Concep Gual, artista i dissenyadora de joies: "Les arrels mediterrànies són evidents en tot el que faig, en tot el que creo"

Concep Gual va néixer a Begur i ja de petita gaudia de la solitud. Per això se n'anava “quadro en mà amb els seus pinzells a pintar al Camí de Ronda” perquè, diu, a casa sempre hi havia molta gent.

Aquest anhel de tranquil·litat es va quedar amb ella. “Ara ho veig com una cosa bona. Hi ha molta gent a qui li fa por la solitud”, explica a Dones a Crònica. No és el seu cas. Per a la dissenyadora catalana, estar bé sola és un valor i considera que el secret de la felicitat rau a estar tranquil·la; tenir aficions, “sempre tinc moltes coses que em ve de gust fer”, i, també temps per explorar lliurement la seva creativitat.

Perquè el seu art no es limita a dissenyar joies sofisticades, es desborda cap a altres objectes siguin llenços o escultures. Ara es troba immersa en l'“univers coral de Begur”. Un món que en realitat mai li va ser aliè, que es trobava ocult en el paisatge que l'acollia i inspirava, i que el destí es va encarregar de reivindicar.

Joies d'autor i dissenyadora de Mango

Abans de submergir-se en l'inspirador món d'aquestes delicades criatures marines, Gual va anar modelant la seva creativitat a l'Escola Massana de Barcelona, la Revere Academy de San Francisco, l'acadèmia florentina Arte Sotto Un Tetto i finalment a la prestigiosa Saint Martin’s School of Art de Londres. “Quan vaig acabar la meva formació em vaig dedicar durant un temps a la joieria d'autor. Sortíem tots molt artistes”, comenta divertida.

L'any 1989 creava i produïa les seves pròpies col·leccions i va començar a col·laborar amb Mango quan la firma catalana tot just començava. “Jo dissenyava unes poques peces i me n'anava a fabricar a Còrdova perquè aquí, a Catalunya, era caríssim fabricar”.

Quan la marca d'Isak Andic va enlairar-se la demanda d'accessoris va augmentar notablement. “Jo treballava sola i m'anava molt bé però va arribar un moment en què el volum de comandes era tal que em van dir que si no me n'anava a fabricar a Àsia no seria competitiva. Però si produir a Còrdova era complicat, imagina't fer-ho a la Xina! Em van oferir llavors treballar amb ells com a dissenyadora de complements i vaig acceptar”.

Recorda aquella època com una experiència dura però molt enriquidora. “Vaig aprendre moltíssim i vaig viatjar molt. Anàvem dues vegades l'any durant un mes a la Xina per visitar proveïdors i fabricants i per controlar les produccions. Viatjàvem a París, Londres o Nova York a veure botigues, a xopar-nos de tendències. Va estar molt bé però també va ser extenuant. Els viatges coincidien amb els caps de setmana i quan era a Barcelona em menjava totes les cues d'anada i tornada a Palau de Plegamans. Tota aquesta situació em va cremar moltíssim, tot i que reconec que va ser un període extraordinari del qual vaig aprendre molt”.

Vivia precisament immersa en aquella absorbent voràgine professional quan la seva mare li va demanar que dissenyés un collaret per a la Mare de Déu del Coral de l'església de Begur. Una senzilla talla esculpida en marbre blanc en què l'únic element cromàtic és una autèntica branca de coral que el nen Jesús sosté a la mà. “Ja ho faré”, deia, però mai era un bon moment.

Una promesa complerta

Tots aplacem plans i ajornem promeses sense considerar que encara que el temps sigui un concepte etern el nostre és efímer. En aquest cicle imperceptible i inexorable, van passar els anys, Concep va deixar Mango, va obrir la seva pròpia botiga a Begur i va començar a crear escultures i de nou el collaret es va mantenir en l'oblit.

L'any 2022, Clara Dato, directora del Festival Internacional de Cinema de Begur li va proposar dissenyar l'estatueta del certamen, el premi Coral. “Serà la meva aportació al festival”, va pensar. Va ser molt més. “Feia poc temps que havia mort la meva mare i mentre investigava el tema del coral per dissenyar el guardó vaig recordar que ella va tenir avantpassats corallers”.

Va descobrir també la importància que va tenir durant segles la indústria del corall a la costa empordanesa i en les seves pròpies arrels. “Era el moment de complir l'encàrrec, de tancar el cercle”. El collaret no seria una simple joia, seria un tribut a la seva mare, als seus orígens i al mateix mar que la va veure créixer i en el qual sempre s'havia inspirat. “Ara m'adono que les arrels mediterrànies són evidents en tot el que faig, en tot el que creo”.

Creativitat i memòria

L'“univers coral de Begur” és per a Concep inspiració ancorada en la seva memòria. I encara que la calidesa i la bellesa sofisticada del Mediterrani es reflectia ja en els seus primers treballs, són aquestes criatures sinuoses i delicades les que acaparen i donen forma a la seva obra més recent.

En el collaret que li va encarregar la seva mare; el guardó del festival cinematogràfic que han rebut artistes com Carmen Elías, José Coronado, Oscar Ladoire o Carmen Machi; en els elegants jocs corallers dels seus llenços o en Coral Begur, l'escultura pública que decora la cala de Sa Riera des de 2024. Una peça monumental de ferro pintada de vermell intens que ret homenatge a l'antiga indústria coral·lera catalana i als seus avantpassats begurencs que s'ha convertit en un icona de la seva localitat natal.