Berta Galo és una actriu catalana de les més populars del nostre país. La jove de 26 anys reconeix que la carrera professional d'actor o actriu no és gens senzilla, a causa de la precarietat laboral, contractes temporals i la inestabilitat.
Al pòdcast Amb els peus a terra, la jove s'ha obert llargament per reflexionar sobre les cabrioles que ha de fer dins la seva vida per poder estalviar i continuar vivint de la vida artística.
La jove va començar en l'àmbit professional a través de la publicitat. L'exdona del seu pare i la seva mare li van suggerir provar de fer anuncis quan ella buscava feines petites per obtenir independència econòmica.
Després de començar a fer publicitat i funcionar, l'agència li va suggerir fer càstings de ficció. Va ser seleccionada per a una sèrie de TV3 en el seu segon càsting. Allà es va adonar que "això existeix" com a professió i li va agradar molt, cosa que la va portar a formar-se com a actriu paral·lelament a la seva formació universitària.
La cara fosca de la vida artística
Així és com va aconseguir arribar al rodatge de La Moderna, una sèrie diària en què el ritme de treball va ser esgotador, ja que cada 10 dies aproximadament rebien 10 capítols nous. Hi havia dies que havia d'estudiar 30 pàgines de text. Així mateix, les jornades laborals eren de 6:30 del matí fins a les 19:30.
Tot i que es dedica al que li agrada, Galo reconeix que la professió d'actriu està marcada per “la inestabilitat, precarietat i un entorn de treball amb jerarquies incòmodes”.
Més enllà que “els actors cobren bé quan treballen”, en aquest ofici l'estabilitat econòmica és “demanar massa”. A més, en aquest context, hi ha una lluita per millores legals, com la proposta que tant actors com equip tècnic cotitzin dos dies per cada dia treballat, ja que no treballen de manera contínua.
No obstant això, Berta es considera afortunada i se sent agraïda per la seva gestió econòmica, que destaca per la seva estratègia d'estalvi disciplinada i de "vella escola".
Segons relata al pòdcast, els seus pares la van ajudar a ser estalviadora i a tenir una bona gestió econòmica des de jove. Quan va començar a fer publicitat, sent molt jove i sense necessitat dels diners, els seus pares li van obrir un compte on dipositaven tots els diners. A ella li donaven només un 15% o un 20% per viure fins que complís 18 anys.
Actualment, aplica aquesta pràctica de manera continuada: intenta viure amb la menor quantitat possible de diners mentre treballa, fins i tot amb el "sou mínim" que es permet. L'objectiu és poder continuar mantenint un sou dels estalvis quan estigui a l'atur o si el subsidi d'atur (atur) se li acaba.
L'objectiu: un habitatge
Amb aquesta estratègia d'estalvi, li ha permès estar buscant activament per comprar una propietat a Madrid: "sí que és cert que fa temps que intento comprar un pis, estic buscant alguna cosa petita per quan vingui a rodar aquí", assegura.
Una tasca que no és fàcil. A més, percep que Madrid és més car que Barcelona: "tampoc conec gaire bé el món immobiliari a Barcelona perquè no he estat mirant, però em fa la sensació que Barcelona també està pels núvols. Tot i així, crec que Madrid està una mica més car".
En definitiva, dins la seva visió d'una carrera ideal i una vida personal estable, s'hi inclou l'habitatge propi: "tant de bo d'aquí 20 anys tingui un nen o una nena i un marit i estigui en una caseta tranquil·la i treballant d'actriu".