Empadronar-se a casa aliena per semblar més català del que s'és: un clàssic del manual polític patrio. Javier Ortega Smith ho va fer quan Vox amb prou feines aixecava el cap a Catalunya, convençut que un domicili a Sant Cugat seria suficient per plantar bandera.
El truc no va quallar, però el gest va quedar, entre la picaresca i la necessitat. No va ser l'únic —ni serà l'últim— a confondre l'empadronament amb la militància.
Aquest empadronament, decidit a la cúpula que aleshores formaven Abascal, Smith i Iván Espinosa de los Monteros, suposa un frau en no correspondre amb la residència habitual del polític, però voler beneficiar-se administrativament.
