Un profesor / Freepik
Negocis

Un professor, sobre el seu sou a Catalunya: "Cobro al voltant de 2.000 euros, al País Basc o a Madrid guanyen més"

El docent, que imparteix classes en cicles formatius de química, ha assenyalat que Catalunya es troba, "per desgràcia", entre les comunitats autònomes que pitjor paguen al seu personal en el sector de l'educació

Així és la casa de Fermín López de 22 anys a Barcelona: petita, senzilla i a prop de La Masia

Leer en Castellano
Publicada

El debat sobre la remuneració en el sector públic, especialment en l'educació, s'intensifica quan s'analitzen les disparitats geogràfiques dins del territori espanyol.

Un professor de cicles formatius de química a Catalunya ha posat el focus en aquesta problemàtica, revelant que, malgrat la seva dedicació, el seu salari es situa en una de les franges més baixes a nivell nacional, una realitat que el porta a considerar-se mal pagat.

"Cobro alrededor de 2.000 euros, en el País Vasco o en Madrid ganan más", aquesta contundent declaració encapsula la frustració que senten molts professionals de l'ensenyament a Catalunya.

El docent, que imparteix classes en cicles formatius de química, ha assenyalat que Catalunya es troba, "desgraciadament", entre les comunitats autònomes que pitjor paguen al seu personal en el sector de l'educació.

El professional cobra "al voltant de 2000 euros". Per a ell, la comparació no és merament una queixa sobre la seva pròpia situació econòmica en abstracte, sinó un exercici de justícia comparativa dins del mateix lloc de treball a nivell estatal.

El professor explica clarament que el seu punt de referència no són altres professions, sinó "el meu propi lloc de treball en altres comunitats autònomes, no fora d'aquest país, que també, per exemple, al País Basc o a Madrid cobren bastant més que aquí a Catalunya".

Es tracta d'una disparitat real la que hi ha en certs salaris públics, ja que aquests depenen de cada comunitat, dels complements i de l'especialitat. Al igual que aquest jove hi ha molts professors que subratllen que es tracta d'una diferència salarial significativa i això repercuteix en factors com la qualitat de vida i l'atractiu de la professió docent a la comunitat catalana.

A més, el professional considera que “no” està ben pagat. Aquesta percepció d'infravaloració es dóna en un context on els educadors compleixen un paper fonamental en la formació dels futurs professionals.

La formació: de l'empresa al cicle formatiu

L'experiència professional del professor afegeix una capa de coneixement pràctic a la seva perspectiva sobre el sistema educatiu. Ell mateix va passar per una trajectòria que el va portar del món universitari al corporatiu, i finalment a l'ensenyament de cicles formatius.

Després de finalitzar la carrera, es va incorporar a una empresa i, després de treballar-hi un temps, es va adonar d'una mancança fonamental en la seva formació: "em vaig adonar que sobre el món laboral no tenia ni idea". Aquesta revelació personal alimenta el seu actual enfocament i la seva forta defensa de la Formació Professional (FP).

Per aquells que busquen una inserció laboral directa i pràctica, el professor afirma que "Si tu vols treballar un cicle formatiu és perfecte". Tanmateix, si l'objectiu és anar més enllà en el coneixement teòric, el camí passa per la carrera universitària: "Si tu vols anar una mica més enllà de coneixement, doncs has de treure't la carrera".

El cost de la disparitat

El professor de cicles formatius de química representa la veu d'un sector essencial que, malgrat la seva contribució directa a l'economia i al desenvolupament professional, se sent relegat en termes de remuneració a Catalunya.

El fet de cobrar "al voltant de 2000 euros", una xifra considerada insuficient, especialment en comparació amb companys que realitzen exactament el mateix treball a altres regions del país com “el País Basc o Madrid”, planteja serioses dubtes sobre la valoració que les administracions autonòmiques catalanes atorguen als seus docents.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial