El sector de l'hostaleria ocupa un paper central en l'economia espanyola: aporta el 6,7% del valor afegit brut (VAB) del país i dona feina a més d'1,5 milions de persones.
Catalunya, amb 25.645 bars, es posiciona com la segona comunitat autònoma amb més nombre d'establiments. Tanmateix, la realitat que es viu rere les barres dista molt de la bonança que suggereixen aquestes xifres.
Segons recull El País, Albert porta 40 anys treballant en el sector servei a la Costa Brava. Com tants altres treballadors, ha passat estius sencers sense descans i arrossega una lluita prolongada per unes condicions laborals dignes.
“Seguim falsejant horaris i cobrant en negre perquè l'objectiu de l'empresari és omplir-se les butxaques”, denuncia, en un testimoni recollit per El País que resumeix el sentir de molts professionals.
Manca de transparència salarial
La preocupació per la transparència i el compliment dels salaris mínims en el sector de l'hostaleria ha estat posada en el punt de mira per molts treballadors del sector, que han llançat una advertència clara: si un cambrer "rep 14 pagues i el seu sou és inferior a 1.184 €, hi ha alguna cosa que no està bé" en el seu contracte.
Les dades donen suport a aquesta afirmació. A Catalunya, el salari mitjà d'un cambrer, segons Indeed, se situa en els 1.378 euros mensuals, una xifra que supera el mínim esmentat.
Regulacions laborals
A això s'hi suma el que estableix el Conveni d'Hostaleria de Catalunya, vigent fins al 31 de desembre de 2024, que és el document legal que regula les relacions laborals a les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona, i estableix normes específiques sobre salaris mínims i jornades laborals.
Aquest conveni classifica els treballadors per nivells retributius. Un cambrer (Nivell III) en un establiment de Categoria A a Barcelona, per exemple, percep un salari base mensual de 1.667,02 €. Fins i tot per a un treballador que accedeix al seu primer lloc de feina en el sector (Nivell 5 bis a Barcelona), el salari és de 1.298,90 € mensuals.
El conveni català també estableix altres condicions importants per a la jornada completa de 40 hores, equivalent a una jornada màxima anual de 1.791 hores de treball efectiu.
Pel que fa a les pagues extres, el conveni és inequívoc: són completament obligatòries per a tots els treballadors coberts per l'acord. La representació dels treballadors i l'empresa poden acordar el seu prorrateig mensual, però no la seva eliminació. Les dates d'abonament de aquestes pagues són el 10 de juliol (estiu) i el 22 de desembre (Nadal).