Catalunya és una de les comunitats autònomes on el tema de l'habitatge és la principal preocupació dels ciutadans a causa dels preus elevats i l'escassetat d'oferta.
A Espanya, accedir a l'habitatge és una de les principals preocupacions i és que el preu no para de pujar, hi ha comunitats autònomes on aquests han duplicat les xifres en l'última dècada.
Segons les últimes dades del portal immobiliari Idealista, el preu del lloguer a Espanya arriba als 14,5 euros per metre quadrat. Catalunya és la segona comunitat més cara, amb 19,1 euros per metre quadrat, només per darrere de Madrid, on el preu puja fins als 21,1 euros per metre quadrat.
En aquest context, Uri Vyce, inversor immobiliari, al seu propi canal de YouTube, ha assegurat que “ja per sota dels 650 euros no s'hi lloga en cap punt d'Espanya”.
Aquesta afirmació reflecteix la pujada de preus i lloguers observada en general a tot Espanya, un context que Juanlu (d'Inversiva) i Uri Vyce analitzen des de la perspectiva de l'inversor immobiliari. L'empresa Inversiva, en operar a gairebé totes les províncies d'Espanya, té una perspectiva "bastant rellevant del que passa a nivell Espanya".
El nivell de preus actual fa que oportunitats d'anys anteriors siguin "inviables ara mateix, és ciència-ficció". Per exemple, a València, Juan Lu recorda haver vist anuncis de pisos d'un cinquè sense ascensor a 95.000 euros, cosa que avui és impensable. S'espera fins i tot que, d'aquí a cinc anys, no es vegi "res per sota de 200.000 euros a València".
A ciutats amb una demanda extrema i limitacions geogràfiques, com Barcelona, l'encariment és notable en totes les modalitats d'allotjament. Per exemple, en el cas de les residències d'estudiants ja costen 1.500 euros al mes a Barcelona, cosa que és "una absoluta barbaritat".
Aquesta tendència de preus a l'alça també està generant canvis en el mercat habitacional, ja que l'habitatge tradicional s'està reconfigurant: un pis que abans "allotjava cinc" persones mitjançant lloguer per habitacions, si passa a ser llogat per una família o una parella, de sobte n'allotja només dues, deixant tres persones més al carrer buscant solucions.
El gran problema de l'habitatge a Espanya
El principal desafiament és el desajust entre el creixement demogràfic i la construcció. Espanya ha vist com la seva població augmentava en "5 milions d'habitants en 10 anys", arribant a "49 milions i mig de població". Aquesta pressió s'evidencia en l'increment anual de "200.000 unitats familiars", segons explica l'expert al pòdcast de Montse Cespedosa.
Tanmateix, l'oferta és totalment insuficient, ja que "només es construeixen 100.000 habitatges" l'any, un "delay" que ha tensionat greument el mercat. El problema s'agreuja perquè, tot i que hi ha "més de 4 milions d'habitatges buits", aquests estan ubicats en llocs on no hi ha oferta laboral i, per tant, no serveixen "absolutament per a res".