L’agricultura està en el punt de mira a Espanya i a Europa en general. Aquesta s’enfronta a diverses traves, entre les quals la que més preocupa és la manca de relleu generacional, així com la dels preus de la collita.
Els agricultors espanyols, en concret, fa anys que estan immersos en una lluita constant a causa dels preus que reben pels seus productes, ja que aquests són significativament més baixos que els preus finals al supermercat.
Sovint, aquests han estat sis vegades menors, cosa que ha generat que molts treballadors regalin la collita als veïns o fins i tot hagin llençat la collita mostrant el seu descontentament. No obstant això, el preu depèn del producte i aquest varia depenent de els costos de producció, la inflació i la cadena de distribució que incrementa dràsticament el preu final.
En aquest context, Marc Miralle, un jove agricultor català de 19 anys, ha fet balanç i ha exposat la realitat a la qual s’enfronta el camp a Espanya en el pòdcast Agrolife.
El jove, que fa més de 5 anys que es dedica a aquest sector, que li ve de família, ja que els seus avis el van influir en el seu treball al camp, ja que és la seva vida. El camp el considera el seu lloc, un espai que ha de portar “a la sang”, sentir i gaudir.
Tot i així, el jove defensa l’agricultura nacional i de proximitat i per això, insisteix que es “doni prioritat al producte d’aquí”, ja que, si no es dóna suport als agricultors, d’aquí a 5 o 10 anys la gent es jubilarà i s’haurà de menjar “merda de fora”.
Malgrat la seva curta edat, el jove explica com afecta l’impacte dels preus. “Fa dos anys la garrofa es venia a 2 euros i enguany, s’està venent a 30 cèntims, cosa que implica pèrdues”, assegura Marc. A aquest preu, “ningú recull” la garrofa.
El problema principal, segons la seva visió, rau en l’acció dels intermediaris, que "destrossen els preus".
El preu del producte final que produeix l’agricultor es manté igual, mentre que els costos de producció (sulfatar, aigua, llum) han pujat al doble. L’agricultura "no són matemàtiques, és a dir, 2 + 2 no són 4", ja que els guanys fluctuen dràsticament; un any pot anar molt bé i un altre molt malament.
Davant d’aquesta situació, Marc subratlla que la dificultat d’obtenir preus justos, sumada a la manca de suport, provoca que les finques s’abandonin o es deixin perdre perquè la gent gran es mor o ja no vol fer-se’n càrrec.
Per això, defensa que per combatre aquesta problemàtica amb els preus és fonamental “eliminar els intermediaris, fomentar el producte de proximitat i comprar-lo directament a l’agricultor”, conclou.