La Guia Repsol presenta més de 300 Solets de Nadal repartits per gairebé totes les províncies d'Espanya. Una selecció de restaurants, bars, vinoteques i cafeteries amb un ambient que es torna més especial els dies clau, així com forns on s'elaboren els millors dolços nadalencs.
Aquest any, a més, porta una novetat: per primera vegada, 26 convents reben aquesta distinció, valorant els delicats dolços artesans que s'elaboren en obradors d'imponents edificis històrics. Els millors forns conventuals obtenen el seu premi per les receptes centenàries heretades de les seves germanes i la seva tasca artesanal; que en alguns casos guarden la tradició de tota una província.
El convent de Catalunya
Un d'aquests 26 convents està situat a Catalunya: el de Santa Maria de Jerusalem. En aquest històric convent de monges de l'ordre de les clarisses, situat al barri de Sarrià, a Barcelona, s'elaboren dolços artesans tradicionals sota la marca Delícies de Jerusalem.
Aquestes receptes segueixen tècniques artesanals heretades de generacions de monges, valorant la rebosteria monàstica com a part del patrimoni gastronòmic de Barcelona. La qualitat i la continuïtat històrica del mateix el situen com una referència entre els dolços de convent. Destaquen les pastes d'ametlla, les llengües de Jerusalem, les estrelles, els nevadets de llimona, les roques, els massapans i altres pastes nadalenques.
Delícies de Jerusalem d'ametlles i cacauets
Història del lloc
L'any 1453 es va fundar a Barcelona un monestir de religioses terciàries franciscanes, que poc després va ser posat sota l'advocació de Santa Maria de Jerusalem, en memòria del viatge a Terra Santa realitzat per la seva fundadora.
A finals del segle XV, la comunitat s'integrà a l'ordre de Santa Clara. El 1494, la incorporació de diverses monges clarisses procedents del monestir de la Trinitat de València va impulsar definitivament la consolidació del convent, que va passar a professar, plenament, com a comunitat clarissa. Entre aquelles religioses destacava sor Aldonça de Corella, qui es va convertir en la primera abadessa.
El creixement de la comunitat va permetre, pocs anys després, la fundació del monestir de Santa Llúcia de Càller. El 1570 es va produir la unió de les comunitats de Jerusalem i Santa Clara de Vilafranca, i el 1576 les monges van participar en la repoblació del convent de Santa Clara de Lleida, aleshores immers en una profunda decadència. Ja en el context de la Guerra de la Independència, entre 1794 i 1796, el monestir va acollir religioses procedents dels convents de Girona i Castelló d'Empúries.
Exterior del convent a Collserola
Més que un monestir
La comunitat va patir episodis de violència i abandonament durant els segles posteriors. El 1809 el monestir de Jerusalem va ser saquejat i el 1814 va haver de ser abandonat temporalment. A partir de 1835, amb l'exclaustració, les religioses es van veure obligades a refugiar-se en cases particulars mentre el convent era utilitzat com a caserna, situació que es va prolongar fins al 1845. El 1868, un nou assalt va culminar amb l'enderroc de l'edifici, fet que va obligar les monges a traslladar-se a Pedralbes.
Malgrat la destrucció, es van salvar bona part del claustre i diversos elements arquitectònics del segle XV, que van ser restaurats i reinstal·lats el 1885 al col·legi de Sant Miquel, a l'Eixample barceloní. Aleshores, el 1879, la comunitat havia abandonat aquest monestir i s'havia instal·lat en una torre al barri de Gràcia.
El 1884 es va col·locar la primera pedra d'un nou monestir, tot i que aquest també va patir danys durant la Setmana Tràgica de 1909 i la Guerra Civil el 1936, fet que va obligar les religioses a abandonar-lo novament. No el van poder recuperar fins al 1945, quan es va iniciar un procés de restauració que va culminar amb el seu retorn definitiu el 1950.
Finalment, el 1967 es va iniciar la construcció del que seria el seu nou habitatge, situat als peus de Collserola, i que la comunitat ocupa des de 1970. Aquest enclavament va marcar l'inici d'una nova etapa per a les religioses, després de segles de desplaçaments, reconstruccions i resistència.