L'empresari català, José Elías, és un dels empresaris multimilionaris del panorama espanyol. Tot i això, enguany el català manté la seva aparició a la famosa llista de Forbes de ‘Els 100 espanyols més rics de 2025’, tot i que aquest any el seu patrimoni ha descendit als 650 milions d'euros, el que suposa que ha guanyat 300 milions d'euros menys que el 2024.
No obstant això, continua sent una de les figures més rellevants dins del món empresarial espanyol. D'aquesta manera, Elías continua actiu a les xarxes socials, exposant totes les traves i obstacles als quals s'han d'enfrontar els empresaris i autònoms a Espanya.
Per això, l'expert dona a conèixer la seva trajectòria al pòdcast Tinc un Pla. En ell, Elías relata que, després de treure la seva companyia a borsa, va passar a tenir una empresa valorada pel mercat en mil milions d'euros d'un dia per l'altre.
Tanmateix, tot i que al seu compte apareixia que posseïa accions per valor de mil milions, ell ho qualificava com a "incomptable", ja que no eren diners que tingués disponibles en un compte bancari.
L'esdeveniment, que va resultar en el guany de 56 milions d'euros, va començar quan va ser contactat per un senyor interessat a comprar el 5% de la seva empresa. El comprador li va explicar que no podia adquirir aquesta quantitat al mercat obert, ja que la necessitat de comprar moltes accions d'una companyia valorada en mil milions provocaria que el preu pugés. Per això, era més directe i fàcil trucar a Elías, com a propietari de la participació, i comprar-li-la directament.
La negociació per aquesta venda es va fer de manera ràpida, concretant-se per telèfon mentre José Elías es trobava en una "caravana" (embús). Van discutir el preu de cotització i un descompte, i en acordar la transacció, el comprador simplement li va dir: "vinga va, t'envio la transferència".
La materialització de la riquesa va ocórrer aquella mateixa tarda, quan Elías va rebre 56 milions d'euros al seu compte. L'empresari emfatitza que aquesta quantitat sí que va ser "de veritat" i no només un valor teòric. La clau era que aquests diners havien aconseguit passar del "compte de valors al compte de dineret comptable".
Va ser en veure aquesta suma líquida al seu compte quan José Elías "vaig sentir realment que tenia diners". Aquesta sensació de riquesa real contrasta amb l'experiència d'aparèixer en llistes públiques (com Forbes), on la valoració de la seva fortuna (que va arribar a ser de 1.300 milions de dòlars) es basa en el valor que la borsa, que és sobirana, atorga a les seves empreses cotitzades, i no en efectiu disponible.
Aquesta perspectiva s'alinea amb la categorització que fan servir els bancs d'inversió, que defineixen l'inici de la "riquesa" a partir dels 20 milions d'euros. Elías, a més, ha demostrat la utilitat de tenir capital disponible, ja que prefereix ser empresari i li agrada tenir empreses més que tenir diners en un compte, havent gastat, per exemple, 500 milions d'euros en la compra de companyies en els últims quatre anys.