No ho sabies: el santuari de Girona que, segons la llegenda, va ser testimoni d’un jurament a la Catalunya medieval

Catalunya és plena de racons que guarden històries insospitades, però alguns indrets eleven el misteri a un altre nivell. Entre muntanyes i silencis centenaris, hi ha un antic santuari que ha inspirat relats transmesos de generació en generació, embolcallant-se en una aura difícil d’ignorar.

El seu origen es perd entre pedres, llegendes i devoció popular. Al llarg del temps, aquest lloc ha estat assenyalat com a escenari d’un episodi mític que molts només coneixen d’oïdes, una postal que barreja èpica medieval i tradició oral sense arribar a desvetllar del tot què hi va passar realment.

El santuari amagat entre els cingles

Dalt del Prepirineu gironí, encaixat en un paisatge abrupte i silenciós, s’alça el Santuari de Santa Maria de Montgrony que ha estat punt de referència espiritual durant segles. El seu accés serpenteja entre parets de roca i miradors naturals que ofereixen una de les panoràmiques més imponents de la comarca, cosa que ja explica per què ha mantingut intacte el seu magnetisme al llarg del temps.

Aquest indret, aïllat i carregat de simbolisme, no només destaca pel seu valor religiós o per la força del seu entorn. La tradició oral el situa al cor d’una de les llegendes més arrelades de la Catalunya medieval, una història en què aquest santuari hauria estat testimoni d’un jurament que va marcar l’imaginari col·lectiu durant generacions.

El jurament que va donar forma al mite

Segons el relat transmès durant segles, tot comença amb un cavaller ferit, de nom Otger Cataló, que, després d’una ofensiva sarraïna, hauria buscat refugi en aquestes muntanyes. Aïllat i donat per mort, va aconseguir sobreviure gràcies a l’ajuda d’una gossa que el va alimentar i cuidar fins que va recuperar les forces. Quan va estar preparat per tornar a lluitar, va tocar el seu corn per reunir aquells que encara volguessin defensar aquelles terres.

A la seva crida hi van acudir nou cavallers procedents de diferents llinatges, figures que la tradició va batejar com els Nou Barons de la Fama. Allà, davant el santuari i envoltats pel paisatge agrest del Prepirineu, haurien jurat lleialtat i compromís en un ritual solemne que els unia en una mateixa causa. Aquell jurament, segons la llegenda, marcaria l’inici d’una aliança heroica l’eco de la qual ha perdurat en l’imaginari català fins als nostres dies.

Context històric

La llegenda situa aquests fets als primers segles de l’Edat Mitjana, un període marcat per invasions, replegaments i continus canvis de poder a la franja pirinenca. Les muntanyes actuaven com a frontera natural i, alhora, com a refugi per a aquells que resistien les incursions que avançaven des del sud. En aquest escenari d’incertesa, van sorgir relats que barrejaven realitat i èpica per explicar la defensa del territori.

Va ser també una època en què la identitat catalana començava a perfilar-se a través de petits dominis, aliances estratègiques i figures locals que van adquirir un paper gairebé llegendari. Històries com la d’Otger Cataló i els Nou Barons van prosperar precisament en aquest context: un temps en què la memòria col·lectiva es construïa amb gestes heroïques que pretenien oferir arrels, continuïtat i sentit a una comunitat en formació.

Dades i rellevància del santuari

El Santuari de Montgrony, situat al municipi de Gombrèn (Ripollès), es troba encaixat a la roca de la serra de Sant Pere a uns 1.370–1.408 metres d’altitud. L’accés al santuari és exigent, amb trams d’escala tallats a la roca, i el seu emplaçament permet contemplar vistes espectaculars de la vall que l’envolta, cosa que reforça el seu caràcter gairebé inaccessible i l’aire de misticisme que l’envolta.

Més enllà de la seva ubicació singular, el santuari presenta una arquitectura vinculada al romànic i a construccions posteriors d’hostatgeria i dependències que l’han fet també lloc d’estada per a pelegrins o visitants. La seva importància transcendeix l’estrictament religiós: actua com a punt de convergència del patrimoni, la natura i la llegenda, cosa que el converteix en un escenari idoni per a una història que combina espiritualitat, paisatge i mite a la Catalunya interior.

Avui, qui puja fins al santuari no només hi troba un vestigi romànic enmig de la roca, sinó també l’eco d’una llegenda que ha sobreviscut al temps i continua alimentant la identitat cultural del territori.