dels seus llunyans anys universitaris, i la filla del mateix Lluch, Rosa Lluch, que ha assenyalat que el seu pare era polièdric, i per això tothom té un record especial i específic sobre ell. Ha agraït també al Cercle "haver mantingut la seva memòria i el seu exemple durant 25 anys".
Rosa Lluch, filla d'Ernest Lluch, al Cercle d'Economia
Etapa política
L'exministre i excomissari europeu Joaquín Almunia ha recordat la seva etapa com a ministre de Sanitat, quan tots dos formaven part del Govern de Felipe González. En aquesta cartera, va haver d'enfrontar-se a l'aparició del VIH o a l'augment desmesurat del consum de drogues. També va impulsar amb afany una política de trasplantaments d'òrgans, que després convertiria Espanya en un referent en aquest camp.
Va tenir també dues coses "extraordinàries": un delicat sentit de l'humor i una extraordinària cultura, segons l'exministre. "En economia era qui més en sabia, amb un concepte extraordinari de Keynes i un compendi de saber que t'ensenyava tot allò que a la universitat no t'havien ensenyat", ha apuntat Almunia. Era, també, un apassionat de la música, sense saber que el seu estimat Rèquiem de Gabriel Fauré acabaria sonant al seu funeral.
Antón Costas, expresident del Cercle d’Economia i president del Consell Econòmic i Social d’Espanya, ha detallat la seva relació de mestre i alumne als llunyans anys 60. "Per què el recordem avui? Només perquè el van assassinar? Hi ha alguna cosa més. Va impulsar un llegat moral i intel·lectual que avui té més vigència que mai".
Emotiu record d'Alberich
Finalment, ha tancat les intervencions l'exdirector general del Cercle Jordi Alberich amb un emotiu record sobre l'estreta relació que els va unir a les dècades dels 80 i els 90. "És inevitable parlar d'ell amb una inevitable melangia per l'enyorança d'un món perdut, però també és un estímul per entendre el món d'avui", ha assenyalat. "Ernest era molt de tothom, tothom el sentia com a seu i influïa molt més del que es percebia".
Alberich ha ressaltat "la seva enorme sensibilitat i intel·ligència, que li permetia captar el que no resultava evident, el seu coratge gens comú, la seva amabilitat, les seves profundes conviccions i la seva sorprenent i inacabable curiositat per tot". En el darrer dinar que tots dos van compartir, un dia abans que ETA li disparés dues vegades al cap, estava exaltat perquè havia descobert unes partitures d'un músic català del segle XVIII. "Era un enamorat de la vida, un tafaner, un rei del xiuxiueig, degut a la seva curiositat innata".
En aquell darrer dinar, a més de música, va exposar tres coses que li preocupaven sobre la deriva del Cercle. La primera, la possibilitat que el fòrum s'allunyés del bé comú i dels interessos generals, la segona qüestió era que anés a la baixa el debat sobre les idees generals, i finalment, la independència que havia de tenir l'entitat respecte al món dels diners, que cada cop prenia més importància a Occident.
Va alertar, abans que la majoria, de la preocupant deriva dels partits polítics. Després d'una reunió amb l'executiva del PSC, va explicar escandalitzat que a l'aparell del partit tots "vivien gràcies a aquest". Li preocupava el poder desmesurat dels diners, que es convertia en el déu del nou segle, i desvirtuava l'esperit del capitalisme industrial.
"Avui no faria una anàlisi simple del que està passant. Aquesta no és una crisi més. Com a coneixedor de la condició humana intentaria que veiéssim que l'enfonsament polític no és el problema, sinó la manifestació d'alguna cosa més profunda", ha conclòs.