Xaima, una jove de 25 anys, ha protagonitzat un canvi de vida radical en passar del exigent món sanitari al sector del transport, una professió que ha abraçat des dels 23 anys.
Segons relata la jove al català Marius Cozma al pòdcast Rutes de l'Èxit, la seva transició al volant d'un camió cisterna ha causat "molt rebombori" a causa de la seva aparença física. L'transportista condueix actualment una cuba de ciment i se sent "encantada" amb el seu ofici, al qual descriu com la seva passió i la seva "teràpia".
La decisió d'abandonar el món de la infermeria, un camp que ella considera "molt bonic, però molt vocacional", es va deure a la intensa exigència psicològica de l'entorn hospitalari i residencial.
Xaima va sentir la necessitat d'estar "psicològicament molt forta" per dur a terme les seves funcions, però la pressió es va fer insostenible arran de la pandèmia. En aquella època, les defuncions de pacients eren una constant, un factor que la va portar a "tocar fons".
Un factor crucial en la seva decisió de canviar de vida per a la jove va ser la dificultat del torn de nit. La camionera va descriure que els torns nocturns, en què treballava, eren "horribles" i on passaven "més coses".
De fet, va arribar a comparar l'experiència d'estar de nit en un hospital o residència amb "el quart mil·lenni" per les "coses paranormals" que succeïen. A més, la situació era emocionalment devastadora, ja que ella agafava afecte als pacients i els veia morir "constantment". En arribar al seu límit, va decidir que havia de canviar de feina per buscar una altra opció.
El procés per endinsar-se en el sector del transport va ser "superràpid", trigant només sis mesos a obtenir les seves llicències. Encara que al principi sentia "molta por" per les advertències que el transport era un "món d'homes" on suposadament ho passaria "fatal," va descobrir que aquestes afirmacions eren mentida.
Tot i que va tenir dificultats per trobar una primera empresa a causa de la seva condició de voler començar amb una companya, finalment es va llançar a la carretera i actualment porta més d'un any i mig a la seva empresa actual.
Avui, Xaima busca activament "trencar estereotips" i animar altres dones, especialment joves, a unir-se a aquest sector. Està tan a gust amb la seva professió que no pensa canviar-la. Quan se li va preguntar si es penedia de la transició del món de la infermeria al transport, la seva resposta va ser rotunda: "no, gens ni mica".
Gaudeix de la solitud que li ofereix el camió, considerant-la una teràpia, encara que proposa canviar les condicions del sector per reduir les moltes hores de feina, suggerint un límit de 12 hores diàries amb 9 de conducció.