L'església catalana del segle X convertida en una sala d'exposicions: un espai cultural a 1.100 metres d'altitud

El seu tancament va ser un drama, però la veritat és que aquest restaurant perdut a les muntanyes de Barcelona mai va tenir aquestes funcions en el seu origen. En realitat, va ser una església construïda al segle X que va ser abandonada i reutilitzada diverses vegades fins a convertir-la en una sala d'exposicions.

No ha estat fàcil. Els comensals van intentar aturar el seu tancament fa uns tres anys, però no va ser possible. Tot i així, fa dues setmanes, aquesta església medieval ha tornat a la vida, però reconvertida en sala d'exposicions.

Pot sonar estrany. Què fa una sala d'exposicions a 1.100 metres d'altitud al mig d'una muntanya de Barcelona? La resposta es troba, com sol ser habitual, en la història.

En el seu dia, va ser una antiga església del segle X, que estava sota l'auspici del monestir de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L'any 973, els comtes de Barcelona van cedir aquesta ermita al Monestir de Sant Cugat.

Església romànica

La seva bellesa sempre va ser única. A les seves parets es poden apreciar els detalls arquitectònics d'estil romànic pur i fins i tot avui dia s'hi respira el silenci propi d'un claustre d'aquestes característiques.

De fet, durant segles va funcionar com a abadia benedictina, però ja al XVII va començar a perdre activitat fins a quedar completament abandonada a la seva sort. La seva situació geogràfica la va aïllar dels principals nuclis urbans.

Bé cultural i restaurant

Tanmateix, l'església de La Mola es va convertir en lloc de pelegrinatge pagà. Molts excursionistes s'hi han acostat al llarg dels anys per veure l'edifici i aprofitar per fer una passejada pel parc natural on es troba.

A poc a poc, aquest edifici es va convertir en icona del Vallès i ja al segle XX va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Tot i així, en les darreres dècades va adquirir un nou ús: el de restaurant.

Excursionistes, visitants i domingueros de tota mena aprofitaven els seus dies lliures per recórrer algun dels senders del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i menjar en aquesta antiga església. Fins fa tres anys.

Ara, qui s'hi acosta, es troba un edifici que sembla una església, però on no s'alimenta ni l'ànima ni l'estómac, sinó el cervell. La Diputació de Barcelona ha rebatejat l'espai com a Sala Mirador i s'ha convertit en un nou equipament cultural.

Canvi i reivindicació

La Diputació de Barcelona vol així retornar la dignitat als espais que durant generacions es van fer servir com a restaurant, però que des del seu origen van ser lloc de recolliment. Al principi, no va comptar amb el suport dels excursionistes, que preferien el restaurant, però l'Administració va veure més adient donar a aquesta abadia el lloc que li correspon.

No ha estat fàcil. Les reivindicacions s'han succeït sense parar i la remodelació ha costat 60.000 euros. Amb aquests diners s'ha netejat, reforçat i habilitat l'estructura, afectada pel pas del temps i per l'activitat hostelera. Però, finalment, ha obert.

Nova sala d'exposicions

El resultat és un espai completament diferent. La Sala Mirador és ara un espai cultural, amb entrada gratuïta i capacitat per a unes cent persones. I els excursionistes també tenen el seu lloc.

L'antiga zona de magatzem, la Sala Aixopluc, ha estat reconvertida en un refugi amable per a senderistes. Es tracta d'un espai senzill, pensat per descansar, resguardar-se del vent o esperar la resta del grup abans de continuar la ruta.

La primera exposició de la Sala Mirador, a més, recupera totes aquelles peces que, durant dècades, s'anaven posant a la sala contigua, que amb el pas del temps havia acabat funcionant com a traster.

La reforma ha permès reunir i restaurar aquest contingut, completant-lo amb panells, vitrines i recursos audiovisuals que expliquen l'evolució del monestir des dels seus orígens medievals fins a l'actualitat.

Primers resultats

La idea és, en paraules de la directora del parc, Sònia Llobet, “proposar una experiència més amable i accessible, que mantingui viva la memòria del lloc sense reproduir la pressió humana d'altres temps”.

I és que l'antic restaurant no tenia una connexió estable a la xarxa elèctrica ni d'aigua i tenia un impacte ambiental creixent. Des de la Diputació es va arribar a dir que el seu ús hostaler l'havia fet incompatible amb la preservació de l'entorn natural.

Menys gent

Ara, cal veure quin impacte té la nova sala d'exposicions i si tindrà l'atractiu anterior. De moment, no és així.

Des del tancament del restaurant, l'afluència a La Mola s'ha reduït al voltant d'un 20%. Això ajuda a mantenir l'entorn i a recuperar camins, fonts i àrees afectades per l'erosió.

Més sostenibilitat

“La muntanya respira millor”, afirmen des de l'Ajuntament de Matadepera, satisfets amb una transformació que, asseguren, retorna a La Mola la seva essència patrimonial i natural.

El nou model ha retornat a La Mola quelcom que feia anys semblava perdut: el silenci. On abans se sentia el tragí de plats i converses, ara se senten el vent i les passes dels qui pugen seguint els senders del parc natural.