L'història ha mitificat les patents, associant-les a grans corporacions, alta tecnologia i costos, i fins i tot a interessos polítics. Tot i que aquesta imatge encara perdura, avui s'han convertit en un arma estratègica per a la competitivitat. A nivell nacional, Catalunya concentra la major part de les sol·licituds amb un terç del total nacional.
Segons l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), les startups que protegeixen les seves innovacions tenen deu vegades més probabilitats d'atraure inversions amb èxit. Espanya avança, però --malgrat el seu lideratge en investigació científica-- es situa molt enrere de països com Alemanya o França, on les patents es valoren com a actius i no com a tràmits, coincideixen els experts.
L'any passat, Alemanya va superar les 25.000 sol·licituds de patents i França va assolir les 11.000, sense comptar amb potències com Xina i Estat Unis, on superen els 700.000. Espanya va registrar només 2.192 peticions l'any 2024, la qual cosa representa el 1% del total rebut per l'Oficina Europea de Patents (OEP) aquest mateix any.
Comercialitzar la ciència
La setmana passada Espanya va celebrar esdevenir el cinquè país d'Europa amb més sol·licituds de patents públiques, després d'un augment del 365% en les últimes dues dècades, segons un recent informe de l'OEP. El president, António Campinos, va assenyalar que, malgrat l'abundància de recerca pública, Europa necessita transformar aquest coneixement en productes i serveis innovadors.
Aquesta declaració, amb to institucional, obria la porta a la bretxa entre la ciència i l'aplicació comercial. Segons el Centre de Estratègia i Prospectiva Industrial (CEPI), la falta de finançament, l'escassa inversió pública i el limitat interès empresarial dificulten que moltes patents es desenvolupin, especialment fora de sectors com automoció, farmàcia i tecnologia.
Laboratori d'un institut català
Visió internacional
"A Espanya s'avança, però encara no se li dóna la importància estratègica que mereix la protecció d'innovacions", sosté l'agent de patents europees Juan Arias, cofundador i soci director de ABG Intellectual Property.
Les causes són múltiples, però en gran part es deu a una manca de visió internacional al país que ha portat a percebre les patents més com un tràmit costós que com un actiu estratègic, afegeix. Arias explica que protegir una invenció ofereix avantatges decisius: permet a les empreses explotar o comercialitzar en exclusiva el seu actiu durant un període determinat.
Sense aquesta protecció, els competidors poden copiar o vendre la innovació sense costos, la qual cosa suposa una pèrdua de guanys i redueix l'atractiu del projecte davant potencials inversors.
Una invenció
Una patent és un dret exclusiu sobre una invenció, entesa com un producte o procés que ofereix una manera nova de fer alguna cosa o una solució tècnica innovadora. L'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) és l'encarregada d'atorgar-les i el seu cost inicial sol rondar els 1.500 euros, a més dels costos associats a la documentació.
Les patents tenen una durada de 20 anys, però per mantenir-les vigents és necessari pagar una quantitat anual. El procés de concessió d'una patent dura entre 26 i 36 mesos, un termini similar al d'altres països comunitaris.
No obstant això, el cost real depèn de la naturalesa de la invenció i l'abast de la protecció desitjada, ja sigui a nivell nacional, europeu o internacional. Segons ACCIÓ, l'agència per a la competitivitat empresarial del Govern de Catalunya, la principal despesa en registrar una patent no és el tràmit en si mateix, sinó "l'entrada prèvia" en el projecte d'innovació.
Costos
Aquests projectes solen ser de llarga durada, amb desenvolupaments que poden abastar de mitjana entre 2 i 3 anys, i requereixen un treball minuciós per aconseguir una conclusió tècnica que permeti presentar la sol·licitud de patent amb garanties.
Malgrat tot, la institució estima que "una innovació important, amb protecció als països més desenvolupats del món, incloent Estats Units, Xina, Corea del Sud, Japó i alguns països d'Europa, pot arribar a tenir un cost d'entre 20.000 i 50.000 euros".
Cultura de PI
Entre els factors que limiten l'accés a les patents al país, també es troben la escassa cultura de propietat intel·lectual (PI) i la baixa inversió en I+D, sobretot en el sector de les petites i mitjanes empreses.
Sobre el primer punt, el nostre país compta amb poca oferta formativa. Per exemple, la Universitat Carlos III de Madrid és una de les poques que ofereix un màster universitari especialitzat en PI. En contraste, estats membre com França, Països Baixos o Alemanya ofereixen diversos programes amb dècades de trajectòria.
