Adrià Collado, sobre 'Aquí no hay quien viva': “Encara em paren pel carrer per donar-me les gràcies pel personatge de Fernando”

Adrià Collado no para de tenir feina. Acaba d’estrenar el capítol 200 de La que se avecina als cinemes, ja ha rodat la propera temporada i aquest desembre debuta com a detectiu.

Encara que costi de creure, després de més de tres dècades a la professió, el català s’ha estrenat en tres àmbits alhora. Per primera vegada ha treballat a les ordres de Dani de la Orden (Casa en flames), ha fet el seu primer thriller i, a més, la seva primera ficció sonora.

Ficció sonora

L’oportunitat li ha arribat de la mà d’Audible, amb La esposa del detective. No és un audiollibre, sinó una història nova i inèdita pensada per ser escoltada. Una mena de retorn del radioteatre, però “accessible sempre que vulguis”, com assenyala l’actor.

Crónica Global vol saber com ha estat aquest debut particular de Collado, però és inevitable que la sèrie d’Amazon surti a la llum.

Primera vegada que fa un audiollibre?

Sí. Havia fet doblatge de pel·lícules d’animació o de cintes que havia rodat a l’estranger, però això no. Encara que és una ficció sonora, no és un audiollibre.

Per als no iniciats, quina diferència hi ha?

No estem llegint un llibre: expliquem una història amb els seus diàlegs, una veu en off i una postproducció de so molt interessant i envoltant.

Recorda una mica al radioteatre, oi?

Sí, ho pensava. Hem avançat molt en alguns aspectes, mentre el clàssic torna a estar de moda. Com el teatre. Es pensava que desapareixeria amb el cinema i cada cop va més gent al teatre. I això recorda allò que explicaven les àvies, que es reunien davant la ràdio per escoltar les radionovel·les. Ara tens la possibilitat d’escoltar-ho quan vulguis.

Però aquí hi ha molt d’audiovisual, perquè no només hi és vostè, sinó que dirigeix Dani de la Orden. També primera vegada?

Sí, sí. No el coneixia. I, de fet, físicament no ens hem vist, perquè jo ho vaig gravar a Madrid mentre ell era a Barcelona. Però va ser molt divertit, perquè ell feia la resta dels personatges.

Quin és el seu?

Julio Sívori, un tipus a l’antiga a qui li agraden els mètodes tradicionals. Viu el 2025, però sent recel cap a les noves tecnologies; la seva filla adolescent el descol·loca i viu amb la seva dona, amb qui passa una crisi. Però gràcies a ella troba la clau per resoldre el cas. I tot explicat amb humor.

Sona estrany, oi? Un thriller còmic.

Sí, però mira, jo sempre dic que el thriller és un gènere que em falta. Sóc molt aficionat a les sèries i pel·lícules de suspens, d’investigació, al cinema noir. I, desgraciadament, mai m’ha tocat fer-ne un com a actor d’imatge. Aquesta ficció sonora m’ha donat l’oportunitat d’interpretar un inspector. I m’encantaria fer-ho també com a actor d’imatge.

És curiós perquè en la seva trajectòria ha fet gairebé de tot, però la comèdia, fa uns anys, sembla que va amb vostè.

A veure, els treballs que més recorregut han tingut aquests anys han estat La que se avecina i Aquí no hay quien viva, que són comèdia pura i dura. Però he intentat fer de tot.

Pesa? Perquè vostè es va apartar en el seu dia.

A mi no em pesa. Porto més de 30 anys treballant i, si una cosa està clara, és que és molt difícil fer una sèrie d’èxit. I tot i així algunes tenen un èxit efímer. I aquestes dues sèries ho van petar durant molt de temps. Per tant, no pesa: he d’estar agraït d’haver fet una sèrie com Aquí no hay quien viva, que encara veuen les noves generacions.

Però és molt criticada.

És una comèdia mainstream que agrada a moltíssima gent, però òbviament hi ha qui no la gaudeix i la pot criticar, com tot.

Tornem a La esposa del detective. Fem un test comparatiu. El seu personatge és una mica workaholic, vostè?

Jo no. M’agrada molt treballar, però no tinc cap problema a estar 15 dies a casa sense fer res.

Però hi ha actors als quals els fa por.

Sí, bé, parar un temps prudent. És poc temps sense treballar. Això ens agrada, però no tinc problema amb tenir temps lliure.

I com es porta amb les tecnologies?

Bé.

És de xarxes?

Bé, en aquest sentit sóc força antic. Em costa mostrar la meva vida privada perquè penso: a qui li importa? Potser si ets Brad Pitt, però el meu dia a dia és portar els nens a l’escola, anar a treballar i poca cosa més.

Però ara diuen que se’ls obliga.

Sí, ara diuen que et poden seleccionar per la teva activitat a xarxes. No hi estic a favor i, a més, em costa. Crec que ha de causar molta angoixa.

Ara, amb els audiollibres o les històries sonores, sembla que s’ha obert una altra finestra laboral, oi?

És clar! És una altra manera de fer. I m’encantaria que aquesta història continués.

Això implica que La esposa del detective pot continuar?

Bé, cada capítol és un cas, així que es pot allargar tant com es vulgui i fins i tot passar a sèrie de televisió. Qui sap. Si Amazon s’anima…

I el teatre?

He fet poc teatre i fa molts anys que no en faig. És cert que aquesta feina depèn de la gent que et truca. I van començar a trucar-me de Madrid per a cinema i sèries i vaig anar cap allà. D’altra banda, quan fa tant que no fas teatre, per tenir altres coses i una mica per por pel desentrenament, he decidit fer tele i cinema. Perquè perds el costum, en realitat.

El que no perd és el seu amor per Barcelona, perquè segueix aquí.

Sí, és clar. Encara que m’hagi anat a un poble dels afores i, per molt que la critiquin, jo estimo Barcelona.

I projectes?

Acabo de terminar l’última temporada de La que se avecina.

Amb un capítol especial, oi?

Bé, pel capítol 200 vam fer un especial de l’oest i amb Luis Merlo fem un Brokeback Mountain, que la gent tenia ganes de veure.

Aquesta parella gai es va convertir en icònica, oi?

Encara em diuen pel carrer que gràcies a aquell personatge van poder sortir de l’armari a casa.