Passada la il·lusió del matí de Reis, arriba la ressaca de la realitat administrativa. Amb els regals ja desempellegats, un dubte recurrent assalta molts contribuents: he de declarar el que m'han portat Ses Majestats? La resposta té dues cares molt diferenciades.
D'una banda, els tècnics del Ministeri d'Hisenda criden a la calma respecte als obsequis materials tradicionals. De l'altra, la normativa específica de Catalunya amaga una "trampa" burocràtica per a qui ha rebut diners en efectiu o transferències, un error formal que pot sortir molt car.
Codi Civil
La postura oficial és tranquil·litzadora per a la immensa majoria dels ciutadans. L'Agència Tributària no té el focus posat en els regals d'ús comú: joguines, roba, tecnologia o detalls de valor moderat. L'empara legal d'aquesta permissivitat es troba en el concepte d'"usos i costums" recollit en el Codi Civil. A la pràctica, ni l'administració estatal ni l'autonòmica persegueixen aquests lliuraments sempre que el seu valor no sigui desproporcionat respecte al patrimoni de qui regala.
Joguines a terra de l'habitació d'un nen
Tanmateix, la línia vermella apareix quan el regal deixa de ser un objecte de consum per convertir-se en un increment patrimonial directe. Això passa especialment quan es reben diners, vehicles o ajudes per a la compra d'immobles, moment en què entra en joc la legislació autonòmica.
El perill
És aquí on rau el veritable risc per als contribuents catalans. A diferència d'una joguina, rebre una quantitat important de diners —sigui per a l'entrada d'un pis o per comprar un cotxe— es considera una donació subjecta a tributació des del primer euro.
Un nen compta monedes
La Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l'impost sobre successions i donacions de Catalunya és la norma que regeix aquestes operacions. El seu articulat ofereix grans avantatges fiscals, però imposa requisits de forma molt estrictes que molts desconeixen.
El gran error és la confiança. Molts pares fan transferències bancàries als seus fills sota conceptes com "Regal de Reis" pensant que, essent familiars directes, estan exempts de tràmits. Això és fals i comporta conseqüències econòmiques severes.
La trampa del notari
Segons estableix l'article 53 de la Llei 19/2010, per gaudir de les tarifes reduïdes en donacions de diners, és requisit indispensable formalitzar la donació en escriptura pública davant notari. El text legal és taxatiu i afegeix una condició temporal crítica: l'escriptura s'ha d'atorgar en el termini màxim d'un mes a comptar des de la data de lliurament dels diners. Si s'incompleix aquest termini, es perden els beneficis.
Juan Madridejos i Luis Alberto Álvarez, notaris de JLA Notaria / Cedida
Si l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) detecta una transferència no escripturada —cosa senzilla mitjançant creuaments de dades bancàries—, el contribuent perd el dret a aplicar els tipus reduïts i s'enfronta a la tarifa general, molt més gravosa.
Diferències abismals
La diferència econòmica és substancial. Si es compleix amb el requisit notarial, l'article 51 de l'esmentada llei estableix uns tipus impositius molt baixos per als grups I i II (cònjuges, descendents i ascendents). Aquests tipus reduïts oscil·len entre el 5% (per a donacions de fins a 200.000 euros), el 7% i el 9% per a trams superiors. És a dir, per rebre 20.000 euros legalment, es pagarien 1.000 euros d'impostos.
Per contra, si no es va al notari, s'aplica la tarifa base sense bonificar. Això dispara el tipus impositiu, que pot superar fàcilment el 20% o 30% depenent de la quantitat i el patrimoni preexistent, a més de sumar-hi els interessos de demora i la sanció per no declarar.
L'excepció de l'habitatge
Existeix un escenari encara més beneficiós regulat a l'article 54 de la Llei 19/2010: les donacions de diners destinades a la compra del primer habitatge habitual per a joves menors de 36 anys o persones amb discapacitat.
Clau, diners i calculadora
En aquests casos, la reducció és del 95% sobre l'import donat (amb un límit de 60.000 euros, o 120.000 en cas de discapacitat). De nou, la llei exigeix taxativament l'escriptura pública per validar aquest benefici.
Béns mobles
Més enllà dels diners, els tècnics recorden que els regals físics de gran valor, com vehicles, són impossibles d'ocultar a l'administració. En matricular un cotxe, es genera un registre a la DGT que l'ATC creua amb les seves bases de dades.
En resum, la "costa de gener" pot fer-se molt més costeruda si no es gestionen bé els aguinaldos. Qui hagi rebut diners o béns registrables té menys de 30 dies per visitar el notari. Ignorar la Llei 19/2010 no eximeix del seu compliment, i a Catalunya, la forma és tan important com el fons.
Notícies relacionades
- La contractació de nous empleats per a les rebaixes baixa a Catalunya: contrasta amb la tendència alcista nacional
- Sous de fins a 90.000 euros: els perfils més cotitzats ara mateix al mercat tecnològic català
- Així és el nou projecte de salut de Pep Guardiola i Thiago Alcántara: una clínica especialitzada en medicina integrativa i neurolongevidad