Fa un parell de setmanes, revisant novetats a la llibreria La Central que tinc al costat de casa, a Barcelona, vaig topar amb una vella coneguda (en forma de llibre, El diable entre nosaltres) de la qual feia temps que no en sabia res: l'escriptora nord-americana Elisabeth Sanxay Holding (Nova York, 1899 – 1955), amb qui vaig mantenir una breu, però intensa, relació farà quinze o vint anys, quan l'editorial Lumen es va llançar a publicar les seves novel·les de misteri psicològic en una col·lecció especialment dedicada a ella: Miasma, La paret buida, Nius d'aranyes i potser alguna més que ara no em ve al cap, però el que semblava una recuperació seriosa d'una autora injustament oblidada, no va trigar gaire a interrompre's: intueixo que les vendes no devien ser les esperades.
Aquest molest fenomen passa constantment, i potser el cas de Georges Simenon sigui el més sagnant: Tusquets va anunciar la publicació de les seves obres completes, però el flux de novel·les va acabar assecant-se (de nou, falta de vendes: a Espanya, Simenon no recluta joves lectors, i els vells ja se les han llegit totes). Anagrama i Acantilado ho van tornar a intentar, però em temo que han arribat a una situació similar a la de Tusquets. L'altre dia vaig veure que Impedimenta ho tornava a intentar amb Evelyn Waugh (Un grapat de pols), després que el britànic figurés al catàleg d'Anagrama a remolc de l'èxit televisiu de Retorn a Brideshead).
Comèdia amb drama criminal
Elisabeth Sanxay Holding torna al mercat espanyol de la mà d'una petita editorial de Badajoz, Aristas Martínez Ediciones, que acaba de distribuir El diable entre nosaltres (1941), un dels títols més excèntrics i menys representatius de l'escriptora de Nova York que planteja un misteri cosmopolita en una illa del Carib i que, cosa rara en ella, barreja la comèdia amb el drama criminal de tal manera que no és fàcil prendre's els crims de torn gaire seriosament.
Portada de 'El diable entre nosaltres'
No em sembla, sens dubte, que El diable entre nosaltres sigui el títol ideal per crear fans de la senyora Holding, encara que sí m'ho semblaven els que va editar Lumen fa anys i ja vam veure com va acabar l'aventura (que va coincidir, per cert, amb un altre intent fallit, el d'exhumar John O'Hara, que va ser a Hemingway i Fitzgerald el que els Kinks als Beatles i els Stones). En qualsevol cas, gràcies a Aristas Martínez Ediciones per tornar-ho a intentar.
Elisabeth Sanxay va néixer en el si d'una família benestant i es va casar amb el diplomàtic britànic George E. Holding, gràcies als destins del qual va poder viure en diversos països sud-americans i del Carib. Va publicar quatre novel·les de caire romàntic que no van acabar de funcionar comercialment i, després del crack del 29, que va deixar els Holding en no gaire bon estat financer, va seguir el consell del seu editor i es va llançar a escriure unes novel·les policíaques que van funcionar molt millor.
Editor animós
La primera va ser Miasma (1929, rescatada per Lumen) i l'última, la no traduïda a l'espanyol Widows mite (1953). La seva novel·la més popular va ser, sens dubte, La paret buida, que va ser portada al cinema en dues ocasions; primer el 1949, amb direcció de Max Ophuls i el títol de The reckless moment, i després el 2001, en el llargmetratge de Scott McGehee i David Siegel The deep end, protagonitzat per Tilda Swinton. La paret buida explica les angoixes d'una mestressa de casa quan es topa amb el cadàver del poc recomanable xicot de la seva filla (a la pel·lícula de 2001, el romanç s'havia convertit en gai) i no sap què fer-ne. La paret buida és un clar precedent del que després s'ha anomenat Domestic Noir i se centra més en la psicologia dels personatges que en el crim en si, a la manera de Daphne Du Maurier, Patricia Highsmith o la injustament ignorada Margaret Millar, que a mi em resulta més interessant que el seu famós marit, Ross McDonald.
Raymond Chandler va ser un lector entusiasta dels peculiars thrillers de la senyora Holding, que al seu país van funcionar molt bé fins que van deixar de fer-ho i que a Espanya sempre han depès d'un editor animós que els augurava un millor destí.
Primer li va tocar a Lumen i ara és el torn de la petita editorial pacense. És una llàstima que aquesta hagi optat, per començar, per un dels títols menys brillants de la seva autora, encara que no deixa de ser un murder mystery molt digne i entretingut. Però si algú vol entrar en el món d'Elisabeth Sanxay Holding, farà bé de visitar les llibreries de vell a la recerca dels esplèndids títols que va publicar Lumen entre 2007 i 2010 i que podrien haver estat molts més si no fos pel poc entusiasme del lector espanyol.