Els joves troben cada vegada més dificultats per accedir a un primer habitatge. Els preus elevats, la precarietat laboral i l'escassetat d'oferta són els principals motius que fan que l'habitatge sigui una de les seves majors preocupacions.
A Catalunya, concretament, el preu de l'habitatge s'ha duplicat en l'última dècada, assolint un màxim històric en el tercer trimestre de 2025, amb un preu mitjà de 2.455 euros per metre quadrat.
L'accés a l'habitatge és complex des de la perspectiva del preu, ja que aquest es manté molt elevat. Des d'aquesta òptica, resulta complicat adquirir un habitatge; però, de manera paral·lela, el finançament bancari “es troba històricament força barat”, segons aclareix el notari Juan Madridejos, Notari de Barcelona a la Notaria JLA.
Tot i que reconeix que hi va haver anys amb tipus d'interès encara més baixos, els actuals continuen considerant-se reduïts des d'una perspectiva històrica. Per tant, el preu és alt, però el finançament bancari resulta relativament assequible.
Per això, pot ser “un bon moment” per plantejar-se la compra d'un habitatge, malgrat el seu elevat cost. Tot i així, molts joves necessiten l'ajuda dels seus pares per poder accedir al seu primer habitatge habitual.
En aquest context, el notari Juan Madridejos, Notari de Barcelona a la Notaria JLA, analitza en conversa amb Crónica Global les fórmules legals que poden facilitar aquesta operació, amb especial atenció a les donacions i als seus avantatges fiscals a Catalunya.
No obstant això, és fonamental que els pares coneguin el procés que han de seguir per evitar qualsevol tipus de problema. A Espanya, aquest tipus d'operacions s'ha de formalitzar com el que és —una donació— i realitzar-se davant notari.
Juan Madridejos, de JLA Notaria / Cedit
Doble bonificació
Com explica Madridejos, les donacions estan subjectes a l'Impost sobre Successions i Donacions, la quantitat del qual depèn de cada comunitat autònoma. A Catalunya, els beneficis fiscals són més grans quan l'ajuda prové de pares a fills i es destina a la compra del primer habitatge habitual.
En aquest sentit, el notari detalla que el tipus impositiu aplicat “de pares a fills és inferior al de la resta”. A més, si la donació es destina a l'adquisició del primer habitatge habitual, compta amb “un tipus encara més bonificat”.
Concretament, els primers 60.000 euros rebuts “tenen dret a una doble bonificació: per tractar-se d'una donació de pares a fills i per destinar-se a la compra d'un habitatge habitual”.
Qualsevol quantitat que els pares donin per sobre d'aquests 60.000 euros mantindrà “només la bonificació de pares a fills”. Tot i que sempre és necessari calcular i abonar certs impostos, “es paga menys que si la donació es fes a una persona que no fos el fill”.
En definitiva, tot i que el preu elevat de l'habitatge continua sent una barrera important per als joves, els avantatges fiscals i el finançament bancari favorable poden convertir-se en aliats a l'hora d'afrontar la compra.
Per això, conèixer les opcions legals disponibles i planificar adequadament les donacions familiars permet optimitzar els recursos i reduir la càrrega fiscal, facilitant així l'accés al primer habitatge en un context econòmic complex.