Clara Serrajordi trenca estereotips al Barça Femení: va començar en un equip mixt i se'n va de vacances amb jugadores del Reial Madrid

La Masia és la fàbrica que poleix talents diferencials destinats a l'estrellat. El planter del Barça brinda l'oportunitat a aquelles perles escollides de perfeccionar unes habilitats que ja sobresurten per sobre de la resta. Al Barça masculí ja dona fruits prematurs amb l'ascens de joies fins i tot abans de complir la majoria d'edat. Al Femení, el futbol base ha brindat un equip hegemònic que regna a Espanya i a Europa.

D'entre les noves generacions que dirigeix Pere Romeu a l'Estadi Johan Cruyff, una jugadora està destinada a seguir els passos d'Alexia Putellas, Aitana Bonmatí i Patri Guijarro. Amb 17 anys, només busca gaudir cada oportunitat i seguir el seu propi camí, però la realitat és que ja la comparen amb les millors futbolistes del món. Clara Serrajordi, un talent generacional que trenca estereotips.

Els inicis

La jove estrella entrevistada per Culemanía és la viva prova que el futbol està fet per a nois i noies, i junts, poden assolir grans fites. Després d'abandonar una gimnàstica rítmica per a la qual no havia nascut, el seu germà i la seva millor amiga Ana li van donar l'empenta que necessitava als 6 anys per iniciar-se en un futbol que li canviaria la vida. Concretament, al CE Llinars del seu poble natal.

La Clara al·lucinava amb les filigranes de Leo Messi i Andrés Iniesta, però només pretenia gaudir d'una pràctica esportiva convertida en hobby. Mai va pensar que el futbol la portaria fins al més alt. En un vestidor mixt, va formar un gran grup d'amics, amb qui celebrava els aniversaris, com en una classe d'escola. 

El primer títol

El record més especial, la seva primera lliga: "Me'n recordo que vam començar a l'Escoleta. Érem les petites i me'n recordo que m'ho passava superbé. Era com estar al pati de l'escola i allà va ser on vaig descobrir que el futbol era el meu. Llavors vaig començar prebenjamí i vaig guanyar la meva primera lliga. Me'n recordo que teníem un 'equipàs'". 

Lliure d'estereotips masclistes, tots els seus companys i el mateix club normalitzaven la barreja de nois i noies sense cap mena de prejudici: "Sí, me'n recordo que la relació era superbona. Amb la meva millor amiga, que era ella [Anna], ens portàvem superbé amb la resta, però també ens separaven als vestidors a l'hora de dutxar-nos. Igualment, sempre ens havíem portat molt bé amb els nois. Els nostres aniversaris també els celebràvem amb ells". 

"Ens anem de viatge juntes"

L'amor per la pilota va portar la Clara a gaudir de l'esport, independentment de l'entorn. Després de concloure la seva etapa benjamí al Llinars, va marxar al CE Llerona, un equip femení. Allà només hi estaria un any, per fer el salt a la Masia en alevins. D'allà, a les categories inferiors de la selecció espanyola.

A Las Rozas, no només va coincidir amb nombroses perles del Reial Madrid, sinó que també va fer amistat amb diverses jugadores de l'etern rival. La migcampista de Llinars va esborrar la barrera imaginària entre dos bàndols oposats: "Sempre m'he portat superbé a categories inferiors amb totes les del Madrid i som superamigues. Fins i tot fem viatges de vegades juntes. Després, al camp, si juguem contra elles totes volem guanyar i el pique és més gran perquè ens coneixem molt i ens portem molt bé".