Un pilar del rock espanyol, que enllaça diverses generacions, dels anys vuitanta fins a l’actualitat. Jorge Martínez, (Avilés, Astúries, 1955) alt, fort, un asturià rocós i amb paraula esmolada, ha mort als 70 anys, víctima d’un càncer.
L’autor de Europa ha mort, de Nous temps, temps salvatges, el líder d'Ilegales, que tenia una gira per davant per presentar el seu darrer àlbum, Jove i arrogant, deixa un llegat enorme.
Entre tant pop, i lletres poètiques, Jorge Martínez va reivindicar el rock, les lletres incisives, la rebel·lia i la denúncia. Va ser polèmic fins i tot amb els seus propis companys, sempre disposat a aquella vella defensa espanyola de l’honor, i a enfrontar-se amb qui fos.
Portada del disc d'Ilegales, amb il·lustració d'Ouka Lele
En els darrers temps va quedar desbordat. No sabia valorar la màgia de nous valors com Rosalía. Pensava que la cantant utilitzava massa la “tecnologia musical”. El seu, en canvi, es basava en pocs instruments: la bateria, un baix i dues guitarres. I una veu clara, potent, tallant.
Perquè Jorge Martínez va ser, primer, un músic que sempre va presumir de la seva manera de tocar la guitarra. Un músic punk, però professional, sense ximpleries. Hi ha temes d'Ilegales que ja seran per sempre generacionals, com Nous temps, temps salvatges, o Esgotats d’esperar la fi, o Hola mamonàs, o, és clar, l’enorme himne Sóc un macarra.
Cal aturar-se en aquells anys vuitanta per valorar amb precisió Ilegales. Cançons que no estaven per contemplacions, que denunciaven la descarnada gestió de l’economia, les reconversions industrials que van afectar el nord i el llevant espanyol.
Des d’Astúries, s’alçaven els Ilegales, molt lluny de la Movida madrilenya, avui catalogada com un moviment burgès auspiciat per les institucions.
Perquè, ¿van encoratjar Ilegales la violència? Jugaven i no jugaven. Jorge Martínez va ser acusat d’aquests excessos, de portar un bat de beisbol, de buscar la baralla. Però el que volia Jorge Martínez era gent desperta, amb consciència del que succeïa, amb sang a les venes.
L’incombustible Jorge Martínez, sempre disposat a iniciar una gira i prou "arrogant" per presumir del so tan compacte als seus concerts, ha mort abans d’hora. Tenia música i lletres per davant. Però un càncer ha acabat amb ell, i l’ha portat a la mort, una mort de la qual ell mateix parlava els darrers anys, amb molt poca por davant d’ella.