Els creuers a Barcelona van aportar 3,4 milions d'euros al dia a Catalunya el 2024
L'activitat dels creuers al Port de Barcelona va generar 1.236 milions d'euros l'any passat, amb una tendència creixent, i va contribuir al PIB amb més de 700 milions
Aquest impuls econòmic es dona en el context del recent acord entre l'ajuntament i el Port de Barcelona per reduir a dues el nombre de terminals del port, així com de la possibilitat d'incrementar la taxa turística fins als 15 euros per nit a la capital catalana
Relacionat: La japonesa NYK prepara el seu desembarcament a la nova terminal de cotxes del Port de Barcelona
Malgrat la imminent retallada de terminals i el proper augment de la taxa turística, l'activitat dels creuers a Barcelona continua creixent. El 2024, aquest sector va facturar 1.236 milions d'euros al Port de Barcelona, amb una mitjana de 3,4 milions d'euros al dia a la capital catalana.
A més, els creuers van aportar 707 milions al PIB i van crear 9.511 llocs de treball a la comunitat. A Barcelona, que concentra el 70% d'aquest impacte, les xifres van arribar als 855 milions en facturació, 498 milions de contribució al PIB i al voltant de 6.693 llocs de treball generats.
Aquestes dades es desprenen de l'estudi Impacte econòmic de l'activitat creuerista de Barcelona 2024, de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el Port de Barcelona i l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA).
Aquesta anàlisi s'ha presentat aquest dimecres en un acte encapçalat pel director de CLIA, Alfredo Serrano; la directora de Comunicació del Port de Barcelona, Núria Bruguera; el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Jordi Suriñach, i la professora titular de la mateixa institució, Esther Vayá, que ha tingut lloc a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Transversalitat
El negoci dels creuers deixa empremta més enllà del turisme. Més de la meitat de la facturació (56%) i el 41% de l'ocupació generada van procedir de sectors no turístics, cosa que reflecteix el seu pes transversal a l'economia.
Així mateix, segons l'estudi, l'any passat el Port de Barcelona va registrar 2,8 milions de creueristes, dels quals 2,2 milions, prop del 80%, van aprofitar la seva escala per visitar la ciutat.
Impostos
Pel que fa als efectes econòmics indirectes, l'activitat dels creuers va generar 567 milions d'euros addicionals gràcies a sectors com la logística, el transport, el manteniment de vaixells, el comerç i la restauració.
D'altra banda, la Generalitat de Catalunya va recaptar 95 milions a través d'impostos com l'IRPF, l'IVA i les taxes turístiques (IEET).
Valoració positiva
En la seva intervenció, el director de CLIA, Alfredo Serrano, ha destacat els bons resultats del sector i ha recordat que Barcelona aplica la fiscalitat més alta sobre els creueristes a Europa.
Ha assenyalat que, tot i això, l'activitat genera un important valor afegit per a l'economia catalana i ha destacat la sòlida connectivitat aèria amb els Estats Units, que reforça el paper de Barcelona com a port de referència per al mercat nord-americà.
Una tendència a l'alça
Aquestes dades s'emmarquen en l'increment de l'afluència de creuers a Barcelona. Només en el primer semestre de l'any, la ciutat va rebre 2,1 milions de creueristes, un 16% més que en el mateix període de l'any anterior. En total, en aquest període van atracar al port 3,6 milions de passatgers.
Tot això passa malgrat dos factors que podrien influir en l'evolució del sector. D'una banda, l'acord signat el passat juliol entre el port i l'ajuntament per reduir de set a cinc les terminals de creuers dins del pla de reordenació del moll Adossat.
El projecte forma part d'una estratègia per alliberar espai portuari i millorar la convivència entre l'activitat turística i la ciutat, així com es posarà en marxa de manera progressiva a partir de 2026. Aquesta reorganització reduirà la capacitat màxima del port al voltant d'un 15% i es completarà abans de 2030.
Acord "positiu"
Sobre aquest punt, el director de CLIA, Alfredo Serrano, ha valorat l'acord de “positiu” i ha recordat que la proposta fa anys que es gesta. De fet, ha esmentat també el pla impulsat el 2018 que va quedar interromput per la pandèmia i mai va arribar a concretar-se.
De tota manera, Serrano ha defensat que el sector "genera riquesa sostenible" i que la nova planificació permetrà una millor gestió dels fluxos de visitants.
En relació amb la taxa turística, Serrano ha reconegut que la mesura podria tenir cert impacte en l'activitat, sense donar més detalls al respecte.
