A les nou del matí del 10 de novembre, els hostes de l'hotel Sonder Passeig de Gràcia van rebre un correu electrònic amb unes primeres línies tan seques com inesperades: "L'acord de llicència de Sonder amb Marriott International, Inc. ja no està en vigor. Com a resultat, Sonder ja no pot complir amb la resta de la seva estada. Li instem a desallotjar les instal·lacions tan aviat com sigui possible".
En menys d'una hora, els passadissos del cinc estrelles es van omplir de maletes i rostres incrèduls. "Vam haver de buidar l'hotel en un dia", explica un treballador de l'establiment a Crónica Global. "A tots els clients els va arribar un email que els informava que havien d'abandonar l'hotel. Hi va haver queixes, és clar, però no podíem fer res".
L'escena es va repetir, amb petites variacions, en altres quatre hotels de la ciutat —Casa Luz, El Palacete, Do Plaça Reial i La Casa del Sol— i en diversos establiments de Madrid i Màlaga.
L'hotel Sonder Passeig de Gràcia de Barcelona buit i amb la porta tancada
Els hostes marxaven de pressa; els empleats, perplexos, recollien targetes, tancaven habitacions, responien preguntes sense resposta. En poques hores, els luxosos apartaments turístics que fins al dia anterior lluïen el segell "Sonder by Marriott" es van convertir en espais buits, ecos d'un experiment empresarial que havia promès reinventar l'allotjament urbà.
"La notícia ens va sorprendre a tots, des dels rangs més baixos fins als més alts", reconeix el treballador de l'hotel del passeig de Gràcia. "Ara seguim venint a treballar, però no hi ha hostes. Fem guàrdies, perquè si no, seria abandonament laboral. El clima és de pura incertesa".
Un apagat global
El tancament fulminant no va ser un fenomen local. En qüestió d'hores, milers de viatgers en més de 40 ciutats del món es van quedar sense habitació i amb poques explicacions. Sonder Holdings, la companyia gestora californiana que des de 2014 havia construït un imperi híbrid entre hotel i apartament turístic, es declarava en fallida als Estats Units sota el 'Chapter 7', la fórmula que implica liquidació total.
El col·lapse va arrossegar també Marriott International, el gegant hoteler amb qui Sonder havia signat a l'agost de 2024 un acord de franquícia per integrar les seves 9.400 habitacions a la xarxa global del programa Marriott Bonvoy. Només 15 mesos després, l'aliança es trencava abruptament.
En un comunicat remès a última hora del diumenge 9, Marriott anunciava el final del contracte "degut a l'incompliment per part de Sonder". La multinacional es va afanyar a desvincular-se: "Sonder ja no forma part de Marriott Bonvoy i les seves propietats no estan disponibles per a noves reserves. Estem en contacte amb els hostes que van fer les seves reserves directament a través dels canals de Marriott per atendre les seves necessitats", assenyalaven fonts de la hotelera a aquest digital.
La caiguda d'una promesa
Sonder va néixer a San Francisco com una startup que volia fusionar la calidesa de l'hotel boutique i la flexibilitat de l'apartament turístic. El seu concepte, conegut com flex living, pretenia atreure joves professionals, nòmades digitals i fons d'inversió convençuts que el futur de l'allotjament seria digital, àgil i sense taulells.
La pandèmia, que va enfonsar bona part del sector, es va convertir per a Sonder en una oportunitat. El seu model d'estades mitjanes i check-in automàtic s'adaptava a les noves rutines de viatge. El 2021 va fer el salt a borsa al Nasdaq de Nova York, i el 2024 va segellar la seva aliança amb Marriott, que va pagar 15 milions de dòlars per integrar els establiments sota la marca "Sonder by Marriott".
La placa de cinc estrelles de l'hotel Sonder Passeig de Gràcia de Barcelona
Però la integració tecnològica —peça clau de l'acord— es va convertir en un laberint. "Les dificultats imprevistes per alinear les nostres plataformes tecnològiques van generar costos d'integració significatius i una forta caiguda d'ingressos", va reconèixer Janice Sears, directora executiva interina de Sonder, en el comunicat amb què va anunciar el tancament definitiu.
Pèrdues en cadena
Les xifres confirmen el desastre. Entre juliol i setembre de 2025, Sonder va registrar unes pèrdues de 44,3 milions d'euros, davant dels 34 milions de beneficis de l'any anterior. En només quatre anys va acumular un forat de més de 560 milions. L'emissió d'accions preferents a preu rebaixat a l'abril va ser la darrera maniobra per guanyar temps, però només va evidenciar la manca de liquiditat.
En paral·lel, els dubtes creixien. El 5 de novembre, l'empresa va ajornar sense data la seva junta d'accionistes. Cinc dies després, va anunciar la seva liquidació.
L'eco a Espanya
A Espanya, Sonder gestionava gairebé una desena d'establiments a Barcelona, Madrid i Màlaga. A la capital catalana, els edificis van despertar el 10 de novembre buits per dins: les cortines corregudes, els ascensors aturats, els passadissos en silenci. Només els treballadors de la companyia seguien allà, complint torns, esperant notícies.
"Sembla que estem enmig d'un procés de reorganització", explica el treballador del Passeig de Gràcia. "Però ningú ens ha comunicat res oficialment. Depenem de les lleis locals. Per ara, seguim treballant".
Hotel Sonder Passeig de Gràcia
Mentrestant, Marriott intenta contenir el dany reputacional. La companyia insisteix que Sonder "gestionava les seves propietats i prenia decisions empresarials de manera independent". I assegura que la seva prioritat són els hostes afectats, a qui ofereix reemborsaments o allotjaments alternatius "sempre que sigui possible".
El que havia de ser una història d'èxit transatlàntic ha acabat com una crònica del desconcert. A Barcelona, l'hotel Passeig de Gràcia —amb la seva façana modernista i la seva recepció minimalista— segueix encès a les nits, encara que ningú entra ni surt.