Publicada

L’escriptor anglès Mick Herron (Newcastle upon Tyne, 1963), de professió els seus thrillers i les seves històries d’espies (editats a Espanya per Salamandra) gaudeix d’una particular bonança televisiva. Les peripècies d’aquells inútils del MI6 coneguts com els cavalls lents fa temps que tenen la seva pròpia sèrie (Slow horses, protagonitzada per Gary Oldman), i ara arriba l’adaptació d’una altra de les seves novel·les, Down Cemetery Road (2003), que aquí (Apple TV, vuit episodis) s’anomena El misteri de Cemetery Road i incideix en la barreja de thriller i comèdia que distingeix els cavalls lents. Una barreja gens fàcil i que a vegades et porta a preguntar-te si, en el cas d’El misteri de Cemetery Road, no hauria estat millor decantar-se per un o altre gènere.

L’acció transcorre a Oxford i s’inicia amb l’explosió (o voladura?) d’una casa: mor una dona i desapareix la seva filla petita. Sarah Trafford (Ruth Wilson, la inoblidable psicòpata de Luther) està en plena sopar amb uns insuportables amics del seu marit banquer quan li esclaten tots els vidres de casa seva.

Emma Thompson a 'El misteri de Cemetery Road'

Com que creu haver-se creuat amb la difunta i la seva filla (després descobrirà que s’ha confós de víctimes, però per aleshores ja s’haurà embolicat la troca), ho converteix en una missió personal esbrinar què ha estat de la nena. A tal efecte, contracta un detectiu local que no triga gaire a aparèixer mort.

Parella peculiar de detectius

Moment en què unirà esforços amb la seva vídua i sòcia, Zoe Boehm (Emma Thompson) per intentar desxifrar tots els enigmes que se’ls plantegen a totes dues. I acabaran descobrint que hi ha una conspiració governamental de llarg abast per encobrir un gran clusterfuck del qual no us puc revelar res per no caure en l’spoiler.

El misteri de Cemetery Road avança a un ritme trepidant, sempre entre la tragèdia i la comèdia. Costa una mica acostumar-se a aquest mestissatge, però s’acaba aconseguint, incrementant així el gaudi de la sèrie.

Pel que fa a la interpretació, la cosa es redueix a un esplèndid cos a cos entre Wilson i Thompson, que componen una parella de detectius molt peculiar: la Sarah s’ho pren tot a la tremenda (i no li falten motius, ja que entre broma i broma els morts comencen a acumular-se) i la Zoe opta constantment per la ironia i el sarcasme davant el gran embolic en què s’han ficat.

Emma Thompson, a 'El misteri de Cemetery Road'

La feina d’ambdues és excel·lent i justifica per si sola el visionat d’Down Cemetery Road, però la intriga està especialment ben urdida i sap com mantenir l’interès de l’espectador. L’acció transcorre, pràcticament, en un Oxford paral·lel al real, on els seus habitants es limiten a treballar, anar a la universitat o dedicar-se tranquil·lament a les seves coses.

Estrany fatalisme

Només qui està en l’ajo ha estat capaç de detectar aquesta monstruosa maniobra del govern britànic per ocultar uns fets que no el deixen gaire ben parat. Maniobra a la qual la Sarah i la Zoe reaccionen cadascuna a la seva manera; la Sarah (una depressiva amb un parell d’intents de suïcidi a l’esquena), amb ultra dramatisme; la Zoe, amb l’estrany fatalisme d’algú que no confia gaire en l’espècie humana.

La química entre totes dues funciona a la perfecció i ajuda considerablement a tirar la sèrie endavant. Una intriga reeixida i els bells paisatges d’Oxford fan la resta, aconseguint que El misteri de Cemetery Road esdevingui una experiència audiovisual molt agradable. El to és lleugerament excèntric, sí, però aporta una novetat interessant a les històries conspiranoiques i al món sinistre dels governs i les seves trapisondes criminals.

Hi ha tres novel·les més protagonitzades per la Zoe Boehm. A la segona i tercera entrega de la sèrie, la Sarah Trafford (Tucker a les novel·les) ni hi és ni se l’espera, però reapareix a la quarta quan es posa a investigar l’assassinat de la seva amiga Zoe. Espero que també comptin amb la seva preceptiva minisèrie.