Una de les figures més destacades en el món empresarial de Catalunya és l'empresari milionari José Elías, que es troba dins de la famosa llista de Forbes de ‘Els 100 espanyols més rics de 2025’.
El català dedicat al sector energètic compta amb empreses de la seva companyia elèctrica en 8 països i segueix ajudant activament els emprenedors que es troben amb diferents traves, realitzant-los una mentoria perquè els seus negocis puguin créixer exponencialment.
Tot i això, Elías, com es diria quotidianament, és un “cul inquiet” i segueix amb diverses empreses, fins al punt que va muntar una línia de supermercats La Sirena. Aquest projecte va necessitar una gran inversió, segons ha assegurat l'empresari a X, “La Sirena costa 300.000 euros”.
I, malgrat el preu que pot arribar a costar, només “em deixa 30.000 euros de benefici a l'any”. Davant d'aquesta situació, on la inversió és molt més gran que el que generes en un any, són molts els que es plantegen si invertir en un negoci així o no.
Són molts els que anteposen el “No” com a resposta, ja que amb aquesta quantitat de diners podries comprar-te un pis, dormir tranquil i no tenir ningú a càrrec teu.
Tanmateix, Elías ho té clar: “Per cada supermercat que obro: hi inverteixo 300.000 €. Contracto quatre persones. Sé que una de cada deu botigues acabarà tancant. I que, de mitjana, el 7 % dels empleats estarà de baixa (i continuaré pagant els seus sous)”.
Però tenir un negoci com aquest, és el que li permet continuar invertint i generant beneficis, ja que també és multiplicar els números. “30.000 € x 300 supermercats = 9 milions d'euros. Llavors et deixen anar: Per a què necessites guanyar tants diners? Doncs per poder assumir 300 inversions de 300.000 €, gestionar 1.200 persones i resoldre 300 problemes diferents cada dia. Darrere de cada euro de benefici hi ha risc, estrès i decisions difícils”.
Empresaris valents
No obstant això, no es guanya diners tan fàcil, perquè com bé ha defensat en ocasions l'empresari català, "els empresaris de veritat no surten a Forbes". Aquests no són els noms que acaparen titulars, sinó aquells que, de manera silenciosa i constant, sostenen l'economia diària i, en fer-ho, “es juguen el seu patrimoni i la seva tranquil·litat”.
En aquesta línia, l'expert subratlla que “la veritable èpica de l'emprenedoria resideix en el risc que assumeix l'individu comú”. Aquests petits empresaris són aquells que estan disposats a hipotecar la seva casa per obrir una fleca o arriscar els estalvis de tota la seva vida en una ferreteria.
Per això, defensa que el problema rau en les lleis que estan dissenyades per mesurar tothom amb la mateixa vara.
Això resulta en una injustícia sistèmica, ja que "un autònom que factura 30.000 euros a l'any" no té absolutament res a veure amb una empresa que factura milions. És crucial distingir entre el propietari d'un bar i una multinacional, però la legislació actual sovint els tracta de la mateixa manera.