La trama de les opcions de compra de Barcelona ha embolicat dos gurús de les finances catalanes: Joan Borràs, CEO d'Oxygen Private; i Àlex Bové, manager a Strategic Solutions i, antigament, cofundador d'AX Partners.
Tots dos són considerats gurús de la inversió privada i el crèdit alternatiu en el sector immobiliari. Ara, han vist com el seu entorn professional s'ha creuat amb una investigació judicial que manté en suspens el jutjat d'Instrucció 32 de Barcelona, el notariat català i bona part de la zona alta de la ciutat.
Investigats
Per parts, el respectat Joan Borràs, segons una font del sector financer, és un dels investigats en la causa de la sala 32. Encara no té data de declaració davant el jutge, però desfilarà davant el togat en una data futura, segons la documentació de la causa a la qual ha accedit aquest mitjà.
Per la seva banda, Alex Bové, que va fundar AX en el passat i ara està a la inversora immobiliària Paulson AM, és soci de l'anterior a Oxygen, un fons amb origen a Luxemburg.
Tots dos vehicularien opcions de compra de tercers mitjançant ABP Fee Capital, també citada en la causa judicial del jutjat barceloní.
El Café Europa, cèlebre lloc de reunió de la gent benestant de Barcelona
Preguntats repetidament al respecte, ni Oxygen ni Paulson han contestat a aquest mitjà.
La trama
Silencis a part, el cas suggereix una trama de presumptes estafes notaritzades articulades a través de les conegudes com opcions de compra, que afecta també almenys un notari barceloní --possiblement més, segons va avançar RAC1-- i que, sempre segons els investigadors, hauria avalat operacions amb clars indicis d'engany.
Tanmateix, el fenomen no es limita al seu despatx i és molt generalitzat a Barcelona, detallen fonts del sector financer.
I la causa sembla confirmar-ho: la documentació judicial cita una xarxa d'intermediaris, prestamistes, firmes i empresaris que, d'una manera o altra, haurien participat en aquestes transaccions. Entre ells, Joan Borràs.
En efecte, en el llistat d'investigats —al qual ha tingut accés Crónica Global— figura el financer i advocat Joan Borràs Sala, empresari i prestamista català vinculat des de fa anys al sector immobiliari.
Borràs és el CEO d'Oxygen Private Credits, una reputada firma amb seu a Barcelona --sobre el cèlebre Café Europa de l'avinguda Diagonal--, que es presenta com especialitzada en el finançament de projectes immobiliaris i en la gestió d'operacions de crèdit privat.
Serveis que s'ofereixen al web d'Oxygen Private Credits
Tot i que la seva citació encara no té data assignada, el seu nom apareix a la resolució judicial de tres pàgines on es detallen les més de 60 persones, empreses i entitats que hauran de comparèixer davant el jutge instructor a partir del 31 d'octubre.
Fonts coneixedores del procediment apunten que la seva imputació estaria relacionada amb la seva activitat professional, tot i que no directament amb la seva empresa.
Una SL amb la seva dona
Segons les mateixes veus, Borràs vehicula els préstecs en estreta col·laboració amb Alex Bové, el seu soci a Oxygen. Tots dos utilitzarien ABP, que administra també l'advocada Ana Belén Pardo Martínez, aclareix el Registre Mercantil. Aquesta és parella del primer, segons les mateixes veus.
A diferència del CEO d'Oxygen, Àlex Bové no consta com a investigat en la causa penal del 32. Sí que ho fa la societat de la parella del seu soci que, segons veus del sector, seria instrumental per a aquest tipus d'operacions.
Actors
Amb tot, la investigació judicial —avançada inicialment per El Periódico— sosté que el principal investigat va coexistir amb una xarxa de col·laboradors, integrada per prestamistes, intermediaris i empresaris, que haurien intervingut en operacions ara sota la lupa del Jutjat d'Instrucció.
En aquesta estructura els clients signaven el que creien ser contractes de préstec, quan en realitat subscrivien una opció de compra sobre el seu habitatge, fixada a un preu molt per sota del valor de mercat, en alguns casos fins a un 50 % inferior.
Exterior de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, en una imatge d'arxiu
A més, les víctimes atorgaven un poder notarial de caràcter “irrevocable”, la qual cosa permetia al suposat prestamista vendre la propietat sense el seu consentiment previ i sense necessitat d'informar-los del procés.
