Gerardo Pisarello simbolitza per a molts barcelonins l'etapa més controvertida del colauisme: l'ideòleg de decisions urbanes i gestos polítics que una part de la ciutat identifica amb paràlisi, inseguretat jurídica i divisions innecessàries. El seu nom, associat al nucli dur que va governar Barcelona entre 2015 i 2023, desperta més recels que il·lusions entre aquells que temen una reedició d'aquest cicle.
El seu salt al Congrés no ha rebaixat la polèmica: els seus gestos contra els símbols institucionals i la seva manera de relacionar-se amb els mitjans reforcen la imatge d'un dirigent més preocupat per l'escenificació ideològica que per la gestió serena. Aquest estil, celebrat en certs cercles militants, alimenta però la percepció que Pisarello confon la institució amb un escenari per a fins partidistes.
Davant unes municipals en què els Comuns arriben en el seu moment més baix, la seva candidatura es llegeix menys com a renovació i més com a retorn d'un projecte que una part important de l'electorat considera esgotat. Pisarello serà ben rebut per aliats de l'esquerra independentista, però pot convertir-se en el millor argument de mobilització per a aquells que no volen reviure la inestabilitat i la crispació d'aquell mandat.