Segons el Intellectual Property Education Report 2023 de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (WIPO, per les sigles en anglès), països com Corea del Sud o Finlàndia fins i tot inclouen mòduls de PI als seus programes tecnològics des de la educació secundària.
L'expert d'ABG Intellectual Property sosté que hi ha un "desconeixement" per part les empreses emergents i pimes sobre el procediment, el qual consideren car i costós. "Hi ha diverses ajudes i programes europeus, el problema rau en què les empreses més petites no tenen una estructura ni informació que prioritzi aquesta qüestió", explica.
Desconeixement
La tesi la comparteix José María del Valle, consultor sènior de Propietat Intel·lectual de la consultora ClarkeModet. "L'objectiu principal no acostuma a ser l'accés", declara en conversa amb aquest mitjà, "sino el desconeixement de les eines i dels incentius fiscals disponibles, junt amb la manca d'una estratègia de propietat industrial alineada amb el negoci".
Les ajudes poden cobrir part de les taxes per protegir les patents, marques i altres drets, detalla, però per això es necessita un "assessorament adequat, planificació pressupostària i una visió de monetització", gràcies al que el sistema "funciona i genera valor".
El nostre país compta amb el programa Neotec, impulsat per l'Esforç Tecnològic i la Innovació (CDTI), que té com a objectiu recolzar startups tecnològiques a través de subvencions per al desenvolupament d'innovacions amb alt potencial de creixement. Per accedir a les ajudes, cal complir certs llindars, entre ells, el de tecnologia i grau d'innovació, que inclou la gestió de la propietat intel·lectual.
Quant als incentius fiscals, Hisenda ofereix avantatges per I+D+i, que permeten deduir despeses concretes en recerca i desenvolupament, com salaris de l'equip tècnic, adquisició d'equips, un programari especialitzat o materials de laboratori.
Canvi de mentalitat
En tot cas, l'"gran assignatura pendent", destaca l'expert de ClarkeModet, continua sent "la capacitat de transformar les patents en negoci". Malgrat ser el tercer país on més ha crescut la inversió en actius, relatius a programari, dades i marques, només el 5% de les invencions espanyoles protegides mitjançant patent s'exploten comercialment en l'actualitat, assenyala.
Per tancar aquesta bretxa, indica que hi ha quatre elements indispensables: la transferència de coneixement, la valoració econòmica dels actius intangibles de les organitzacions, i l'accés a finançament i incentius fiscals a la I+D+i. Ho resumeix en un canvi de mentalitat: "Cal entendre que la innovació no serveix de res sense una estratègia alineada amb el negoci".
Passos eficients
Per evitar el càstig de Sísif, Luis Ignacio Vicente del Olmo, conseller estratègic de la consultora especialitzada Pons IP, recomana tenir una estratègia "clara" d'explotació, on s'inclogui llicències, acords de desenvolupament o comercialització directa, per al que hi ha un "seguiment continu" que ajudarà a ajustar la protecció i maximitzar el retorn de la inversió en I+D.
Per arribar a aquest punt, hi ha diversos passos clau. El primer és "avaluar la viabilitat tècnica i comercial de la innovació", a partir de les necessitats reals que es detectin en el mercat. En paral·lel, l'especialista assenyala que un anàlisi que abordi la protecció i llibertat d'explotació aconseguirà identificar fidament les oportunitats i riscos del negoci, recorrent, per exemple, als anàlisis de vigilància tecnològica.
Finalment, però no menys important, ressalta com fonamental alinear l'estratègia de protecció amb els objectius empresarials: "Decidir en quines regions protegir, quins elements mantenir com a secret industrial i quins mecanismes utilitzar per atreure socis o inversió". És més, des de Pons IP recomanen una estratègia de protecció "combinada i escalonada", que sigui adaptable a cada pas.
Protegir la innovació
Les startups es veuen en aquests moments en una de les parts més delicades del procés ja que, al mateix temps que volen donar sortida al seu producte, també vetllen de la competència i dels possibles usos fraudulents del seu projecte. Per tant, l'expert de Pons IP afirma que dins de l'estratègia legal tant les patents i els models d'utilitat són "essencials" per protegir els aspectes tècnics.
Al mateix temps, sembla clau el secret empresarial, sobretot amb la finalitat de protegir el know-how no patentable i la informació estratègica, sosté. En aquest sentit, durant les negociacions amb tercers, "resulta indispensable subscriure acords de confidencialitat (NDA) i pactar clàusules clares sobre titularitat