Roger Coma, un "ebenista del cos" davant l'amor nostàlgic de Jordi Casanovas
L'actor protagonitza 'Göteborg', una història de retrobaments en uns temps on impera allò virtual
També et pot interessar: Nacho Fresneda, sobre la política: "Quan el lloc de la paraula l'ocupa l'insult, al carrer es genera violència"
Notícies relacionades
En una època on impera allò virtual, parlar de la importància del treball del cos pot sonar passat de moda o nostàlgic. Però qui no ho és? Qui no enyora una bona abraçada? La infància o la joventut?
Qui no ha pensat alguna vegada a retrobar-se amb un amor de joventut? Què hauria passat si aquella història hagués arribat a bon port? I què passaria si aquesta trobada es produís ja a la vida adulta? Es remourien els sentiments?
Són moltes preguntes a les quals responen Roger Coma en una entrevista amb Crónica Global i Jordi Casanovas a Göteborg, el seu text número 50 per al teatre.
El muntatge s'estrena a La Villarroel de Barcelona, on tancarà 2025 i donarà la benvinguda al 2026, amb una sessió especial programada per a la nit de Cap d'Any.
Roger Coma Barcelona
El repartiment l'integren el mateix Coma, Jan Mediavilla, Berta Rabascall i Maria Molins, que torna als escenaris set anys després. Ells quatre interpreten la Paula i el Sergi en diferents moments de les seves vides, des de la joventut fins a la maduresa. Quatre cossos, dos personatges i molts sentiments.
L'acció comença quan ella apareix de manera sobtada a casa d'ell. Han passat 32 anys des de l'última vegada que es van veure. “Ell no entén què fa ella allà, si li robarà, li demanarà alguna cosa o li dirà que tenen un fill en comú. No sabem què passa i, a poc a poc, apareixen certes qüestions”, que es van descobrint, confessa Coma.
Entre l'amor, la comèdia i el thriller
Les emocions que passen pels cossos dels intèrprets i el cos que posa el personatge de la Paula a aquesta trobada desestabilitzen. D'aquí que, encara que tot pogués remetre a una comèdia romàntica, Göteborg flirtegi amb el thriller.
“Té comèdia, però accidental”, matisa l'actor. “La situació o la incapacitat dels personatges per enfrontar-se a si mateixos és el que fa riure, però també hi ha uns elements narratius que van avançant i descobrint aquelles coses que porta cadascú a la seva motxilla i per què s'hi arriba amb aquesta pressa”.
Roger Coma i Maria Molins FOCUS
Precisament aquesta “motxilla” emocional és un dels eixos del personatge del Sergi. Coma ho detalla en una entrevista amb Crónica Global: “Ell ha tingut una experiència que no ha acabat bé, com totes les relacions que s'acaben i no acaben bé. Però ell ho ha viscut d'una manera molt traumàtica, perquè és una persona molt vulnerable, molt sensible”.
El Sergi és un personatge marcat per la racionalitat extrema. “Ell no pot veure la part violenta de la vida, necessita una cosa molt curosa”. Fins al punt de considerar l'amor com una patologia.
Entrevista a Roger Coma Barcelona
L'actor intenta comprendre i defensar el seu personatge. El Sergi, explica, “intenta buscar la base científica de l'amor, veure quines alteracions químiques o hormonals el produeixen i com pot ser un desordre”. Des del seu punt de vista, “l'amor té més capacitat de fer-te vulnerable que de millorar-te la vida”.
“Per això ha decidit oferir-se una vida tranquil·la, on l'amor i la possibilitat d'enamorar-se són el contrari d'aquest paradigma que ell s'ha imaginat al seu cap”. Tot passa, segons Coma, a l'interior del personatge, que “impugna el desig”. “Aquesta és la seva pesada motxilla, que està a punt de carregar-se la situació que està vivint”.
Entrevista a Roger Coma Barcelona
L'irrupció de la Paula trenca aquest equilibri calculat. “Ell ha construït una armadura molt gruixuda i intenta tenir una aproximació hipercalculada a qualsevol gest”. Per a Coma, aquesta actitud és gairebé el contrari de l'amor: “L'amor el que requereix és l'entrega absoluta i el desordre màxim”.
El conflicte també es pot llegir des d'una perspectiva generacional. A la roda de premsa de la presentació de l'obra, l'actor apuntava a les mancances emocionals de la generació X.
Educació generacional
“Som hereus d'una generació construïda des del muscular, des d'una masculinitat molt clara i molt rígida i, després, davant d'aquesta comprensió contemporània de l'amor, davant la deconstrucció contemporània de la masculinitat, tots hem hagut d'anar fent el nostre camí de construcció personal”.
