El 87% dels llogaters de Barcelona resideix en habitatges amb problemes d'habitabilitat

"La crisi de l'habitatge no és un problema específic d'un país, i no respon a una simple qüestió de manca d'oferta:

cada vegada més persones viuen de lloguer, i ho fan en condicions marcades per la inseguretat residencial, la precarietat econòmica i la desigualtat patrimonial", dictaminen les primeres línies de L'auge del rendisme i la factura urbana global, un informe publicat per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA).

A la capital de Catalunya, la realitat és que el context és notablement desfavorable. L'oferta és molt inferior a la demanda. No obstant això, dels immobles que són al mercat, n'hi ha molts que no estan en bon estat. Segons el document esmentat, el 87% dels llogaters de Barcelona resideix en habitatges amb problemes d'habitabilitat. De les quatre ciutats analitzades, Buenos Aires, Barcelona, Madrid i Lisboa, la ciutat comtal i la portuguesa tenen la pitjor dada.

Males condicions

Del percentatge esmentat d'individus que s'allotgen en domicilis en males condicions, un 39,5% presenta un índex

de privació moderat, entre un i tres problemes, i fins a un 47% té una acumulació elevada de deficiències, quatre o més. Entre els problemes més comuns, hi ha el mal aïllament tèrmic; que el pis sigui vell o deteriorat; la presència d'humitats i floridura; i les finestres o portes en mal estat.

Símptoma d'aquesta situació, apareix que el 62,1% de llogaters porta menys de 5 anys al seu habitatge a Barcelona. Mostra el constant moviment que hi ha a la ciutat. D'altra banda, el 31,6% dels trasllats de llogaters a la ciutat són forçats, arran de motius com pujada de preu, no renovació o assetjament. A més, dels que es queden, el 35,6% creu que haurà de canviar de domicili l'any vinent.

Problemes burocràtics

Els obstacles burocràtics s'han convertit en un element estructural de la lloguer a Barcelona. L'informe de l'IDRA revela que les barreres per accedir a un habitatge han augmentat de manera abrupta: els contractes previs a 2017 registraven un 27,1% de casos amb algun obstacle, mentre que en els acords signats entre 2021 i 2022 la xifra s'eleva al 66%.

Bona part d'aquestes dificultats estan vinculades a exigències econòmiques addicionals, com acreditar estabilitat laboral o presentar avals reforçats. Aquestes condicions exclouen molts sol·licitants i obliguen una part de la població a buscar alternatives fora del circuit formal, on la protecció jurídica és menor i la inseguretat augmenta.

Informalismes i obstacles

El document també alerta d'un nivell elevat d'informalitat. Més de la meitat dels casos sense contracte a Barcelona corresponen a lloguers d'habitacions, un format on l'absència de documentació és freqüent i deixa el llogater en situació extremadament fràgil.

La mediació immobiliària afegeix una altra capa de complexitat. Segons l'estudi, el 46,65% dels qui van buscar pis a través d'una agència va patir algun tipus de discriminació en el procés, davant del 37,7% dels qui ho van fer sense intermediaris. Un indicador clar de com els filtres administratius i comercials condicionen, cada vegada més, l'accés real a un habitatge a la capital catalana.

Perfil del llogater

Tot i que el lloguer sol associar-se a un fenomen juvenil, l'estudi de l'IDRA demostra que a Barcelona la realitat és més diversa. Els menors de 35 anys representen el 45,3% dels arrendats, però el seu pes no el converteix en un territori exclusiu de joves: gairebé la meitat, un 43,79%, té entre 35 i 64 anys. Aquesta distribució evidencia que la dependència del lloguer no respon només a etapes inicials de la vida, sinó que afecta amplis trams d'edat i s'ha convertit en una condició estructural del mercat residencial.

A més, Barcelona és la ciutat amb més proporció de població llogatera entre les analitzades, Buenos Aires, Madrid, Lisboa i la mateixa capital catalana. Segons l'informe, el 31,36% dels residents viu en aquest tipus de règim, per sobre de la resta d'urbs de l'estudi. Aquesta dada situa la metròpoli com l'epicentre del “rendisme urbà” identificat per l'IDRA, un model on cada vegada més llars depenen d'un mercat tensionat, exigent i marcat per la desigualtat en l'accés.

Sobrecàrrega econòmica

L'informe de l'IDRA subratlla que l'esforç econòmic requerit per mantenir un lloguer a Barcelona ha augmentat de manera notable. Entre 2017 i 2022, el preu mitjà va pujar un 18,4%, un increment que pressiona directament les llars i agreuja la dificultat de sostenir contractes estables en un mercat ja tensionat.

Tot i que Barcelona registra menys impagaments que altres ciutats analitzades, la situació és crítica per a aquells que dediquen més de la meitat dels seus ingressos al pagament mensual: dins d'aquest grup, un 16,3% ha patit endarreriments. La dada reflecteix com la càrrega financera vinculada a aquesta causa s'ha convertit en un dels principals factors d'inseguretat residencial a la zona.

Desplaçament silenciós

L'anàlisi adverteix que aquesta combinació de males condicions, obstacles administratius i manca d'estabilitat està alimentant un procés de desplaçament continu a la localitat. Les dades mostren que bona part dels llogaters viu en una situació marcada per la incertesa, amb poc marge de permanència i una rotació constant de llars.

Aquesta dinàmica no només tensiona la vida quotidiana, sinó que consolida un mercat on la fragilitat residencial és la norma. Per a l'IDRA, Barcelona s'ha convertit en l'exemple més clar de com el rendisme urbà redefineix l'experiència de viure de lloguer, especialment per a aquells que depenen d'aquest sistema de manera permanent.