De vegades la vida et sorprèn i et canvia. Algunes vegades per bé i d'altres per mal. A Barcelona, han dit adéu aquest darrer mes a un pilar fonamental de la seva gastronomia amb el tancament definitiu del restaurant Tramonti, considerat el primer establiment de cuina italiana de la ciutat comtal.
Amb més de quaranta anys de trajectòria, aquest local no només va alimentar generacions, sinó que la seva clausura marca la fi d'una etapa significativa en la restauració barcelonina. La desaparició d'aquest icona representa la pèrdua d'un espai de tradició familiar que era conegut a cada racó de la ciutat.
La història d'aquest emblemàtic racó va començar a la dècada dels vuitanta, quan la família Lombardo va emprendre l'aventura d'introduir un estil mediterrani fresc i proper en una Barcelona que començava a obrir-se a l'exterior.
Llunys dels tòpics habituals, el restaurant va apostar per receptes tradicionals i productes seleccionats, convertint-se ràpidament en un punt de trobada per a veïns, artistes i periodistes que buscaven una Itàlia autèntica i sense artificis. El seu enfocament genuí va ser la clau per mantenir-se com a referent durant gairebé mig segle.
L'èxit i la identitat del Tramonti es van basar en la sinergia entre els germans Lombardo. Mentre el germà de Giuliano consolidava la reputació del local des de la cuina amb plats de culte com pastes casolanes, arrossos i guisats a foc lent, el fundador, Giuliano Lombardo, exercia una presència constant a la sala.
La cordialitat, l'atenció al detall i la proximitat de Giuliano amb els clients van definir l'ànima de l'establiment, fent que cada visita fos una experiència personalitzada.
La fi d'aquest projecte es va precipitar després de la tràgica pèrdua dels seus dos pilars. Pocs mesos després de la mort del cuiner principal, es va produir la mort del fundador, Giuliano Lombardo, als 75 anys.
Tot i que la família va intentar mantenir la vocació de servei després de la primera pèrdua, finalment van decidir que el negoci no podia continuar, ja que la personalitat de Giuliano impregnava cada decisió i horari; sense ell, "el Tramonti no seria el Tramonti".
En definitiva, Barcelona perd una de les seves cunes gastronòmiques més estimades, on la cuina italiana s'entenia d'una manera singular i honesta. Amb aquest tancament, s'apaga una tradició familiar que va resistir dècades gràcies a l'esforç d'uns fundadors l'essència dels quals era el cor del local.