José Elías (49), multimilionari català, sobre els subsidis als aturats: "Molta gent viu de les ajudes i no vol treballar"

El debat sobre el paper dels subsidis en el mercat laboral torna a obrir-se en un moment clau per a Catalunya. Encara que la comunitat va batre un rècord històric d'ocupació en el tercer trimestre de 2025, arribant als 3,95 milions de treballadors actius, l'atur va repuntar lleugerament fins al 8,18 %, amb 3.800 aturats més respecte al trimestre anterior, segons les últimes dades publicades per l'INE.

En paral·lel, veus de l'àmbit empresarial i laboral coincideixen que existeix un fenomen difícil de mesurar però present en el dia a dia: persones que, tot i tenir opcions per incorporar-se al mercat laboral, opten per mantenir-se en règims d'ajuda. Una situació que, segons apunten diferents analistes, pot distorsionar la percepció del mercat i limitar la capacitat de cobrir vacants en sectors on la manca de mà d'obra s'ha convertit en un problema recurrent.

Empreses i xarxes socials

Francisco José Elías Navarro (Badalona, 1976) és un empresari dedicat al sector energètic. A través de la seva firma, Audax Renovables, treballa en el desenvolupament de fonts renovables. És, a més, accionista d'Ezertis, Atrys Health, la cadena de supermercats La Sirena i, des de desembre de 2024, de la constructora OHLA. Se li estima un patrimoni de 650 milions d'euros, encara que s'ha reduït en uns 300 milions en part per la caiguda d'Audax Renovables. És la 79a persona més rica d'Espanya, segons Forbes.

A més de la seva faceta empresarial, José Elías és una persona activa a les xarxes socials. A més dels seus perfils d'Instagram i TikTok, té un canal de YouTube i copresenta un podcast amb Eric Ponce. Tot dedicat al nínxol dels negocis. Recentment, ha publicat un vídeo en què visita les botigues més impressionants de la Xina. Mentre fa el recorregut, fa comparacions amb Espanya i parla de la situació empresarial al seu país d'origen.

"Gent acomodada"

Un dels temes que tracta en la seva visita per Àsia és el dels subsidis als aturats. Considera que existeix un problema: "No sé quanta gent hi ha que té un atur prolongat de més de 45 anys. Viuen de les ajudes i no volen treballar". "El que és preocupant és que l'ajuda compensi per no treballar, no que hi hagi ajudes", afegeix el de Badalona.

Per al famós empresari, el símptoma que hi ha una situació irregular és fàcil de detectar: "En el moment en què amb una ajuda estàs prou còmode com per no treballar". Així mateix, deixa entreveure que potser els convenis que regeixen els empleats poden no estar ben calculats. Aquest extracte de la filmació completa l'ha publicat al seu perfil d'Instagram, titulat com Molta gent acomodada en les ajudes no busca feina.

Un debat amb múltiples arestes

El plantejament sobre l'impacte dels subsidis en la disponibilitat real per treballar obre una discussió més àmplia sobre l'equilibri entre protecció social i dinamisme laboral. Mentre les ajudes compleixen una funció indiscutible en situacions de vulnerabilitat, la seva coexistència amb sectors on costa cobrir vacants alimenta un debat que es manté vigent. La qüestió ja no gira només entorn de l'existència d'aquestes prestacions, sinó a com interactuen amb un mercat en què conviuen rècords d'ocupació amb bosses persistents d'inactivitat.

Les reflexions que circulen des de l'àmbit empresarial i a les xarxes socials, com les que han generat ressò al voltant d'aquest darrer vídeo, posen de relleu una percepció estesa: la sensació que part del mercat laboral funciona amb inèrcies difícils d'explicar només amb xifres. En aquest context, les opinions que apunten a un possible acomodament conviuen amb d'altres que reclamen millores salarials, formació o condicions més atractives com a autèntics motors per activar aquells que romanen fora del circuit laboral. El debat, en definitiva, continua obert.