Barcelona és la tercera capital de província més cara d'Espanya per comprar un habitatge: més de 5.000 euros el metre quadrat

L'accés a la propietat immobiliària s'ha convertit en una cursa d'obstacles financers per a gran part de la ciutadania. El mercat reflecteix una tensió acumulada durant anys on l'escassetat d'oferta disponible xoca frontalment amb una demanda que no deixa de créixer, tensionant els valors de referència a les àrees metropolitanes més dinàmiques.

El panorama dibuixa una tendència alcista generalitzada que deixa poc marge per a la moderació de preus a curt termini. La pressió sobre el parc d'habitatges existent està redefinint l'esforç econòmic necessari per assentar-se als principals nuclis urbans, consolidant un escenari d'encariment progressiu del metre quadrat.

És oficial, aquesta és la ciutat catalana amb el cost del lloguer més elevat: més de 23 euros per metre quadrat

Tensió màxima

La capital catalana confirma el seu estatus com un dels mercats més exclusius i exigents de l'Estat. Barcelona se situa com la tercera capital de província més cara de tot Espanya, superant la barrera psicològica dels 5.000 euros per metre quadrat en aquest tancament d'any.

Ciutat de Barcelona

Concretament, el preu a la ciutat s'ha fixat en els 5.144 euros/m2. Aquesta xifra col·loca Barcelona només per darrere de Sant Sebastià, que lidera la taula amb 6.450 euros, i de Madrid, que ocupa la segona posició amb un cost mitjà de 5.820 euros.

Dèficit estructural

Les raons darrere d'aquesta escalada responen a un problema de fons en la construcció. Francisco Iñareta, portaveu d'Idealista, és taxatiu en el seu diagnòstic: "falta habitatge i els números són clars". El sector arrossega una infraproducció crònica que no ha aconseguit recuperar-se des de la crisi financera de 2008.

Francisco Iñareta, portaveu d'Idealista Idealista

El Banc d'Espanya xifra aquest dèficit en uns 700.000 habitatges necessaris. Iñareta adverteix que es creen gairebé el doble de llars de les que es construeixen, un desajust que impedeix solucionar el problema sense tornar a veure "grues al paisatge urbà" i sense activar mecanismes com la Llei del Sòl.

Rècord històric

Aquesta realitat local s'emmarca en un context de pujades generalitzades a tot el territori. El preu de l'habitatge usat a Espanya va registrar un augment del 16,2% interanual en l'últim trimestre, la qual cosa suposa la pujada més gran observada des dels anys de la bombolla immobiliària.

Lliurament de claus d'un habitatge d'Illa Glòries Ajuntament de Barcelona

Amb aquest impuls, la mitjana nacional arriba a un nou màxim històric de 2.639 euros per metre quadrat. El ritme alcista s'ha intensificat en la recta final de l'exercici, incrementant-se un 4,8% només en els darrers tres mesos analitzats pel portal immobiliari.

Impacte català

Posant el focus en les comunitats autònomes, Catalunya va registrar un encariment de l'11,1% en els darrers dotze mesos. Tot i que és una pujada de doble dígit, se situa per sota dels increments de Múrcia, que lidera amb un 23,6%, o de la Comunitat de Madrid, que va pujar un 21%.

A nivell provincial, Barcelona va experimentar un increment de l'11%, situant el preu mitjà del territori en 3.124 euros. Aquesta xifra manté la província entre les zones més costoses, tot i que lluny dels 5.160 euros de Balears, que es manté com l'autonomia més cara d'Espanya.

Es ven vila a la Costa Brava: 460 metres quadrats a 6,4 milions d'euros en un penya-segat d'infart

Grans mercats

La inflació del totxo no afecta per igual totes les grans urbs. Mentre que Barcelona ciutat va pujar un 9,4%, altres mercats van experimentar salts més agressius. Lleó va encapçalar les pujades nacionals amb un 20,4%, seguida molt de prop per Santa Cruz de Tenerife amb un 20,2%.

Entre els grans focus econòmics, Madrid es va encarir un 17,5% i València va pujar un 15,3%. L'informe destaca que 14 capitals de província van marcar preus màxims històrics al desembre, confirmant que l'habitatge usat continua sense tocar sostre a les zones de més demanda.

Futur incert

La solució requereix canvis profunds en la percepció del sector. El portaveu del portal insisteix en acabar amb la "criminalització de la construcció" i el soroll populista que frena el desenvolupament de noves promocions necessàries per equilibrar el mercat.

A més, existeix un repte laboral important. El sector alerta sobre l'escassetat de mà d'obra qualificada i la necessitat de polítiques agosarades per atreure treballadors, un pas imprescindible si es vol construir habitatge assequible adaptat a les necessitats de la societat actual.