Malalties pulmonars cròniques, un impacte que va més enllà de la respiració

Conviure amb una malaltia respiratòria crònica —com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), la fibrosi pulmonar o l'asma— transforma profundament la relació de les persones amb el seu cos. La gestió de l'energia, el ritme quotidià i la capacitat per afrontar activitats habituals es veuen condicionades per uns símptomes que no només afecten la respiració, sinó també l'estat d'ànim, la confiança personal i la percepció global de benestar.

D'entre aquestes patologies, la més freqüent és la MPOC, que afecta prop de 3 milions d'homes i dones a Espanya, segons dades de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) i la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMGF). Comprendre el seu veritable impacte exigeix anar més enllà dels signes clínics visibles i atendre també les seves conseqüències emocionals i socials.

“Quan una malaltia pulmonar altera la manera com ens movem, descansem o afrontem el dia a dia, també transforma com ens sentim. Per això l'acompanyament psicològic resulta clau en aquests pacients”, explica el doctor Antonio Arumí, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya.

Actuar a temps

La prevenció i la detecció precoç continuen sent les eines més eficaces per reduir l'impacte de les malalties respiratòries cròniques. Tanmateix, en el cas de la MPOC, prop del 75% dels pacients a Espanya no estan diagnosticats, segons SEPAR, una xifra que posa de manifest la necessitat de reforçar la conscienciació social i sanitària.

En molts casos, els primers símptomes es normalitzen o s'atribueixen a l'envelliment, al sedentarisme o a l'estrès. No obstant això, existeixen senyals d'alerta clares que haurien de motivar una valoració mèdica, entre elles: la dificultat per respirar o dispnea, especialment en caminar, pujar escales o fer tasques quotidianes; la tos crònica, amb o sense mucositat; les sibilàncies o “xiulets” en respirar; la fatiga persistent o pèrdua progressiva d'energia; i les infeccions respiratòries recurrents.

Les revisions periòdiques i les proves de funció pulmonar permeten intervenir abans que els símptomes limitin de manera significativa la vida diària. De vegades, el primer pas consisteix simplement a escoltar el cos i no normalitzar el cansament com a part inevitable del dia a dia.

Un metge atén el seu pacient Servimedia

L'impacte emocional

Les malalties respiratòries cròniques alteren rutines tan bàsiques com caminar, parlar o dormir. En el cas de la MPOC, aquesta limitació funcional s'associa a un major risc d'ansietat i depressió, ja que la dificultat per respirar, la fatiga i la pèrdua progressiva d'autonomia influeixen directament en la manera de relacionar-se amb l'entorn i de gestionar la rutina diària.

Les dades ho confirmen: tres de cada deu pacients amb MPOC a Espanya presenten símptomes d'ansietat segons l'escala HADS (Hospital Anxiety and Depression Scale), mentre que entre el 20% i el 40% manifesten símptomes depressius, especialment en fases avançades de la malaltia o quan existeix una limitació funcional més acusada.

Aquest impacte emocional repercuteix en aspectes clau com l'adherència al tractament, l'activitat física, el descans i, en darrera instància, l'evolució de la pròpia patologia. Entre les manifestacions emocionals més freqüents es troben la por anticipatòria a la manca d'aire, la frustració per la pèrdua d'autonomia, l'aïllament social en evitar esforços o sortides, la culpabilitat o resignació davant una rutina condicionada per la malaltia i la fatiga emocional, amb un deteriorament progressiu de la qualitat de vida.

“Aquest cercle, en què la dificultat respiratòria genera malestar emocional i el malestar incrementa la percepció de manca d'aire, requereix un abordatge conjunt des de l'inici”, subratlla el doctor Arumí. “Abordar el que la malaltia significa en la vida del pacient millora la seva estabilitat, la seva motivació i la seva capacitat per seguir el tractament”.

Enfocament integral

Viure amb una malaltia pulmonar crònica implica una adaptació constant. Els tractaments, les revisions mèdiques i els ajustos en la rutina diària poden generar un important desgast emocional, tant en els pacients com en el seu entorn proper. Per això, comptar amb equips assistencials que integrin el seguiment respiratori amb suport psicològic resulta essencial per sostenir el benestar a llarg termini.

Els programes d'educació respiratòria, els grups de suport i la psicoteràpia contribueixen a gestionar l'ansietat, millorar el control de l'estrès i reforçar la capacitat del pacient per afrontar el seu dia a dia. A més, una millor funció respiratòria afavoreix una major estabilitat emocional, en facilitar el descans, la claredat mental i la sensació de control sobre la pròpia vida.

“Quan cuidem la salut emocional i la respiratòria de manera conjunta, els pacients recuperen estabilitat, seguretat i la capacitat de sostenir el seu benestar en el dia a dia”, conclou el cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya.