La crisi de Rodalies ha servit a Junts per criticar el Govern de Salvador Illa i recuperar visibilitat política, tot i que gran part de la manca d'inversió també va tenir lloc durant els seus anys al capdavant de la Generalitat de Catalunya.
En aquest context, Eduard Gràcia, professor universitari vinculat a l'ANC, va ser nomenat vocal al Consell d'Administració de Renfe, cobrant al voltant de 1.000 euros per reunió i sumant uns 11.000 euros anuals, sense que se li conegui oposició directa a la gestió de l'empresa.
El seu nomenament respon a l'acord d'investidura de Pedro Sánchez i a l'estratègia de Junts de col·locar “peons” en empreses públiques per vetllar pels interessos de Catalunya, tot i que les decisions de Rodalies continuaran centralitzades des de Barcelona.
Des d'un punt de vista ètic i polític, el cas de Gràcia ha generat crítiques: va participar en una ponència de l'ANC criticant Rodalies pocs dies després d'assumir el seu càrrec, incomplint el codi de conducta intern.
A més, malgrat les crítiques de Junts a Renfe i a la crisi del servei, el partit no ha presentat propostes alternatives ni mocions de censura, denotant incoherència entre el seu discurs i l'activa presència dels seus representants en les estructures de l'Estat.
