A la segona, va la vençuda. El Govern de Salvador Illa ha fet valer la majoria progressista del Parlament i ha sumat Junts a la causa per convalidar el Decret Llei 22/2025, que deslligarà l'embolic burocràtic català que paralitza parcs eòlics i solars.
Després que els socialistes el retiressin al juliol per discrepàncies amb ERC, el consens assolit ha permès, aquesta vegada sí, il·luminar una norma que traurà Catalunya de la cua d'Europa en generació d'energia renovable i salvarà les inversions milionàries de grans companyies.
Aquesta facilitarà la tramitació en sòls antropitzats --aquells modificats per l'home-- per reduir enormement els procediments, ha celebrat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
Uns instants abans de la convalidació a la Cambra catalana, la també portaveu de l'Executiu apel·lava a la gran lliçó de l'apagada del 28 d'abril: "Hem de tenir sistemes d'emmagatzematge per donar estabilitat al desplegament de les energies renovables".
1.000 milions
Fonts del sector energètic destaquen, precisament, les virtuts del text en matèria de bateries i sistemes d'emmagatzematge.
Als despatxos de la Generalitat i del Govern --sobre el segon recau la tramitació dels projectes de més de 50 MW de potència-- han arribat un centenar d'iniciatives d'aquest tipus, que comporten una inversió total aproximada que s'acosta als mil milions d'euros, segons ha recollit documentació oficial Dialec Comunicació per a la Sostenibilitat.
Amb data d'aquesta publicació, la conselleria està cridada a gestionar 93 que suposen 565,4 milions d'euros i el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, sis de gran potència per valor de 368,3.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, a la seva arribada a una roda de premsa després del Consell Executiu, al Palau de la Generalitat, el 3 de juny de 2025
La majoria es projecten a l'àrea metropolitana de Barcelona, a Tarragona i a Girona, és a dir, en aquelles zones amb "més desequilibri entre generació i demanda", en el cas de les comarques gironines, i on hi ha més demanda, en el cas de l'entorn de la capital catalana i la ciutat tarragonina, detalla el soci director de la consultora, Jaume Morron.
A la llista, destaquen les promotores danesa Our New Energy, la sevillana Arena Power, la suïssa Galileo Green Energy i l'alemanya Viridi RE GmbH.
Èxit superior al 50%
En cas que totes les iniciatives que rebran un impuls sota la nova normativa catalana prosperessin, Catalunya sumaria una capacitat de 1.555 MW respecte als prop de 90 existents avui i els 3.500 que marca com a objectiu l'estratègia PROENCAT el 2050. No totes ho faran, encara que la taxa d'èxit creixerà notablement a l'escalf del decret llei aprovat aquest dimecres.
Si bé fins ara només el 20% dels projectes de bateries superaven tots els requisits administratius i rebien les corresponents llicències, a partir d'avui "es podran salvar almenys la meitat, si no el 60%".
Un projecte de bateries a Espanya
Són càlculs de Luis Marquina, president de l'Associació Empresarial de Piles, Bateries i Emmagatzematge Energètic (AEPIBAL), que celebra "canvis regulatoris molt interessants". Com, per exemple, l'autorització a instal·lacions d'emmagatzematge en terrenys rústics i subestacions, que són "el seu lloc natural, per tenir un menor impacte visual i social i una major rendibilitat, perquè els costos de connexió són mínims en tirar menys cable".
També es congratulen a Foment del Treball. El seu director de Desenvolupament Sostenible, Salvador Sedó, aplaudeix que la tramitació administrativa i ambiental "no s'allargarà en el temps" a la llum del decret, que eleva a condició de "necessari i imprescindible" per evitar que els inversors tirin la tovallola i garantir el subministrament energètic en ple debat pel tancament de les centrals nuclears que planeja el Govern.
El primer molí d'Amazon
Mentrestant, al Far d'Empordà, Amazon podrà tirar endavant el seu primer aerogenerador per a autoconsum, que ha topat amb reticències locals que no permeten concretar cap avanç, lamenten veus coneixedores. Amb 80 metres d'alçada i 2,2 MW de potència, cobrirà part de les necessitats energètiques de la planta gironina, la primera en què el gegant americà aposta per aquesta fórmula.
El sector celebra que aquest bloqueig burocràtic "queda resolt perquè es retira la necessitat de llicència d'obra municipal en projectes d'autoconsum". I de rebot, "es posa el Far d'Empordà al mapa" ja que la companyia --que ha invertit 5.000 milions d'euros a Catalunya-- "vol replicar aquest molí de vent en altres punts del món", en paraules de Morron.
L'estació logística d'Amazon a Mollet del Vallès (Barcelona) - ARXIU
De fet, Frederic Duat, gerent d'EolicCat, posa la iniciativa d'Amazon com a exemple, perquè es pretén instal·lar "en un polígon industrial, que ja és una zona antropitzada, i compleix amb tots els requeriments, per la qual cosa no s'entén que hi hagi una oposició".
En paral·lel, la conselleria d'Empresa i Treball confia que el decret permeti reduir el sobreconsum energètic de grans companyies. I que, per tant, la regió catalana guanyi en competitivitat i les empreses ampliïn el seu marge de beneficis i els reparteixin amb sous més alts, ajudes socials i accions de responsabilitat social corporativa.
Interès públic superior
Durant les negociacions, l'equip d'ERC, encapçalat per Jordi Albert, va convèncer el de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, d'eliminar de l'articulat la figura de l'interès públic superior per donar una mica d'influència als ajuntaments en la protecció de sòl agrícola.
No obstant això, tant Dialec com EolicCat incideixen que aquest mecanisme queda blindat per la normativa europea, que és "d'aplicació directa", per la qual cosa el Govern podrà prioritzar igualment les iniciatives d'energia renovable també quan es produeixi un xoc d'interessos.
Duat creu que aquesta figura "no es va entendre bé i es va pensar que seria una forma directa de facilitar les expropiacions, quan això no és així, ja que aquestes venen pel principi de l'interès general".
Un aerogenerador, en una imatge d'arxiu
A l'espera del PLATER
Però el que serà "decisiu", coincideixen les veus consultades, és l'arribada del Pla Territorial sectorial per a la implantació de les Energies Renovables o PLATER, que tot just comença a caminar.
Aquest es va anunciar el 2023 amb l'objectiu de seleccionar i mobilitzar els terrenys que acolliran els parcs eòlics i fotovoltaics necessaris per generar els 58.000 MW que falten a Catalunya per cobrir la seva demanda; avui, les renovables només cobreixen entorn del 21%.
El futur parc solar a la C-32 a Santa Susanna (Barcelona)
Durant els pròxims dos mesos, l'equip de Paneque parlarà amb els 947 municipis catalans perquè aportin l'1,2% del sòl total de la regió. A falta de concretar ubicacions definitives, el Govern considera com a "zona prioritària" per a la instal·lació d'aerogeneradors la província de Tarragona --principalment, el nord--, així com a la Costa Brava de Girona. El mapa és més homogeni pel que fa a la col·locació de plaques solars.
S'espera la seva aprovació definitiva per a finals de 2026 o inicis de 2027.