El crit esperançat d'Amin Maalouf a Guadalajara

Amin Maalouf ha recuperat una mica d'esperança. El seu crit ressona al món, des que el va pronunciar aquesta setmana a la inauguració de la Fira de Literatura de Guadalajara (Mèxic). A la FIL va rebre el Premi de llengües romàniques de mans de la directora general de la fira, Marisol Schulz. I el seu missatge va tenir un aire esperançador, sempre que hi hagi una reacció col·lectiva, sempre que es sigui conscient del rumb que ha pres la humanitat, colpejada per una tecnologia darwinista que pot acabar amb el mateix gènere humà. “O sobrevivim junts, o desapareixem junts”, va assenyalar, amb la convicció que la literatura té un paper: “llançar llum sobre els valors essencials de l'ésser humà, la dignitat, la llibertat, el respecte mutu, la convivència harmoniosa”.

Vincent Bevins: “Les antigues organitzacions del segle XX han estat destruïdes, la gent està sola

La posició de Maalouf (Beirut, 1949) és il·lustrativa, perquè ha dedicat tota la seva vida i així ho reflecteix en la seva obra literària, a superar allò que suposa la identitat. La constatació avui és la d'un fracàs. El món va en direcció contrària. Maalouf s'ha definit com a libanès, però també com a francès, o com a occidental o levantí, o cristià, o ciutadà àrab que ha conviscut amb la religió musulmana, que estima. Ha defensat un mosaic cultural i religiós, allò que va ser el Líban. Avui això torna a ser un somni.

L'escriptor libanès Amin Maalouf, en el discurs a la FIL de Guadalajara Bernardo De Niz • FIL Guadalajara

L'escriptor libanès, vestit amb una bufanda blanca, és a Guadalajara la imatge de la frustració, i amb ell la frustració de diverses generacions d'intel·lectuals occidentals i del Pròxim Orient que van creure en el concepte de la ciutadania. Ho va detallar a la seva obra El naufragi de les civilitzacions (Alianza), i va posar en alerta el món en el seu gran llibre Les identitats assassines (Alianza).

Laurence Rees: "Un dictador busca eliminar la llibertat d'expressió, avui això s'aconsegueix amb una proliferació de notícies i canals"

Davant de Maalouf podríem veure Steven Pinker, el filòsof optimista que incideix en què les condicions materials han millorat, que totes les dades objectives que puguem contrastar són positives. Però en els últims anys el discurs públic s'ha deteriorat, els valors de la Il·lustració es qüestionen, i la mateixa democràcia ha deixat de ser una cosa prioritària o desitjable.

I en aquell Llevant estimat, la situació ja és insostenible, amb la impossibilitat total que hi hagi un enteniment entre Israel i el poble palestí, amb el concurs de tots els actors de la zona.

Maalouf mai no ha rebutjat que allò aconseguit un dia es pot perdre. El progrés històric ha estat falsejat. Hi ha avenços i retrocessos, i la humanitat ha de ser conscient del camí que vol seguir, malgrat les dificultats. En el seu discurs a Guadalajara l'escriptor libanès va assenyalar que l'avenç tècnic i científic no s'aturarà, perquè ha assolit una velocitat de creuer i s'ha independitzat del mateix home.

Portada del llibre d'Amin Maalouf

La Intel·ligència Artificial avança de manera exponencial, i ni els seus propis creadors o impulsors saben explicar si podrà servir o no al mateix gènere humà. El que sosté Maalouf és que s'ha de posar per davant “el sentit del bé comú”, i preparar les mentalitats, des de l'assumpció de la realitat. Només així es podran modificar per reparar o pal·liar allò que la humanitat té en aquests moments a les seves espatlles.

Fills de John Rawls, el comunitarisme de Patrick Deneen ha arribat!

En els pròxims cinc o deu anys, segons l'escriptor, s'assistirà a aquesta mena de combat, que també ha assenyalat l'historiador israelià Yuval Harari. “O sobrevivim junts, o desapareixem junts”, insisteix Maalouf, que va reclamar a Guadalajara una reacció col·lectiva.

Però, quin paper ha d'ocupar la literatura en aquest debat tan crucial? És una qüestió que s'ha debatut respecte a altres moments històrics. I, en realitat, és una conversa eterna. La literatura com el camp de joc en què es descobreix la naturalesa humana, que no ha de donar comptes a ningú, que no ha de ser contrastada. La literatura com el material més sensible per comunicar-nos amb l'altre, des de la lectura individual, però també col·lectiva.

L'escriptor va aprofundir en això. La posició de partida és que no podrem oposar-nos al progrés tecnològic, “ni rebutjar-lo, ni negar-lo o tancar els ulls davant d'ell”. La solució passa per “apropiar-nos d'aquest progrés, posar-lo al servei de l'ésser humà, de la seva dignitat, de la seva llibertat, convertir-lo en un instrument d'alliberament i no de sotmetiment”.

Per tot això hi ha la literatura, els llibres, els escriptors que s'han donat cita, per exemple, a la FIL de Guadalajara. La primera qüestió, segons Maalouf, és que la literatura no ha de reduir allò que és complex. Al contrari, ha de fer-nos conscients de l'enorme complexitat del món

Leonardo Padura s'enfronta a la por (i guanya) en un homenatge als que sobreviuen a Cuba

Hi ha un segon element. I és la clau, “La segona missió de la literatura és convèncer-nos que, malgrat les nostres diferències, de les nostres enemistats, dels ressentiments que ens divideixen, el nostre destí s'ha tornat comú”.

I la tercera missió, segons Maalouf, és “llançar llum sobre els valors essencials de l'ésser humà, --la dignitat, la llibertat, el respecte mutu, la convivència harmoniosa—mostrant què signifiquen i com s'haurien d'encarnar avui”.

Per a alguns pensadors, com Javier Gomá, que acaba de publicar Fora de carta, la literatura s'ha d'afrontar com la filosofia. Ha de ser part de la construcció del mateix individu. No podem ni hem de renunciar-hi.

Per això, Maalouf creu que la literatura “és avui més indispensable que mai en la història humana”, perquè només a través d'ella es podrà “reparar el present i imaginar el futur”.

Hi ha esperança, però la realitat és lletja. Allò assolit, el que s'havia anomenat com el ‘final de la història’, el triomf de la democràcia liberal als anys noranta, és avui una entelèquia. La superació de les identitats no s'ha realitzat i torna amb força el nacionalisme i el poder de la tribu.

Malgrat tot això, queda la literatura.