Mònica Masana reconeix que sempre ha estat força inquieta i que els viatges formen part del seu ADN des de ben petita. “Durant molts anys, quan tenia vuit o nou anys, els meus pares m'enviaven a França per aprendre francès. Després passava els mesos d'estiu a Anglaterra i quan vaig aprovar COU i selectivitat me'n vaig anar un any als Estats Units per aprendre anglès”, explica a Dones a Crònica.
De tornada a Barcelona va estudiar Empresarials, va fer un màster i gràcies a una beca del COPCA i a un contacte que tenia al Banco Central Hispano es va traslladar a Londres. El que va començar com un període de pràctiques es va transformar en una llarga estada a la capital britànica i en una etapa estimulant de la seva biografia.
De Londres a l'Índia
La Mònica va treballar durant anys en el món de les finances per a empreses com el Banco Hispano Americano, Credit Suisse o Bloomberg on va començar com a analista. “Era l'època en què Bloomberg tenia una competència directa amb Reuters. Començaven a tenir força clients que parlaven català, La Caixa, la Caja del Mediterráneo, i necessitaven algú que dominés l'idioma (...) Era una feina dura, viatjava força visitant clients, sobretot de València i Catalunya. Va ser una època molt interessant, però feia molt de temps que vivia a Londres i volia moure'm”.
Va tornar a Barcelona, va treballar un temps amb el seu pare, va gestionar un broker online i més tard es va incorporar al departament de màrqueting de La Caixa. El món de les finances li agradava però li faltava alguna cosa, “no és que m'avorrís la banca però hi havia una part creativa de mi que em venia de gust explorar”.
Mònica Masana
I ho va fer gestionant primer la galeria d'art Miquel Alzueta. “Va ser una experiència meravellosa, vaig aprendre una barbaritat”. Allò va ser només un parèntesi. “En un moment donat vaig decidir anar-me'n a l'Índia, a l'aventura”.
Va començar a comprar peces delicades de roba en petites sastreries de Delhi, Jaipur, Jodhpur, Pushkar i Rajasthan. “Cercava petits sastres, petites cases de confecció i vaig fer una col·lecció de camises blanques tipus Mao molt boniques i de pantalons bombatxos. Ho vaig vendre tot a tres o quatre botigues”.
Una crisi econòmica com a oportunitat
L'experiència va ser tan positiva que va tornar pocs mesos després. Gairebé sense adonar-se'n havia començat una nova etapa professional.
“Tenia quatre o cinc clients petits i la veritat és que m'anava bé perquè tenia moltíssim marge, encara que hagués de viatjar. Durant molt de temps vaig estar ficada en aquesta dinàmica. Hi anava quatre cops l'any, sempre buscant coses noves, innovant. Vaig començar a fer bijuteria, vaig trobar bons proveïdors de pashmines, intentava portar productes de qualitat, vaig fer unes bosses molt boniques, vaig trobar diversos mercats a Delhi que portaven coses afganeses també molt interessants. Al final ja hi anava a tiro fet. Al mercat Shanti Mola de Delhi a per teles, a Jaipur comprava pedres semiprecioses per fer collars, vaig trobar un proveïdor boníssim que era qui subministrava els fulards a El Corte Inglés”.
Va ser una experiència dura en un país difícil però també, reconeix, molt interessant. A poc a poc va anar evolucionant, tornava amb molta més roba i bijuteria i a més va incorporar bosses, sabates originals, “coses amb un valor afegit i que es podien vendre bé”.
Com a la resta de mortals, la crisi econòmica de 2009 la va impactar de ple. Les botigues amb les quals treballava no venien el gènere i li ho retornaven. De sobte es va trobar amb una gran quantitat de peces en què havia invertit un capital considerable.
L'experiència és un grau, diuen, i la Mònica no anava precisament escassa. La creativitat dels mercats de Camden i Portobello o els molts que havia recorregut a l'Índia, els meravellosos casaments hindús, tot allò que havia experimentat al llarg de tots aquests anys va alimentar un esdeveniment que ho fusiona una mica tot. “El 2010 vaig fer una mena de market amb 25 marques que vaig contractar. Encara que, en realitat, el que jo volia era vendre el meu producte. Allà va ser on va començar i va néixer BCN en las Alturas”.
