El Govern de Catalunya i FCC imprimeixen una nova velocitat als seus respectius projectes audiovisuals.
Pocs dies després que la companyia d'infraestructures que presideix el magnat Carlos Slim lliurés al Departament de Territori els seus plans a Sitges, al sud de Barcelona, el Departament d'Economia i Finances ha dut a terme una petita reestructuració per desbrossar la pista d'aterratge del Catalunya Media City a Sant Adrià de Besòs, al nord de la capital catalana.
Ambdós impulsen dos plans similars, destinats a reconvertir dues de les últimes zones industrials del litoral barceloní en abandonament per explotar la indústria del cinema i les sèries; també dels videojocs, en el cas de les Tres Xemeneies, mentre que la iniciativa a l'antiga Cimentera de Vallcarca --encallada des del 2023-- també inclou un parc d'habitatges.
Reestructuració a Economia
Aquest dimarts, el Consell Executiu ha aprovat la creació d'una Subdirecció General Tècnica, adscrita a la Direcció General de Patrimoni, per facilitar la tramitació del Catalunya Media City i altres projectes urbanístics que l'Executiu de Salvador Illa vulgui impulsar a la legislatura.
Com el Campus Clínic-UB a Barcelona, el Centre d'Innovació del Vehicle Autònom i Connectat al Baix Penedès i la reubicació d'oficines administratives a la Torre Fira i el 22@ de la capital catalana.
Així mateix, una altra reestructuració ha rebut llum verda aquest dimarts; la nova Subdirecció General de Suport i Gestió de Col·laboració Publicoprivada, vinculada a la Direcció General de Contractació Pública, promourà l'entesa entre el sector públic i privat en àmbits com el de les infraestructures.
Vista aèria de la cimentera de Sitges
Diferències
"És un projecte no només estratègic per al Govern, sinó transversal i toca diversos departaments com Cultura, Territori, Economia...", ha recordat la portaveu Sílvia Paneque en roda de premsa després de la reunió del president Salvador Illa i els seus consellers.
De fet, el dirigent socialista va presentar al març amb bombo i platerets el protocol de col·laboració que l'uneix amb el Consorci del Besòs, l'Ajuntament de Terrassa i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
I preguntada per si el hub audiovisual de Slim al Garraf també pot veure's beneficiat pel nou reforç dins la Generalitat, la també consellera ha recordat que aquest "té un caràcter estrictament urbanístic", a més de ser una iniciativa privada.
D'esquerra a dreta: el president Salvador Illa amb els consellers Albert Dalmau, Alícia Romero, Ramon Espadaler i Sílvia Paneque, a la Trobada de Municipis Rurals
El pla de Slim al Garraf
Després de diverses trobades entre els tècnics de la Generalitat i els promotors, FCC, Realia i l'estudi d'arquitectura OUA han presentat recentment el Pla Director Urbanístic (PDU). El text es compromet a crear "un nou barri divers, innovador i sostenible on convisquin habitatges, activitat econòmica innovadora i espais naturals recuperats", incorporant un mínim del 40% d'habitatge protegit.
L'actuació aposta per una economia del coneixement i la innovació tecnològica, aprofitant la seva connectivitat ferroviària, portuària i viària, i la seva ubicació a menys de 30 minuts de Barcelona. També per connectar el Parc Natural del Garraf amb el mar "prioritzant criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i baixa petjada de carboni", insisteixen els impulsors.
Pla Director Urbanístic
Ara, Territori ha d'analitzar la proposta per determinar si compleix amb la normativa vigent; durant el procés, podria adreçar-se a l'ajuntament que encapçala Aurora Carbonell per requerir-li informes ambientals, o bé donar el seu vistiplau directament.
D'una manera o altra, el consistori haurà de rebre el PDU per emetre les corresponents llicències i, així, mullar-se sobre un projecte que semblava quedar-se al calaix per tensions ecologistes dins el govern municipal, amb l'arribada dels Comuns.
És per això que a Sitges esperen la trucada dels impulsors per conèixer la documentació lliurada sobre un projecte que mobilitzaria uns 400 milions d'euros segons el que va transcendir fa uns anys, tot i que veus municipals recorden que "aquest tipus d'iniciatives evolucionen" per tenir més garanties d'èxit.