Mohamed, un obrer que treballa a les obres de remodelació del Camp Nou, és un dels molts rostres darrere de la denúncia d'explotació laboral que ha commocionat el sector de la construcció a Barcelona.
Sota pseudònim per evitar l'acomiadament i possibles represàlies, Mohamed relata una realitat en què la necessitat econòmica es converteix en la principal arma d'extorsió. A aquest treballador, l'empresa subcontractada Serveis Terrasas li va deixar clar que el seu sou seria de tan sols “6,5 euros l'hora”, una xifra que es situa directament per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI), fixat en 7,82 euros l'hora.
La jornada laboral de Mohamed i els seus companys és extenuant i viola la normativa legal vigent. Els obrers entren a les “8 del matí” i surten entre les “6 i les 7 de la tarda”, segons explica el creador de contingut a @FanaticosRealMadrid, resultant en una jornada ordinària d'unes 10 hores diàries.
Aquesta prolongació de jornada s'estén de dilluns a dissabte, sumant “56 hores de feina a la setmana”, superant àmpliament el límit legal habitual de 40 hores setmanals. El resultat d'aquest ritme implacable és l'esgotament extrem, tal com descriu Mohamed: "quan arribes a casa, et tremolen els peus, acabes destrossat".
Les condicions salarials no només són baixes, sinó que representen un presumpte frau laboral sistèmic. Tot i que treballen més de 55 hores a la setmana, aquests empleats amb prou feines s'emporten entre 1.100 i 1.300 euros de sou al mes, la qual cosa suposa cobrar menys del que estipula el conveni de la construcció.
La situació és particularment greu per a Mohamed, a qui se li paga a 6,5 euros l'hora, un clar incompliment de la llei en comparació amb l'SMI.
Aquest tipus de pràctiques permeten a les empreses subcontractades, identificades pels sindicats com a "pirates" o "pistolers", oferir preus extremadament competitius a la constructora principal, a costa dels drets dels treballadors, segons recull el canal de YouTube @FanaticosRealMadrid.
La dura realitat porta els treballadors a una situació de vulnerabilitat i por constant. La majoria dels empleats afectats són homes nascuts a l'estranger, incloent-hi marroquins i pakistanesos, que sovint no coneixen els seus drets laborals o fins i tot són analfabets.
És aquesta vulnerabilitat la que les subcontractes utilitzen per manipular-los. Mohamed, conscient de l'explotació, se sent atrapat per la necessitat: "s'aprofiten de tu i tu no pots fer res perquè necessites la feina".
La por a perdre el sustent familiar és la raó principal per la qual Mohamed i altres treballadors no denuncien la situació, tot i tenir la certesa que els estan "robant les hores per quedar-se ells amb els diners".
L'amenaça de l'acomiadament actua com un mur infranquejable: "estàs acollonit perquè si perds la feina no pots fer res, estàs mort", confessa Mohamed. Així, aquest obrer, com molts altres al Camp Nou, es resigna a aguantar un tracte que Abdalah, un altre extraballador, qualifica com una "explotació física i psíquica".