James Rhodes, sobre el seu nou disc 'Mania': "Tens l'oportunitat de desaparèixer, desconnectar i trobar aquest 'duende'"

James Rhodes presenta el seu darrer treball Mania on narra el seu recorregut des de l'infern al Regne Unit fins al paradís que ha trobat a Espanya, a través d'una banda sonora seleccionada amb la intenció d'acompanyar, emocionar i confrontar l'espectador.

En aquest espectacle, interpreta obres de Chopin, Brahms i Rachmaninov, compositors que reflecteixen la fragilitat i la resiliència humanes. Les seves peces s'alternen amb comentaris i reflexions en viu, narrades amb el seu inconfusible estil proper, apassionat i amb un toc de stand-up que l'ha convertit en un comunicador únic.

Crònica Global ha parlat amb el pianista, escriptor i activista londinenc per parlar-nos d'aquest projecte tan personal.

'Mania' es planteja com un viatge sonor des de la foscor cap a la llum. Per què vas sentir la necessitat de transformar aquest recorregut personal en un espectacle escènic?

Jo sempre he volgut barrejar la narració amb la música, fent-la servir com una mena de banda sonora. Com que no hi ha paraules a la música clàssica ni lletres, sempre he donat una mica de context històric sobre les peces. Per això, comencem a l'infern de Londres, però a través d'aquestes obres mestres de Chopin i Rachmaninov. I quan t'endinses en un recinte -com el Palau de la Música- és una experiència meravellosa i una manera d'escapar una mica del soroll del món.

Has escollit compositors com Chopin, Brahms i Rachmaninov, què tenen ells que s'han convertit en el vehicle perfecte per al teu relat emocional?

Són molt romàntics i molt sensibles. Hi ha una obra de Chopin, que és la darrera que ha compost, que és efectivament la seva autobiografia. Durant 15 minuts viatgem junts, amb ell, en un espai d'improvisació, que ho té tot dins: el seu dolor, la seva esperança, el seu amor i el seu patiment. Després, cada persona del públic, fa la seva pròpia història i s'hi pot relacionar fàcilment.

James Rhodes CEDIDA

Aquest disc el descrius com un trajecte de l'infern al paradís. Quin paper ha jugat Espanya en aquest trànsit cap a la llum?

Tot. Hi ha moments que marquen l'abans i el després: el naixement d'un fill, un matrimoni... I per mi, un d'ells va ser arribar a Espanya. Una oportunitat de començar de nou fora d'Anglaterra. Volia trobar una manera de mostrar el meu emprenedoria, a través de la música, a aquest país que m'ha acollit amb els braços oberts.

Què és el que busques, exactament, que el públic experimenti en recórrer aquest pont entre foscor i bellesa? 

És molt personal. Depèn de cadascú. Vivim en un món on hi ha tant de soroll i tantes pantalles, xarxes, polítics i polèmiques... I tenir l'oportunitat, durant una hora i quart, de desaparèixer, de desconnectar i d'apagar els llums i trobar aquest 'duende' -una paraula meravellosa que no existeix en anglès-, em sembla una cosa molt necessària.

Hi ha alguna obra del programa que consideris l'eix narratiu de 'Mania'?

Uf!, és que tots tenen una mica d'això. Té uns nivells tan profunds que van molt més enllà de les paraules.

Com encaixaries 'Mania' dins de la teva evolució discogràfica?

És un disc del qual estic força orgullós. I això és poc habitual en mi. Normalment, no solc estar content, però amb aquest sí. És el meu disc preferit de tots els que he fet.

T'has convertit en una figura clau per apropar la música clàssica als nous públics. Quines barreres creus que encara s'han de trencar en aquest àmbit?

Moltíssimes. Aquest món és força tancat. L'únic que necessites són dues orelles i ja està. Per això, també, he escollit diversos compositors com Chopin; encara que caigui malament. O com Schumann i Rachmaninov, per exemple, que són una mena de trampolí. La música mai canvia, però l'enfocament crec que sí que l'hem de canviar.

James Rhodes CEDIDA

Canviant de tema, el teu activisme ha transcendit tant en la música fins a influir en una llei històrica a Espanya. Com vas viure aquest procés que va desembocar en l'aprovació de la llei Rhodes?

Això ha estat molt complicat, la veritat. M'ha passat una factura brutal. Al final, ha valgut la pena perquè ha entrat en vigor, però mai vaig pensar que una llei tan bàsica, seria tan complicada d'aprovar. Com havia de rebutjar l'oportunitat d'ajudar a aconseguir una llei així? Impossible!

Has tingut i tems represàlies per això?

Sí, amenaces de mort, el típic de l'extrema dreta. Han intentat deportar-me. He tingut diputats dient que semblo més un violador, que una víctima de violació. Quan parles de forma pública, sobre coses molt íntimes i molt personals, doncs s'utilitzen com a munició i fa mal, òbviament.

Quins són els teus pròxims projectes?

Estic sempre intentant millorar la meva manera de tocar i la meva tècnica. Estic molt enfocat en això ara mateix. I, també, amb el meu programa a la SER, que estem a tope amb això. A més, estic obsessionat amb la fotografia. M'encanta.

Si el vols veure, a Barcelona, actuarà el 28 d'abril al Palau de la Música Catalana.