Encara que vivim en una època en què tot sembla avançar ràpid, encara hi ha oficis on a les dones se'ls posa costa amunt entrar.
Ser electricista, lampista o paleta continua sonant “estrany” per a alguns, com si hi hagués feines amb nom i cognom masculí per defecte. I tot i així, hi ha dones que s'entesten —i aconsegueixen— enderrocar aquesta paret a base de constància, talent i caràcter.
Raquel López n'és un bon exemple. Electricista autònoma, cosidora i mare de tres fills, té les seves arrels a Terrassa (Barcelona), tot i que es va criar a Castellbisbal.
La separació dels seus pares, en plena adolescència, va marcar un abans i un després en els seus estudis i la va posar davant d'una decisió difícil. Li van oferir tres camins de Formació Professional: Administrativa, Automoció o Electricitat.
I ella, que no es veia tancada en un despatx tota la vida, es va decantar per l'electricitat, influïda també pel seu pare, que era constructor i li podia donar un cop de mà per començar al sector.
El seu recorregut formatiu diu molt del seu esforç: FP d'Electricitat de grau I i II, un curs sobre el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) i formació constant en àrees com climatització o gas.
No obstant això, l'inici no va ser senzill. En una entrevista amb Material Elèctric confessava: “El primer any va ser dur perquè estava sola a classe amb 35 nois”. Tot i així, tot va canviar quan va trobar un grup de companys “meravellós” en què es va sentir per fi part del conjunt.
Des que va acabar la formació, la Raquel no ha deixat l'ofici, combinant-lo amb les pauses necessàries per criar els seus tres fills. Treballar al costat del seu marit, Raül, a la seva empresa —Instal·lacions R & R— li ha permès organitzar-se millor i, a més, acollir joves en pràctiques, una cosa que li apassiona i la motiva.
El que més gaudeix de ser electricista és el dinamisme del dia a dia. Normalment, s'encarrega d'instal·lacions domèstiques i muntatge de quadres elèctrics, tot i que mai sap què l'espera en obrir la furgoneta: des d'una escomesa cremada fins a canviar fluorescents en un pàrquing. La varietat és part de l'encant.
Però no tot ha estat un camí amable. La Raquel s'ha topat amb aquest estigma social que encara persegueix les dones instal·ladores. Ha hagut d'escoltar frases com “Però això ho faràs tu?”, “Que bé que ajudis el teu marit!” o “Prefereixo que ho faci ell”. Al principi responia molesta, però amb el temps ha après a respirar, fondo, assentir i seguir treballant, deixant que sigui el resultat el que parli per ella.
Més enllà de la seva pròpia història, li dol veure que el sector segueix arrossegant dos grans problemes: la manca de relleu generacional i els estereotips de gènere. Un dels records que més li pesa és el d'una jove que va fer pràctiques amb ells i que va acabar abandonant la FP d'Electricitat perquè els seus companys la increpaven diàriament per ser l'única dona. La Raquel reconeix que aquella noia tenia futur en l'ofici, i que perdre talent per prejudicis és una ferida que el sector no es pot permetre.
Malgrat tot, també destaca el millor: la comunitat de grans professionals que formen part del món de les instal·lacions. Insisteix que l'electricitat no és un territori exclusiu d'homes, sinó un espai ple d'oportunitats per a qui tingui ganes d'aprendre, millorar i créixer. El seu missatge, clar i contundent: “Si vols, pots”.
Pel que fa a la seva vida personal, la Raquel no amaga com de complicat resulta conciliar a Espanya. Explica que, perquè els pares puguin acabar la jornada a una hora “decent”, els fills pràcticament han d'apuntar-se a activitats extraescolars.
Per això, ella i el seu marit han decidit prendre's la feina amb més calma, sabent que acabar més tard no els porta més lluny, però sí els roba temps, que no torna amb els seus fills.
I mirant al futur del sector, la Raquel ho té clar: formació, formació i més formació. Estar al dia de les normatives i dels avenços tecnològics no és només qüestió de professionalitat, sinó també de continuar creixent com a persona i com a especialista en un ofici que, per a ella, continua sent pura passió.