D'aquesta manera, perdien el seu habitatge, convençuts d'haver formalitzat un simple crèdit.
Segons ha pogut saber aquest mitjà, a partir del 31 d'octubre, el jutge instructor començarà a prendre declaració als més de 60 investigats, entre notaris, prestamistes, intermediaris, empresaris i societats vinculats a les operacions sota sospita.
Una transacció estesa
El que per a molts afectats és una estafa encoberta, per a part del sector notarial no és més que una pràctica “legal i habitual”. Tal com va avançar Crónica Global, fins a 16 fedataris barcelonins, entre ells alguns dels noms més reputats de la professió, han autoritzat aquest tipus d'operacions, conegudes com "préstecs amb opció de compra".
Així ho demostra un llistat intern del mateix col·lectiu notarial, al qual ha tingut accés aquest mitjà, i que confirma que els contractes de préstec garantits amb una opció de compra sobre un habitatge són una transacció estesa i assumida dins del gremi.
SIG i gurús immobiliaris
Bona part d'aquestes operacions les ha signat Safe Investments Group (SIG), un intermediari que capta els clients i utilitza com a palanquejament la financiació d'altres gurús immobiliaris com Pau Antó o Armand Baucells.
Persones mirant l'aparador de la immobiliària / EFE
Per la seva banda, la parella Borràs-Bove també ha irromput en el negoci.
El Col·legi veu legal la pràctica
Tot això passa en un moment en què el Col·legi Notarial de Catalunya ha pres partit en la polèmica. L'organisme recorda que aquestes operacions compten amb la cobertura del Codi Civil català --són, a priori, legals-- i puntualitza que, segons les seves dades, són molt minoritàries: menys de 1.000 a l'any, davant de desenes de milers d'actes jurídics cada exercici.
No és, doncs, una pràctica estesa, repliquen veus del Col·legi. L'ens emplaça a analitzar cas per cas per assegurar-se de si "hi ha clàusules confiscatòries" en els pactes. Si existissin aquestes provisions abusives, els pactes sí podrien ser nuls. Altrament, recauen dins del Codi Civil.
Sigui com sigui, el Col·legi Notarial de Catalunya s'ha personat en la causa penal del jutjat 32 per "recollir informació", destaquen fonts properes a la institució. No hi ha condemnes ni inhabilitacions, però el fiscal ja ha anunciat que sol·licitarà una pena de 10 anys de presó per al notari investigat.
"Pacte confiscatori"
Altres, des del sector financer, rebutgen la postura del Col·legi. Argumenten que els préstecs amb garantia són "nuls" d'origen perquè "les opcions de compra no estan previstes per finançar, sinó per comprar un bé immoble en un futur".
Argumenten que aquestes operacions "encobreixen préstecs" i ho fan mitjançant un "pacte comissori", que segons ells "està prohibit en l'ordenament jurídic nacional".
Vista aèria de l'Eixample de Barcelona
Des del punt de vista d'un directiu, aquestes enteses "vulneren en efecte la prohibició del pacte comissori, però també la tutela judicial efectiva del deutor, que no hauria de perdre un bé sense intervenció dels tribunals de justícia".
És, doncs, una postura que aflora un debat públic sobre què són i per a què serveixen les opcions de compra. I que està a les antípodes de la manifestada pel Col·legi Notarial, que insisteix en la legalitat de l'operació.
Una societat-pantalla
Això sí, tot i la seva legalitat, el tàndem Borràs-Bové hauria preferit interposar una societat intermèdia. Això suggereix voluntat de distanciar-se de la pràctica.
La parella de directius, explica una de les signants a aquest mitjà, es va nodrir en el seu cas de l'oficina de préstecs ràpids Soluciones Financieras. El tracte es va tancar a Ruiz Prado.
Festa a Dubai
Per agreujar el clima, enmig d'aquesta tempesta judicial i agra polèmica, la cúpula de Safe Investments Group (SIG), una de les empreses líders en opcions a Barcelona, ha viatjat fins als Emirats Àrabs Units per organitzar una celebració per tot el que val a la capital mundial del luxe.
Precisament, SIG, liderada per les germanes Hernández Soler, està darrere de l'operació que ha deixat la Conchi, veïna de Terrassa (Barcelona), sense estalvis i a punt de ser desnonada, segons va avançar RAC1.