El Sergi, en aquest sentit, representa un recorregut incomplet. “El meu personatge ho ha fet d'una manera molt precària. Comparteix una parella molt estable, fixa, però sense gaire compromís d'entrega, de sinceritat i d'honestedat, i ara es troba amb què ha de fer el pas”.
Entrevista a Roger Coma Barcelona
Aquest pas no és senzill. “Deconstruir-se o desaprendre no és fàcil, fa por al risc”. I menys quan reapareix un amor del passat. “Ell, que també té aquell adolescent intranquil dins seu, com tots, l'ha de calmar quan torna aquella noia a qui va estimar”.
Conviuen aleshores dues pulsions: “aquest adolescent interior que segueix allà, patint la seva adolescència” i l'adult que no vol posar en perill l'estabilitat assolida “per la proposta deshonesta que rep”.
L'actor Roger Coma Barcelona
Aquesta proposta és la que la Paula li planteja en trucar a la seva porta: donar via lliure al que van ser i potser encara són. “Per al Sergi, aquella relació dels 18 anys va ser traumàtica i ha construït una personalitat; ha tingut unes conseqüències a les quals ara passa factura, ja que ha generat un deute”.
Ambdós personatges es protegeixen. “Cap dels dos vol mostrar-se vulnerable”. D'aquí el component de suspens del muntatge. No hi ha elements sobrenaturals: l'extraordinari és el retrobament i la intensitat emocional que genera.
Entrevista a Roger Coma Barcelona
La Paula vol obrir aquesta porta; el Sergi, tancar-la. “Ella ve amb un diari com a prova irrefutable, però per a ell el diari és un invent literari que està lluny de la realitat, perquè parla d'una cosa que queda lluny, i els records s'adapten de nou en el present; és una cosa parcial”.
“La tesi del Sergi és que tot record és una fal·làcia”. L'obra deixa la pregunta oberta: és així o és només por? L'espectador troba la resposta a la sala, confrontat amb una situació reconeixible: què passaria si un es trobés amb una exparella 32 anys després?
Roger Coma Barcelona
No és una hipòtesi tan llunyana. Amb l'arribada de Facebook, moltes persones van buscar antics companys d'escola o universitat per saber què n'havia estat. Un exercici de nostàlgia i misteri que travessa també Göteborg. El mateix Coma reconeix que l'obra li “travessa de dalt a baix”.
“Jo sóc una persona molt literària; penso que la literatura és sempre una reconstrucció del passat i sempre penses allò de com haurien estat les coses si s'haguessin pres decisions diferents. En aquest sentit, sóc una persona molt nostàlgica”.
Nostàlgia i hiperactivitat
La pregunta és obligada: Nostàlgic de què? “D'un temps sense xarxes, d'un temps en què la natura tenia una raó de ser, de menys immediatesa, de menys estímuls, que són idees molt tòpiques però molt essencials”, respon Coma.
L'actor considera que les xarxes han transformat profundament els vincles. No només l'amor, sinó “totes les relacions amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb la pròpia vida”. “Ara hi ha un nivell d'auto-hiperestimulació frenètica”.
Entrevista a Roger Coma Barcelona
Paradoxalment, ho afirma algú amb una activitat professional intensa. Només a La Villarroel ha representat tres obres en un any, a més de la seva participació a la sèrie diària Com si fos ahir (TV3) i altres projectes. Per hiperactivitat, la seva.
Coma matisa que es tracta d'una hiperactivitat allunyada d'allò virtual. “Aquesta feina és molt analògica, t'obliga a estar en el que estàs fent i és molt manual”. D'aquí una de les seves comparacions més personals: “Per a mi, l'actor és com un ebenista, un ebenista del cos”.
Roger Coma Barcelona
“Has d'estar amb l'altre, a l'espai, captar la textura sentimental de tot”. “Treballes el cos d'una manera precisa, el modulas: és la teva eina i el teu material de treball”. La interpretació té, admet, una mica de catarsi compartida. “Té una mica de teràpia, però teràpia de barra de bar”. “Les emocions són el nostre llenguatge i no són inventades, són personals", assegura.
"Amb aquesta feina revius i treballes nostàlgicament tota la teva biografia, l'expliques i portes coses per posar en escena certes emocions”, conclou. Emocions que travessen el cos dels actors i dels espectadors que vagin a veure Göteborg, una obra que passeja també per la memòria, l'amor i la nostàlgia del que podria haver estat.
