Emmanuel Macron
Examen als protagonistes

Emmanuel Macron

Leer en Castellano
Publicada

Si s’hagués posat un pegat per ocultar la seva afecció ocular, Emmanuel Macron (Amiens, 1977) també hauria donat la nota a Davos, però devia pensar que el look Moshe Dayan no li afavoria. Per això va optar per l’estil Top Gun i es va presentar al prestigiós fòrum econòmic amb unes ulleres de sol de tons blavosos i varetes d’or que feia goig de veure-les.

Si es tractava d’epater l’economista podria haver recorregut a unes Ray Ban d’aviador de tota la vida, però això podria haver fet gràcia a Donald Trump, que potser
no s’ha assabentat que Ray Ban la van comprar els italians fa anys.

Finalment, Monsieur le président de la République va triar unes ulleres franceses caríssimes (una mica més de 650 euros), fabricades per la Maison Henry Jullien (també de propietat italiana, però que manufactura a Suïssa un màxim de mil ulleres anuals).

Així va aconseguir donar la nota i, al mateix temps, quedar com un senyor i donar-li una lliçó de tronío europeu al president nord-americà. Hi ha qui ha vist intencions ocultes en les oneroses ulleres d’aviador.

Per exemple, adoptar una actitud gallarda davant els americans i dir-los, via ulleres de Top Gun, que els plantarà cara a Grenlàndia i on calgui. No debades va ser el primer mandatari europeu a enviar tropes a l’illa (i a enviar-les abans a altres llocs). El càrrec de president de la república francesa sol portar associada una certa tendència a la sobreactuació, a fer com si el paper internacional de França fos més rellevant del que realment és.

No queda res de l’imperi colonial francès, però el president sempre es comporta com si França fos el centre del món civilitzat. Només li queden els insubmisos de Nova Caledònia i els ganduls de Tahití, que costen un ull de la cara perquè sempre s’han de subornar perquè no muntin algun sidral independentista, però el president ha de fer com si el món contingués la respiració cada vegada que esternuda.

A vegades, això sí, aquest to patriotero i amb poca connexió amb la realitat s’agraeix, com en el cas de Grenlàndia. Macron sembla haver entès que amb Trump no hi ha componendes que valguin (i si n’hi ha, ja se n’encarregarà el servil Mark Rutte) i ha optat per plantar cara, encara que fins ara, l’enviament de tropes és més simbòlic que una altra cosa (Sánchez encara s’ho està pensant, i el que et rondaré, morena).

Com a simbòlic és, al meu parer, el numeret de les ulleres de sol de mirall blavós: tal com està el pati, no procedien unes Persol a l’estil Cary Grant o qualsevol seductor
italià, calia lluir ulleres d’aviador, aquesta gent que pilota avions propis i abateix els dels altres.

Potser el gest resulta una mica pueril, però així segur que ho entén Donald Trump, a qui no se li pot exigir gaire subtilesa i que a infantil no el guanya ningú: no cal més que veure com es va posar perquè no li van donar el Nobel de la Pau.