Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb més empleats públics a Espanya: frega els 400.000

L'ocupació pública torna al centre del debat nacional. Espanya ja supera els tres milions de treballadors a les diferents administracions, un col·lectiu molt divers i amb salaris que, de mitjana, superen els del sector privat. La bretxa respon sobretot a la major qualificació, estabilitat i antiguitat dels empleats públics.

El sector ha crescut amb força els darrers anys. En una dècada, el nombre de funcionaris s'ha incrementat un 21%, impulsat per l'expansió del personal autonòmic, especialment en sanitat i educació. Mentrestant, l'ocupació estatal i local s'ha mantingut estable. En aquest context, Catalunya destaca com una de les comunitats amb més volum d'empleats públics del país. Aquestes dades provenen de l'últim Butlletí estadístic del personal al servei de les administracions públiques.

Les xifres a Catalunya

A Catalunya, l'ocupació pública ocupa un lloc destacat entre les comunitats autònomes. La suma de treballadors locals, autonòmics i estatals ronda els 400.000 empleats, cosa que situa la regió com la tercera amb més personal públic a Espanya, després d'Andalusia i la Comunitat de Madrid.

El pes del sector públic a Catalunya reflecteix l'elevada dependència de serveis essencials, sobretot en sanitat i educació. A més, la barreja de funcionaris, personal laboral, interins i eventualitat contribueix a mantenir una estructura laboral àmplia i diversa.

Sanitat i educació

A Espanya, gairebé dos terços dels empleats públics treballen per a les comunitats autònomes, especialment en sanitat i educació. Catalunya segueix aquest patró, amb una forta presència de personal en aquests serveis. Es tracta de dos àmbits que sumen prop de 1,4 milions de treballadors en el conjunt del país.

Aquesta concentració explica part de l'augment de plantilla a Catalunya en l'última dècada. El creixement respon tant al reforç sanitari després de la pandèmia com a l'ampliació de l'oferta educativa. Aquest avenç ha consolidat la comunitat com una de les autonomies amb més treballadors públics i amb perfils altament qualificats.

Desigualtats salarials internes

Les diferències salarials entre administracions també es perceben a Catalunya. Els exemples oficials mostren bretxes rellevants entre territoris: des dels funcionaris autonòmics que cobren uns 29.000 euros bruts de mitjana a Extremadura fins als més de 42.000 de Madrid. Aquestes variacions responen al disseny dels complements de destinació i de lloc, que determinen bona part del salari final.

La comunitat reprodueix, a més, un desequilibri present a tot Espanya: qui treballa per a l'Administració General de l'Estat percep salaris inferiors als empleats de les autonomies i entitats locals. En cossos equivalents, la diferència pot superar els 8.000 euros anuals, cosa que afecta igualment els funcionaris estatals destinats a Catalunya.

Sector públic

A més de la seva mida, l'ocupació pública catalana es caracteritza per un pes elevat de perfils qualificats i per una forta feminització. En línia amb la tendència estatal —on sis de cada deu empleats públics són dones— la comunitat concentra una part important de la seva plantilla en sanitat i educació, àmbits amb presència majoritària femenina.

Una altra característica rellevant és la composició dels llocs. A Espanya, més de la meitat del personal públic són funcionaris de carrera, mentre que la resta els formen estatutaris, docents, treballadors administratius i personal laboral. Aquesta combinació contribueix a reforçar el paper de Catalunya com un dels principals nuclis del sector públic al país.

Diferències internes

A escala nacional, l'ocupació pública viu una etapa de creixement sostingut. En deu anys, el nombre total de treballadors al servei de les Administracions ha augmentat un 21%, impulsat gairebé exclusivament per l'increment del personal autonòmic. En contrast, les plantilles estatal i local s'han mantingut pràcticament estables durant dues dècades.

Malgrat l'avenç general, persisteixen desigualtats entre territoris i organismes. Les diferències retributives, la polarització del sector privat i l'envelliment del personal estatal condicionen el futur del sector. Espanya afronta, a més, una onada de jubilacions que reduirà a la meitat la plantilla de l'Administració General de l'Estat en deu anys, un desafiament que coincideix amb la necessitat de reforçar els serveis gestionats per les comunitats autònomes.