Toni, autònom i propietari d’un taller a Barcelona: «No pots contractar avui en dia perquè suposa 3.000 euros al mes per una persona»

El sector del taller mecànic a Espanya és un gegant de la postguerra, compost per més de 44.000 tallers registrats que van des de negocis unipersonals fins a grans establiments amb multitud de treballadors.

Però darrere de la reparació de frens, el canvi d’oli i el diagnòstic de motors, s’hi amaga una realitat de sacrifici, esforç i una burocràcia ofegadora. Mentre els emprenedors d’aquest sector lluiten per mantenir-se dempeus en un mercat que evoluciona a un ritme vertiginós, les barreres d’entrada i els costos operatius són cada cop més difícils de superar.

Aquest és el poble on serà més barat comprar una casa a Catalunya aquest 2026: a 1 hora de Tarragona i cases per 47.000 euros

El clam dels propietaris és unànime: la pressió fiscal i el cost de la mà d’obra fan que l’expansió, o fins i tot la mera supervivència, sigui un desafiament constant. Com assenyala en Toni, la dificultat per contractar és brutal: «no pots contractar un nano, avui en dia et suposa 3.000 € al mes, tio posar una persona estem parlant de com a poc 3.000 €».

Aquesta xifra no només reflecteix el salari, sinó el cost total que l’autònom ha d’assumir en impostos i assegurances, els quals superen amb escreix el que es dona realment a l’empleat. L’ideal, irreal, de pagar 1.500 € a la persona i només 500 € d’assegurança, canviaria la situació, però la realitat impositiva a Espanya és una altra.

Albert, cambrer, fa més de 40 anys que serveix menjar: «Seguim falsejant horaris i cobrant en negre»

A això hi sumes l’elevat cost d’operació i la necessitat de competir, que obliguen els propietaris de tallers a sacrificar la seva vida personal. Les seves jornades laborals són extremadament llargues, començant a les 6 del matí i arribant a casa a les 10, 10:30, o fins i tot passades les 10:30 de la nit.

En molts casos, la baixa de paternitat que va poder agafar per als seus dos fills va ser de només dos dies. Aquesta dedicació absoluta implica sacrificar temps per a un mateix i per a la família.

Ni Coma-ruga ni Caldes de Malavella: aquest és el desconegut poble termal de Tarragona amb passat templari

A aquests sacrificis de temps s’hi suma la impossibilitat de cobrar certes hores de feina. Les avaries «gordíssimes» poden requerir que el mecànic estigui una setmana prospectant per poder solucionar el problema.

Hi ha hagut casos en què s’han dedicat 25 hores a un cotxe per un problema electrònic sense poder cobrar aquest temps al client, cosa que es tradueix en no guanyar diners amb aquella reparació.

Raquel, electricista amb 25 anys d’experiència i 3 fills: «El primer any va ser dur perquè estava sola amb 35 nois»

Manca de relleu generacional

A això s’hi afegeix el risc dels «clients fantasma» o «nous rics» que encarreguen serveis, prometen pagar a final de mes, i després desapareixen, deixant deutes que poden ascendir a 20.000 €. En definitiva, «aquí no hi ha lleis per obligar aquesta gent a pagar aquests diners».

Un altre dels grans desafiaments és l’adaptació tecnològica. L’electrònica domina els vehicles moderns, i els cotxes són cada dia més complicats de reparar en ser multimarca i amb normatives que canvien constantment.

Confirmat per l’Ajuntament de Barcelona: el calendari laboral 2026 tindrà 2 ponts més que l’any passat

Això exigeix una formació contínua. Els propietaris han de fer cursets els dissabtes, a vegades plegant a les 7 o 8 del vespre i fent cursos fins a les 10 o 11 de la nit. Qui no puja a aquest carro, es queda enrere.

A més del repte tecnològic, existeix un problema crític de relleu generacional: «no hi ha personal qualificat per a la reparació d’automòbils». Els propietaris fa anys que busquen mecànics, i es queixen que els joves que surten de les escoles a vegades no saben ni aixecar el cotxe amb l’elevador ni treure una roda. Tot i que és un sector que mou diners i ofereix sous que no són baixos, no hi ha professionals.