Un esdeveniment pioner de referència
La primera edició es va celebrar al Mirabé. “Va ser un èxit! Hi havia gastronomia, una copa gratis de cava, concerts, vaig portar 25 marques que van vendre molt bé i jo també vaig vendre molt bé. Allò em va donar un respir i vaig decidir muntar-ne una altra". La resta, com es sol dir, és història.
Va canviar el Mirabé per Torre Amat. Al palauet modernista de Puig Gairalt va celebrar diverses edicions fins que es va quedar “petitíssim”. El va traslladar llavors a Los Tilos i va tornar de nou al Mirabé. Mentre trobava el lloc idoni, va buscar patrocinadors, va seleccionar marques de quilòmetre zero i va reorganitzar l'engranatge de l'esdeveniment.
“Finalment vaig trobar Torre Bellesguard i allà m'hi vaig quedar. És una casa amb bastants metres quadrats, està a l'aire lliure. A més, reunia una mica tot el que jo volia: arquitectura, art, tendència, moda, gastronomia, lifestyle. La casa era meravellosa i no volia créixer més. Sabia que em quedaria allà perquè era un espai meravellós”.
En paral·lel, i durant un temps, va organitzar també Downtown Market al Maremagnum i un altre market de tendències a Vilassar de Dalt. “Les coses evolucionen i, encara que també faig molta consultoria, al final em vaig quedar només amb BCN en les Altures”.
L'esdeveniment s'ha anat adaptant a les tendències i nombroses marques volen participar de l'èxit. Com a ànima mater i mestra de cerimònies de BCN en las Alturas, s'encarrega personalment de tot. Organitza tastos de vins, formatges o olis; tot tipus de tallers: cocteleria, florals, de perfums, corones de Nadal o d'espelmes. S'ha apuntat al “tardeo”. Valmont, Sensai o Natura Bissè són algunes de les firmes cosmètiques amb les quals ha treballat. Tot per oferir als visitants una experiència única, amb valor afegit.
"Vull que sigui una experiència real. Ara cobro l'entrada. N'hi ha una de simple i una altra que inclou una consumició. No tothom hi està d'acord, però és que l'entrada no només et permet accedir a l'esdeveniment, també pots visitar la casa, gaudir d'un espai i un entorn meravellós i d'un ambient únic (...) Vull que la gent que vingui sàpiga i valori el que estic fent, el valor de la feina que hi ha al darrere. És molt important que es valori tot això”. Ara té una ferma competència per la zona però, lluny d'acovardir-se, s'hi esmerça per millorar les coses. És una cursa de fons.
Un 'market' caní i un Bolvir de "altura"
Inquieta, emprenedora, la Mònica es troba immersa en altres projectes importants. Un market de gossos tipus Barcelona en les Altures però caní; un projecte a la Cerdanya, a la Torre del Remei que s'anomenarà Bolvir en las Alturas, i també està treballant en un esdeveniment gastronòmic a terrasses d'hotels de luxe.
“La idea és fer un market de tendències amb diversos patrocinadors, vuit o nou marques i portar-les de Barcelona a Madrid o viceversa. Però bé, cal veure com avancen. Potser els aterres i t'adones que els números no surten. Però tota aquesta evolució, tot aquest procés de crear des de zero un esdeveniment amb un nou concepte t'ensenya moltes coses que després pots aplicar en altres llocs. En realitat, mai perds el temps. Però BCN en les Altures és meu i cada vegada va millor”.
Diu que ha estat un procés llarg i complex, amb molts alts i baixos però que, tot i així, ha valgut la pena. “Vaig ser una pionera, ningú abans ho havia fet. Hi havia mercats però en això de fusionar-ho tot, vaig ser la primera a tot Espanya. Ara existeixen molts mercats amb altres conceptes. Jo tinc una filosofia molt marcada. Vull estar a la zona alta de Barcelona i tenir un tipus de clientela. El meu esdeveniment té activitats, música en directe, tardeo, pot venir gent de 60 o famílies amb nens i passar-s'ho bé. Fins i tot poden venir amb el seu gos perquè tinc una guarderia per a ells. Sóc súper pet friendly, en tinc tres, ja em diràs tu com no ho he de ser. BCN en las Alturas és sens dubte una experiència diferent”.
De moment, no es planteja expandir-lo a altres ciutats. Ni falta que fa. Gent de tot arreu troba en aquest market d'altura l'excusa perfecta per visitar Barcelona. El pla perfecte.