La mort de Robe Iniesta, fundador d'Extremoduro, fa que els records personals i els detalls més insospitats de la seva biografia tornin a posar-se en valor. I hi ha un episodi que pocs coneixen i que resulta crucial.
No té a veure amb Extremadura, on va néixer el líder de la banda, sinó amb Catalunya. A mitjans dels anys 90, en plena recerca personal i artística, Robe va decidir mudar-se aquí.
No va ser a la capital catalana, sinó a la seva àrea d'influència. A la perifèria industrial de Barcelona, l'extremeny va trobar el seu lloc.
Durant una temporada va viure a Rubí. Allà va fundar Q3, un projecte musical que, tot i que mai va arribar a publicar un disc, es va convertir en una peça clau per entendre la transició cap a la formació més sòlida d'Extremoduro.
Robe a Rubí
A principis dels 90, Robe Iniesta arrossegava la inestabilitat d'una banda que canviava de membres constantment, amb tensions internes i problemes logístics.
Després de l'impacte de Deltoya i ¿Dónde están mis amigos?, Extremoduro vivia un moment tan brillant com caòtic. En aquest context, Robe es va traslladar temporalment a Catalunya.
Robe Iniesta en concert
Es podria dir que a Rubí va trobar un entorn més tranquil per compondre, ordenar idees i buscar nous músics, tot i que se sap poc d'aquella època.
Les cròniques que reconstrueixen aquell període parlen d'una vida erràtica: concerts salvatges, una escena alternativa barcelonina en plena ebullició i un Robe provant nous sons i amistats artístiques. Però també d'una necessitat urgent de reconstruir el projecte musical que donava sentit a la seva vida.
El naixement de Q3
En aquell període va néixer Q3, una banda formada a Catalunya amb músics locals. No va ser un projecte estable ni amb voluntat de convertir-se en un producte discogràfic convencional. Q3 va ser, més aviat, un laboratori creatiu, un espai on Robe provava idees que en aquell moment no encaixaven en l'estructura d'Extremoduro.
La banda funcionava com un banc de proves: noves harmonies, aproximacions més melòdiques, peces experimentals i una dinàmica de treball diferent de la que Robe venia exercint.
Sense discos ni gravacions, només exploració
No buscava continuïtat ni disciplina, tampoc un grup que el pogués acompanyar amb solvència. Va ser pura exploració. D'aquells mateixos anys, sense anar més lluny, sorgeix la seva amistat amb Albert Pla, tot i que el català no formés part de la banda.
De Q3 se'n sap poc. No existeixen gravacions oficials editades, tampoc àlbums o EPs, però sí que consta que el grup va arribar a treballar repertori propi que mai es va llançar, almenys no tal com es va concebre.
Robe Iniesta a l'escenari
Algunes de les creacions d'aquells anys servirien més tard com a base per a cançons que acabarien integrant-se en la nova etapa d'Extremoduro. I és que Q3 no va durar gaire, però va ser decisiu.
Diversos dels músics catalans que formaven part de Q3 van acabar integrant-se en la següent formació d'Extremoduro, la que va permetre estabilitzar la banda en una etapa crítica.
De Q3 a Extremoduro
Amb les baixes que va patir Extremoduro a començaments dels 90, amb sortides de membres com Von Fanta, El Sucio i altres, Robe va convocar músics d'aquell grup nascut a Rubí per reconfigurar la banda. En concret, Ramon “Mon” Sogas va passar a ser baixista i Jorge “El Moja” a bateria com a part de la nova formació.
Aquesta transició va fer possible l'arribada d'Iñaki “Uoho” Antón com a productor i guitarrista fonamental de la banda. Va ser ell qui va suggerir gravar el projecte Pedrá com a Extremoduro i peça clau en la creació de discos tan celebrats com Agila (1996).
Un baula perduda
Fins i tot es menciona l'existència de Miguel Ferreras, com a segon baixista en aquells anys, també procedent de Q3, així com altres músics de pas. Així mateix, segons diverses fonts, quan el guitarrista “Salo” va deixar Extremoduro, va ser substituït per Uge, que era l'únic membre de Q3 que encara no formava part oficialment del grup.
En altres paraules: sense Q3, Extremoduro difícilment hauria sobreviscut al caos de principis dels 90. És més, a poc a poc, Extremoduro es va anar convertint en Q3, el pont entre dos mons i una baula perduda.
L'etapa de Rubí no va ser l'única connexió de l'extremeny amb Catalunya. Aquí va trobar col·laboradors fonamentals (inclòs Albert Pla), va viure un dels períodes més transformadors de la seva carrera i va mantenir una relació molt estreta amb el públic català, que el va acompanyar fins als seus últims concerts.
En qualsevol cas, Q3 va ser un episodi de la biografia de Robe que avui torna a recordar-se.